Geografia i Demografia de Catalunya: Relleu, Recursos i Població

Geografia Física de Catalunya

Relleu, Clima i Vegetació

Combinació de les diverses formes del relleu amb el clima i la vegetació:

• Catalunya seca: Prepirineu, continental, regió de la tramuntana, altiplà central i litoral mediterrani.

Fenòmens Geològics

Esllavissaments

Desplaçaments de terreny d’un vessant cap a l’exterior, per acció de la gravetat. Associats a pluges, però també poden produir-se per altres causes, com terratrèmols.

Allaus

Despreniments de masses de neu al llarg d’un pendent de dimensions i recorreguts variables.

Terratrèmols o Sismes

Tremolors de la superfície de la Terra en una zona més o menys extensa, causades per ones produïdes pel moviment de blocs de l’escorça o del mantell terrestres.

Recursos Naturals

Minerals

La majoria de jaciments de minerals no energètics estan esgotats. El principal recurs miner no energètic és la sal potàssica. L’explotació mitjançant galeries ha configurat fins a l’actualitat el paisatge industrial del Bages.

Minerals Energètics

El carbó, d'escassa qualitat i baixa producció, s'ha hagut d'importar. Es localitza al Pirineu i a la Depressió Central (Anoia i Segrià).

Roques Industrials

Una bona producció de roques industrials que actualment generen un volum de negoci apreciable. Les roques destinades a materials per a la construcció provenen de roques com el granit, la calcària, el gres, l’argila i la sorra. L’explotació es porta a terme a cel obert.

Sòl

La composició i les característiques del sòl depenen de la naturalesa de la roca mare, del clima i de l’acció dels éssers vius. A causa de la diversitat litològica, del relleu i condicions climàtiques, els sòls aptes per a l'agricultura són més aviat escassos. Això es deu a l’extensió limitada de territoris planers i al fet que els sòls forestals són prims i fràgils a conseqüència de la gran proporció de territori que es troba en terrenys amb pendents importants.

Funcions del Sòl

• Producció de biomassa (aliments)
• Regulació del règim hidrològic (infiltració)
• Hàbitat biològic (refugi de la fauna)
• Funció ecològica (depuració)

El sòl és un recurs natural fràgil perquè necessita un llarg període de temps per generar-se i es pot destruir fàcilment. Algunes de les causes humanes que afavoreixen la pèrdua de sòl són l’erosió, la contaminació per abocament de residus o per l’ús d’adobs o productes fitosanitaris.

Vegetació

La vegetació és el resultat de la combinació de diversos factors (relleu, sòls, condicions climàtiques, etc.). A Catalunya, trobem representats els dominis de vegetació propis de les grans regions biogeogràfiques europees i diverses formacions vegetals, entre les quals destaca el bosc. Els boscos constitueixen l’hàbitat que ocupa una extensió de territori més gran. Des del punt de vista de l’explotació forestal és minsa, però constitueix un important recurs ecològic i paisatgístic. Un 60% de la superfície del país té un caràcter forestal. Proporciona multiplicitat de recursos: hàbitats per a la fauna, fusta, aliments... El creixement de la superfície forestal ha anat en detriment de la superfície conreada.

L'Aigua

L’aigua dolça és un recurs indispensable per a la vida de les persones, per a la seva alimentació i higiene, per al creixement dels conreus i dels ramats, per a l’obtenció d’energia, per als processos manufacturers, etc. La xarxa hidrogràfica de Catalunya està constituïda pels rius del vessant occidental i del vessant oriental, que neixen i finalitzen a Catalunya. S’han aprofitat directament per al regadiu i per al consum humà, bé a través de canals o per la construcció de preses i embassaments. Les aigües superficials dels rius i llacs, les aigües subterrànies o mitjançant la construcció de pous. Es van començar a fer embassaments als rius catalans de la xarxa pirinenca al segle XX. Constitueixen grans reserves d’aigua i centrals generadores d’energia elèctrica. La construcció de canals per convertir les zones de secà en àrees de regadiu ha estat l’altra gran infraestructura hidràulica de Catalunya.

Població i Societat a Catalunya

Conceptes Clau: Població, Poblament i Esperança de Vida

Població:

Grup de persones que viuen en una àrea o espai específic.

Poblament:

Manera com s’ubica la població en el territori.

Esperança de vida:

Mesurament de la qualitat de vida d’un país i resum de la mortalitat de cada grup d’edat.

Tipus de Poblament a Catalunya

• Poblament rural concentrat: Freqüent a la zona pirinenca i als sectors occidental i septentrional del país.
• Poblament rural dispers: Perdura especialment en el sector nord-est de Catalunya, al nord del riu Llobregat.
• Nuclis grans de població concentrada: A l’anomenada Catalunya Nova, com Lleida.
• Nuclis urbans: De desenvolupament relativament recent i molt vinculats als canvis econòmics.
• Zones rururbanes: En què els límits entre allò que és urbà i allò que és rural són força difusos.
• Gran àrea metropolitana: A la costa central, al voltant de Barcelona (Sabadell, Terrassa, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat), amb poblacions al voltant de 200.000 habitants.

Dinàmica de la Població de Catalunya

La població catalana va augmentar significativament gràcies al creixement vegetatiu i al creixement migratori. Al llarg del segle XX, l’augment de la població catalana va ser més ràpid; mentre que en 100 anys la població d’Europa s’ha doblat, la població de Catalunya s’ha multiplicat per 3,5.

Creixement Migratori

El país va augmentar gràcies a l’aportació migratòria en diverses etapes:

• Industrialització (1920-1930): Mig milió d’immigrants d’Aragó, del País Valencià i Múrcia.
• Franquisme (1950-1975): Milió i mig de persones de la zona meridional de la península Ibèrica (aportació andalusa, extremenya i gallega).
• Finals del segle XX: Procedents del Marroc, d’Amèrica Llatina i d’Europa de l’Est.

La previsió del 2000-2020 no es va complir, ja que amb la crisi molts van tornar al seu país d'origen. La immigració actual s’ha distribuït per la comarca del Barcelonès, Girona, la zona costanera del sud i comarques de l’interior de Catalunya on hi havia molt poca immigració espanyola.

Creixement Vegetatiu

El creixement vegetatiu català és feble, fet que fa que la població augmenti poc. Va arribar al mínim entre 1990 i 1999, i hi ha hagut una lleu remuntada gràcies a la immigració. Aquest augment es deu a:

• Fecunditats femenines baixes.
• Envelliment de la població.
• Augment de l’edat mitjana de la maternitat, que se situa al voltant dels 31 anys (motius econòmics, per l’estabilitat, etc.).
• Manteniment d’una mortalitat una mica elevada a causa de l’envelliment de la població.
• L’aportació de la població jove procedent de l’actual immigració.
• L’arribada a l’edat adulta de les generacions catalanes nascudes entre 1970-1980.
• Un increment de la fecunditat de les dones en edat madura.

El creixement vegetatiu actual de Catalunya està situat entre els més elevats d’Europa.