Geografia d'Europa i Organització Territorial de Catalunya

Geografia d'Europa i Organització de l'Estat

1. Idees principals sobre la geografia europea

• Hi ha una diversitat notable entre l'estabilitat dels diferents estats europeus.
• Els estats de l'Europa occidental han estat més estables que els de l'Europa oriental i central, els quals han viscut processos de compartimentació molt més acusats.
• Aquests fets han modificat completament el mapa d'Europa en els últims temps.

2. Tipologies d'estat

• Estat federal: Unitats territorials que gaudeixen d'una vertadera autonomia, garantida per la Constitució, que exerceixen en determinats camps legislatius i administratius. El govern central té les competències generals principals (Exemple: EUA).
• Estat descentralitzat: Estats unitaris amb un cert grau d'autogovern a través d'entitats territorials autònomes que, a vegades, coincideixen amb les nacions que formen l'estat. Aquests tenen competències no plenes delegades per l'estat central (Exemple: Espanya).

3. Relació Catalunya-Espanya

Anàlisi del marc territorial entre Catalunya i Espanya.

Anàlisi territorial de Catalunya

1. Evolució històrica de l'organització

• A Catalunya, l'organització del territori sempre ha generat polèmiques.
• Al primer terç del segle XX, es va desenvolupar el debat sobre la comarca i es va establir la divisió comarcal del 1936, suprimida posteriorment durant el franquisme.
• L'any 1987 es va restablir l'esmentada divisió amb algunes modificacions.
• L'any 2000, una comissió d'experts va elaborar un informe en què es proposava reorganitzar el territori de Catalunya.

2. Les noves comarques i el Consell Comarcal

Les modificacions van consistir en la creació de tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça.

El Consell Comarcal: Està format per consellers i conselleres comarcals escollits entre regidors i regidores dels diferents municipis de la comarca corresponent. L'objectiu és donar suport als municipis, sobretot als més petits, i té competències en:

• L'ordenació del territori.
• La sanitat i els serveis socials.
• La cultura, l'esport i l'ensenyament.
• El medi ambient i altres delegacions pels municipis.

3. Unitats administratives i competències

• Municipis: Unitat territorial comuna a tot l'estat i nivell de gestió més proper a la ciutadania, ja que les seves competències estan relacionades amb els serveis de planificació urbana, transports, residus, abastiment d'energia, aigua i aliments.
• Províncies: Unitats bàsiques descentralitzades de l'administració de l'estat que s'utilitzen per a la gestió fiscal i com a circumscripció electoral, entre d'altres. També és una unitat d'administració local.
• Comunitats autònomes: Gestionen competències que el govern central delega en elles, com l'ordenació territorial, la sanitat, l'educació, el medi ambient i la gestió patrimonial.

Les institucions responsables són:

• L'Assemblea Legislativa o Parlament: Elegit per sufragi universal, rep diferents denominacions depenent del territori.
• Els governs autonòmics: Tenen el poder executiu distribuït en àrees de gestió denominades conselleries.
• Els Tribunals Superiors de Justícia: Són equivalents al poder judicial de la comunitat autònoma corresponent.