Glossari de Termes Geogràfics i Característiques del Relleu
Definicions Clau
HORST: Bloc elevat limitat per falles normals o sistemes de falles normals subparal·leles.
GRABEN: Enfonsament territorial.
KARST: Regió de roca calcària o dolomítica i altres roques solubles on s'ha produït el desenvolupament de formes específiques del relleu.
BADLAND: Terreny dolent, sector on les roques han patit una erosió extensa a causa del vent o l'aigua.
MARESME: Plana litoral formada per al·luvió marí i inundable durant el temporal.
1. La Meseta (Altiplà)
Definició i Estructura
MESETA: Superfície plana o lleugerament inclinada cap a una determinada direcció i situada a una certa altitud sobre el nivell del mar.
SOCLE: Relleus d'altiplà formats durant l'era Primària. Són els més antics de la península i estan formats per roques rígides; quan hi ha moviment de terra no es dobleguen sinó que es fracturen. Forma el substrat de la meseta i del nord-oest peninsular.
Divisió de la Meseta
A) SUBMESETA NORD
Més alta que la sud, amb una altitud mitjana de 800 m.
Envoltada de muntanyes i travessada pel riu Duero.
Material: Argilós i silici.
PENEPLA: Superfície amb pendent suau i amb amples valls per les quals circulen tranquil·lament les aigües de la riuada. Presenta cingles i congostos.
B) SUBMESETA SUD
Altitud mitjana de 500 m.
Formada per dos altiplans: el del riu Tajo i el Guadiana, separats per les Muntanyes de Toledo.
Planura més extensa d'Espanya: La Manxa.
Materials: Silicis. També presenta restes de VULCANISME (activitat de sortida de magma a la superfície de la Terra com a conseqüència d'un volcà), com el Camp de Calatrava.
Les dues submesetes van formar part del Massís Ibèric.
CONQUES LACUSTRES: Zones humides en les quals l'aigua té prou profunditat perquè hi hagi diferència de temperatura entre la superfície i el fons.
2. Unitats Relacionades amb la Meseta
A) Antic Socle Paleozoic (Massís Hespèric)
Només en queda una petita part a la zona occidental, un penepla suau i estret.
Predominen les roques dures, valls profundes, i es presenten com a TURONS TESTIMONI: muntanya prominent de cim pla i vessants abruptes que han estat menys erosionats que els materials que els envolten.
EROSIÓ DIFERENCIAL: Procés de desgast produït quan existeixen roques de diferent resistència.
B) CONQUES SEDIMENTÀRIES
Una conca sedimentària és una zona de l'escorça terrestre que ha estat sotmesa a un enfonsament progressiu i en què s'acumulen sediments procedents de l'erosió de les roques situades al seu voltant.
Predominen els estrats inferiors de sorres, argiles i margues, i als estrats superiors, roca calcària.
