Geografia Urbana: Teories i Regions Clau

Teories Urbanes

Teoria del Lloc Central (Model de Christaller)

La funció principal de la ciutat és proporcionar béns i serveis al territori que l'envolta. L'àrea d'influència de la ciutat té forma d'hexàgon amb la ciutat principal al centre. Al voltant de cada hexàgon, n'hi ha un de més gran, al voltant de ciutats més desenvolupades.

Exemples: Figueres, Palafrugell, Munic.

Teoria de la Gravitació

Dues ciutats es relacionen amb una intensitat proporcional a la seva dimensió demogràfica o econòmica, i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.

Exemples: Terrassa-Sabadell, Tarragona-Reus.

Teoria de la Base Econòmica

Es basa en la importància de la indústria en les ciutats. Com més important sigui la demanda del hinterland (àrea d'influència), més gran serà el creixement i la importància de la ciutat central.

Exemples: Manchester, Dresden, Chicago.

Regions Urbanes

És un territori extens format per ciutats i altres nuclis urbans, amb una elevada densitat de població, una gran concentració d'infraestructures viàries i productives, i importants fluxos i intercanvis entre els diversos nuclis. Es caracteritza per l'especialització dels nuclis urbans que la formen i per la dependència entre els nuclis.

Distingim tres tipus de regions urbanes:

Àrea Metropolitana

Espai molt urbanitzat format per un nucli principal i una successió d'anells. Entre els municipis que la formen, s'estableixen relacions econòmiques i socials. Aquestes interrelacions són inversament proporcionals a la distància al nucli central. És el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes. Sistema ben integrat amb mitjans de comunicació i transport.

• Nucli central: sector terciari.
• Nuclis urbans (perifèria): ús residencial i industrial.

Exemples: Àrea metropolitana de Barcelona i de València.

Conurbació

Unió o fusió de dos o més assentaments urbans propers. Cada ciutat manté certa independència.

Es caracteritza per:

• Estructura polinuclear.
• Abundància d'activitats secundàries i terciàries.
• Gran intercanvi de fluxos entre les ciutats.

Exemples: Tarragona-Constantí-Vila-seca, Randstad (Rotterdam, Haia, Amsterdam, Utrecht).

Megalòpolis

Superconurbacions metropolitanes formades per diverses metròpolis amb les seves àrees d'influència.

Característiques:

• Són nuclis de l'economia global.
• Es troben a les nacions més poderoses.
• Són el motor del desenvolupament econòmic i tecnològic.
• Són centres d'innovació cultural i poder polític.

Exemple: La megalòpolis del nord-est dels EUA (Boston, Nova York, Filadèlfia, Washington), amb una extensió de més de 600 km i 40 milions d'habitants.

Definicions de mida de ciutat:

• Gran ciutat: +1 milió d'habitants.
• Megaciutat: +10 milions d'habitants.
• Metaciutat: +20 milions d'habitants (Exemple: Kanto, Japó).