Què és la geografia? Conceptes, branques i eines clau

Què és la geografia?

La geografia és la ciència social que estudia com les relacions socials transformen el territori. Per tant, descriu el món on vivim i explica les interrelacions entre l'ésser humà i el medi físic. La geografia s'ocupa de la vida humana en el seu entorn.

Mirada crítica: La geografia no només descriu el territori, sinó que també ajuda a entendre per què passen les coses, quines conseqüències tenen i com es poden solucionar.

Límits i fronteres: La geografia estudia també com es divideix l'espai mitjançant límits i fronteres.

El camp d'estudi de la geografia

El camp d'estudi de la geografia és:

• la superfície terrestre (zona de contacte entre les masses rocoses, la litosfera)
• gasosa (atmosfera)
• líquida (hidrosfera)
• biològica (biosfera): on es desenvolupa la vida i l'espai de l'ésser humà

Es pot dividir en tres àrees:

1. Física: climatologia i els climes.
2. Humana: demografia (natalitat, mortalitat i migracions), econòmica (els treballs) i urbana (espais on viu la gent).
3. Regional: àrees específiques d'un lloc concret (diferències per comparar): clima, relleu, vegetació, aigua, població i activitat econòmica.

Geografia física

Geografia física: és la part de la geografia que estudia els elements naturals del planeta, tant els inorgànics (que no tenen vida, com el relleu, les roques, els rius o el clima) com els orgànics (els éssers vius que formen part del paisatge, com la vegetació i la fauna).

• Geomorfologia: estudia el relleu: muntanyes, costes…
• Climatologia: analitza el clima i els seus elements: temperatura, precipitació, vent, humitat.
• Hidrologia: estudia les aigües del planeta: rius, llacs, mars i oceans.
• Biogeografia: relaciona els éssers vius amb el medi.

Geografia humana

Geografia humana: estudia la diferenciació del paisatge cultural, és a dir, el resultat de l'acció humana sobre el territori, com les ciutats, la transformació del medi natural o l'ús dels recursos, així com les relacions entre les persones i el medi. Analitza com els individus interactuen amb l'entorn natural i s'emmarca en disciplines com la sociologia, la demografia, l'economia i la història.

Geografia regional

Geografia regional analitza com interactuen els elements naturals i humans en un lloc determinat. Aplica la geografia física i humana a un territori que pot ser continental (continent), estatal (país), local (Catalunya, ciutats, barris, zones petites)…

• Geografia física: clima, relleu, vegetació, aigües…
• Geografia humana: població, economia, cultura, usos del sòl…

L'espai geogràfic

L'espai geogràfic es forma a partir dels intercanvis entre el medi natural i els éssers humans. L'home transforma els espais des de la seva aparició, i aquesta transformació és fruit de la tecnologia i de la necessitat d'obtenir recursos per satisfer les seves necessitats.

Podem arribar a l'anàlisi de l'espai geogràfic des de diferents punts de vista:

• Com a escenari: lloc on es donen les relacions entre els humans, o entre els humans i el medi ambient.
• Com a lloc-regió: una part de la superfície de la Terra amb característiques peculiars que la diferencien d'altres.
• Com a producte social: resultat de les accions humanes.

Característiques de l'espai geogràfic

• Localitzable: paral·lels (Equador), meridians (Meridià de Greenwich), coordenades geogràfiques: latitud / longitud.
• Es pot representar: cartografia en escala (numèrica/gràfica).

Sistemes de projecció

Sistemes de projecció: mètodes que permeten traslladar la superfície terrestre a un pla o a una altra superfície que pot desenrotllar-se (un cilindre o un con).

• Projecció cònica: és molt bona per representar continents o països grans. No és bona per representar el món sencer, ja que deforma molt les zones.
• Projecció cilíndrica (Mercator): bona per a la navegació i per mantenir les formes dels continents, però exagera les mides dels continents, sobretot als pols.
• Projecció polar / plana: representa la Terra des d'un pol. És molt precisa a les zones polars i útil per a rutes aèries, però deforma molt les regions llunyanes del pol i no serveix per al món complet.
• Implicació geopolítica: després de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van manipular el mapa perquè el seu continent semblés més gran i fort, ja que és la potència. El model de Mercator és el que està manipulat. El de Peters no està manipulat.

Sortides professionals

• Medi ambient: meteoròleg.
• Desenvolupament regional: tècnic de desenvolupament turístic.
• Planificació urbana i territorial: urbanista municipal.
• Tecnologies de la informació geogràfica (TIG): cartògraf.
• Educació i divulgació: professor de geografia.
• Estudis socials, polítics i culturals del territori: analista geopolític.

Les eines del geògraf

L'atles

L'atles és l'eina del geògraf que recull els mapes en les escales que cal utilitzar. Un atles és una col·lecció de mapes. N'hi ha de molts tipus:

• Segons l'escala territorial que representi: universal o mundial, continental, nacional, regional.
• Segons el tema cartogràfic: general (amb tots els aspectes geogràfics) o temàtic (quan només representa un assumpte concret: geopolítica, economia, religions…).

Elements dels mapes

• Mapa: el més important és que tingui títol per posar-nos en context.
• Escala: mesura que indica quantes vegades s'ha reduït la realitat.
• Llegenda: el quadre que explica els símbols utilitzats per representar les dades.

Tipus de mapes

• Topogràfics: màxima informació sobre el medi físic, per saber si el terreny és empinat o pla. Mapa per fer rutes.
• Temàtics: serveixen per cartografiar una informació. Es representen amb:
  • Mapa de coropletes: pintar zones segons la informació.
  • Mapa d'isopletes: línies que uneixen punts amb el mateix valor, com la temperatura.
  • Mapa de punts: per representar dades quantitatives, com la població d'una regió.
  • Mapa de fluxos: per representar aspectes que requereixen moviment, com exportacions o rutes migratòries.
  • Símbols proporcionals: representen un valor amb figures geomètriques.
  • Cartogrames: esquema de la superfície que modifica la mida segons el valor que representa.
• Plànols urbans: elements que podem trobar dins d'un lloc o ciutat, com restaurants, parcs o hospitals.

Gràfics

Són tècniques de representació que relacionen conceptes amb variables numèriques.

Tipus: de barres, lineals i sectorials.

• Climograma: per fer l'estudi del clima. Les dades són sempre anuals.
• Piràmide d'edats.
• Vissir: programa de mapes per veure què pot passar amb el temps (clima).
• L'ull del temps: per veure com canvien els pobles amb el pas del temps.
• Context mapa: per saber on situar els elements, com empreses…
• Mapa de Protecció Civil de Catalunya: per evitar desgràcies amb el clima, com la DANA.
• L'explorador social: permet consultar dades socials i demogràfiques, com l'envelliment o els nivells d'estudis.
• Els catàlegs de paisatge: per identificar la vegetació.

Com era la geografia en altres temps?

• Inicis: la geografia es comença a fer des de les primeres poblacions. Si volien anar a caçar, aprenien la ruta de memòria per anar on hi havia animals.
• Orientació quotidiana: des de petits ens ensenyen el camí a casa.
• Antigues civilitzacions: Heròdot i Ptolemeu tenien la capacitat de dibuixar el mapa marcant la línia de mar pel comerç. També dibuixaven qüestions científiques i polítiques.

Edat Mitjana

Marco Polo va fer escriure llibres descrivint el que veia en els seus viatges i va dibuixar el mapa. Va començar a fer els quaderns de bitàcora, que era el seu diari, i així va ampliar la informació territorial.

Món islàmic

Ibn Battuta va viatjar a Àfrica (nou continent) i va aportar nova informació.

Segle XIX

La manera de veure la realitat va canviar: es va descobrir que la Terra no és plana, i que sota terra hi ha elements que poden crear fenòmens naturals.

Principis del segle XX

Friedrich Ratzel va determinar la societat en la qual vivim.

Corrent anarquista

Élisée Reclus defensa una geografia centrada en la cooperació, la justícia social i la relació equilibrada entre els éssers humans i la natura, en contraposició a les idees fatalistes i dominants del seu temps. També hi van contribuir Piotr Kropotkin i Zonia Baber.

Geografia regional

La regió és un territori on podem estudiar com una societat concreta es relaciona amb el seu entorn.

El medi ofereix possibilitats, però cada societat les aprofita de manera diferent segons la seva cultura i les seves decisions. Això crea diferents formes de vida i fa que la regió sigui important per estudiar la relació entre societat i medi.

Corrents i escoles de pensament

Geografia quantitativa: utilitza dades estadístiques, gràfics i models matemàtics per estudiar i explicar l'organització de l'espai geogràfic.

Determinisme: defensa que el medi natural determina la manera de viure de les persones. Això planteja una visió fatalista: la societat té poc marge per decidir o canviar el seu futur. La natura mana.

Possibilisme: la societat decideix. Cada societat decideix com utilitzar els recursos i transformar el territori segons la seva cultura i les seves decisions.

Escoles geogràfiques modernes

Hi entren les sensacions i les emocions: quan vaig a un poble no només descric el que veig, sinó que també explico les experiències.

• Geografia radical: analitza les desigualtats socials i territorials.
• Geografia feminista: analitza les diferències que existeixen entre home i dona en l'ús dels espais.
• Geografia de la percepció: estudia com les persones percebem i interpretem l'espai. No totes les persones veiem un mateix lloc de la mateixa manera. Els mapes mentals són les imatges que tenim al cap sobre un lloc; segons la nostra percepció, actuem d'una manera o d'una altra.
• Geografia humanista: estudia com les persones senten i viuen els espais. No només li interessa saber on vivim, sinó també què significa aquell lloc per a nosaltres i quins sentiments ens provoca.

Yves Lacoste defensa que la geografia no serveix només per estudiar i descriure el món, sinó que també pot ser una eina de poder.

Preguntes d'examen

1. Quina és la diferència entre espai, territori i paisatge?

L'espai geogràfic es defineix com la base material i social on es desenvolupa la vida. És un concepte dinàmic que sorgeix de la interacció entre els elements naturals i les accions humanes al llarg del temps.

El territori és un espai carregat de relacions de poder, on s'estableixen fronteres, lleis i normes socials.

El paisatge és el que nosaltres veiem, i integra tant elements físics com humans.

2. Què vol dir tenir una mirada crítica sobre el territori?

Implica analitzar l'espai geogràfic com el resultat de la interacció entre factors físics i humans, tot identificant:

• Els agents territorials.
• Les dinàmiques espacials i les relacions de poder que el configuren.
• Detectar amenaces i proposar solucions.

3. Com es manifesten a Catalunya problemes ambientals o socials que també són desafiaments globals?

Es manifesten a escala local com a resultat de dinàmiques globals, com ara el canvi climàtic, la pressió urbanística, la turistificació o les desigualtats socials i territorials.

4. Creus que la geografia és una ciència social? Raona la resposta.

La geografia es considera una ciència social perquè estudia l'organització de l'espai geogràfic com a resultat de l'acció humana, analitzant les dinàmiques territorials, les relacions de poder i les desigualtats.

7. Quina és la teva definició, ordenada i completa, del concepte de geografia?

La geografia és la ciència dedicada a l'estudi i la comprensió de la superfície terrestre i dels fenòmens que s'hi produeixen. El seu propòsit fonamental és analitzar i descriure com es distribueixen espacialment els elements físics i humans, tot examinant les interaccions que es generen entre ambdós. Per assolir aquest objectiu, la disciplina s'estructura al voltant de cinc pilars essencials: la localització precisa dels fenòmens mitjançant coordenades; la interrelació de factors diversos com el relleu, el clima, la cultura i el desenvolupament tecnològic; la representació de l'espai a través de la cartografia; la creació de regions com a unitats geogràfiques amb característiques comunes; i la delimitació de fronteres, una tasca essencial tant en la geografia històrica com en l'actual context de globalització.

8. Què entenem per espai geogràfic?

L'espai geogràfic s'entén com un producte social dinàmic que emergeix de la interacció constant entre el medi natural i els éssers humans. No és un escenari estàtic, sinó una construcció que es transforma a mesura que les societats utilitzen la seva tecnologia i prenen decisions per adaptar els recursos i els obstacles que ofereix la natura a les seves pròpies necessitats.

9. Quina importància tenen els paisatges per a l'estudi geogràfic?

El paisatge té una importància fonamental per a l'estudi geogràfic, ja que funciona com l'empremta visible de la interacció entre la natura i la societat. És el registre material i visual on es plasmen les necessitats, la tecnologia i les decisions dels grups humans al llarg del temps.

10. Descriu quina és la importància de l'estudi de la regió per a la geografia.

L'estudi de la regió és fonamental per a la geografia perquè permet parcel·lar la complexitat del món en unitats d'anàlisi assimilables, on les interaccions entre el medi físic i la societat presenten trets d'homogeneïtat o cohesió. La regió no és simplement una divisió administrativa, sinó un espai on la combinació de factors naturals i processos humans crea una personalitat pròpia que la distingeix de les altres.