Geologia i Climatologia: Roques, Minerals, Vulcanisme, Tectònica i Atmosfera

Cicle de les roques

Cicle de les roques: els agents geològics produeixen la meteorització, l'erosió i la sedimentació de les roques. La superfície de la Terra forma part del cicle de les roques, un model teòric que defineix les diferents etapes i processos a través dels quals les roques es transformen en totes les altres.

Roca: agrupament de minerals (un o molts), d'origen natural i sòlids. Es classifiquen segons el seu origen en sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.

Litologia: conjunt de característiques que presenta una roca.

Minerals

Propietats físiques

Propietats escalars: no depenen del punt on es mesurin (densitat, hàbit, punt de fusió, olor).

Propietats vectorials: varien segons el lloc i la direcció de la mesura.

• Mecàniques: deformació o comportament davant de forces (duresa).
• Òptiques: reacció davant la llum (color, ratlla, brillantor).
• Magnètiques: diferents tipus de comportament davant d'un imant (paramagnètics = atrets per un imant).
• Elèctriques i tèrmiques.

Formació

Cristal·lització a partir de fluids: es Plata amb aigua i sal; s'evapora i queda la sal (mineral). Hi ha 3 tipus: evaporació, refredament del magma i sublimació de vapor.

Recristal·lització: transformació que pateix un sòlid que ja estava cristal·litzat (canvis de pressió i temperatura).

Textures magmàtiques

• Granular: roca formada per cristalls visibles, gairebé de la mateixa mida.
• Porfírica: dues mides diferenciades; cristalls grans envoltats de cristalls petits.
• Faneríctica: cristalls visibles a ull nu.
• Afanítica: cristalls no visibles ni amb lupa.
• Vítria: formades per vidre.

Magma i vulcanisme

Magma: format per fusions gasoses i materials sòlids.

Lava:

• Bàsica (basàltica): molt fluida i pobre en sílice.
• Àcida: viscosa i rica en sílice.

Productes volcànics

Sòlids: productes arrancats de l'escorça durant l'ascensió del magma cap a la superfície. Segons la mida:

• Bombes volcàniques: més grans, arrossegades a grans distàncies, adquireixen formes arrodonides.
• Pilí: mijanes.
• Cendres: més petites, de forma arrodonida.

Líquids: segons la fluïdesa:

• Volcans tipus escut: molt fluids.
• Tipus més coneguts: volcànics intermitjos.
• Molt àcids: se solidifiquen ràpidament i formen tapons.

Tipus d'explosions (de menys a més explosives)

• Hawaiana: tranquil·la, forma llacs de lava.
• Estromboliana: grau d'explosivitat baix; petites i separades per períodes curts de temps. Dóna lloc a un con volcànic.
• Vulcaniana: activitat explosiva elevada però menys que la pliniana. El magma forma un tap a la xemeneia i s'acumula energia que provoca l'explosió.
• Pliniana: la més explosiva i violenta. El magma saturat de gas és expulsat a gran temperatura, generant grans volums de cendra, una columna alta i un con tancat.

Tectònica global

La Terra està formada per capes litosfèriques rígides que suren i es mouen sobre l'astenosfera.

Hi ha 3 tipus de límits:

• Divergents: es crea nou material a les dorsals oceàniques i les plaques se separen.
• Convergents: es destrueix material a les fosses oceàniques:
  1. Oceànica-oceànica: la més vella subdueix; forma una fossa oceànica.
  2. Continental-oceànica: la oceànica subdueix; el material es fon i forma volcans i terratrèmols.
  3. Continental-continental: cap dels dos subdueix; forma serralades per encavalcament.
• Neutre: no es crea ni es destrueix material.

Falles

• Normals: el bloc superior descendeix respecte l'inferior.
• Inverses: el bloc superior puja respecte l'inferior.
• De salt en direcció: el pla de falla és vertical; no hi ha moviment vertical, només desplaçament lateral entre els blocs.

Diaclasis: fractura on pràcticament no hi ha desplaçament de les roques (esquerda).

Clima

Clima: conjunt de condicions que caracteritzen l'atmosfera i que es defineixen a partir dels valors mitjans de la temperatura, les precipitacions i el vent.

Factors climàtics

• Latitud: distància a l'equador mesurada en graus; condiciona el clima d'una regió. Les temperatures mitjanes són més altes a prop de l'equador i més baixes cap als pols.
• Continentalitat: a l'interior d'una gran massa continental augmenta l'amplitud tèrmica (climes secs, freds a l'hivern i calorosos a l'estiu).
• Altitud.

Factors que modifiquen la intensitat de la radiació: distància Sol-Terra, latitud, durada del dia, activitat solar i transparència de l'atmosfera.

Funcions de l'atmosfera

• Protecció contra les radiacions solars nocives.
• Manteniment de la temperatura global del planeta.
• Participació en el cicle de l'aigua.
• Regulació dels nivells de CO₂ i O₂ que permeten la vida.
• Destrucció de material sòlid procedent de l'espai.

Càlcul: Qt = Qc

Qt = Qc (completar)

+ Qᵢ / 2 = X · (escala)²

Sismes

Sisme: moviment sobtat de la Terra que es produeix per un alliberament d'energia que s'ha anat acumulant en aquell punt (intern = hipocentre, extern = epicentre).

• Intensitat: efectes o danys sobre els béns de les zones afectades (escala de Mercalli).
• Magnitud: energia alliberada (escala de Richter).
• Hipocentre: punt a partir del qual es propaga l'energia en totes les direccions en forma d'ones elàstiques i de calor.
• Epicentre: projecció ortogonal de l'hipocentre a la superfície terrestre.

Humitat atmosfèrica

• Humitat absoluta: quantitat de vapor d'aigua contingut a l'atmosfera.
• Punt de saturació: límit màxim de vapor d'aigua que una massa d'aire pot contenir.
• Humitat relativa: relació entre la quantitat de vapor d'aigua que conté l'atmosfera i la quantitat màxima de vapor que podria contenir.