Gestió dels Recursos Hídrics a Espanya: Aigua i Sostenibilitat
Els Recursos Naturals
La natura ofereix gran quantitat d’elements i substàncies que ajuden a satisfer les nostres necessitats, com ara l’aigua, els recursos energètics fòssils (carbó, petroli o gas natural) i els recursos minerals.
Els combustibles fòssils són imprescindibles per produir energia, essencial per a la majoria de les activitats econòmiques i per a la vida de les persones.
La major part dels països industrialitzats tenen una forta dependència energètica i dificultats d’autoabastiment. Per això, es fa necessari l’ús d’energies alternatives renovables.
L'Aigua, un Recurs Escàs
Espanya és un país àrid, on plou poc i les precipitacions es concentren a les zones de clima oceànic (influència atlàntica). La resta del territori pateix les conseqüències de l’escassetat de pluges i els estius secs (estiatges).
Malgrat això, els recursos hídrics disponibles a Espanya són superiors a la demanda total. No obstant això, l’aigua de què es disposa està mal repartida.
Qui s'encarrega de repartir l'aigua?
Confederació Hidrogràfica
Entitat adscrita al Ministeri de Medi Ambient que gestiona els recursos hídrics del territori que se’ls ha assignat. No es correspon amb l’actual divisió administrativa en Comunitats Autònomes. El control de l’aigua es fa en funció de les conques hidrogràfiques.
Conca Hidrogràfica
Conjunt de terres i els seus aqüífers (formació geològica porosa a través de la qual flueix l’aigua subterrània, aigua filtrada al subsòl), que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu.
Àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d'aigua i la seva xarxa d'afluents.
Les conques fluvials s’ordenen d’acord amb els vessants on desemboquen les seves aigües. Distingim:
- Vessant Cantàbric i Gallec
- Vessant Atlàntic
- Rius del Vessant Mediterrani
D’aquesta manera:
- Els recursos hídrics són importants a les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebre.
- Hi ha un precari equilibri a les dels rius Guadiana, Xúquer, Pirineus Orientals i Canàries.
- Són clarament deficitàries les confederacions dels rius Guadalquivir, Sud, Segura i Balears.
Les Demandes d’Aigua
Els usos de l’aigua més importants són: agrícoles i ramaders, i urbans i industrials.
L'Aigua per a Usos Agrícoles i Ramaders
El consum de l’aigua a Espanya per a usos agrícoles és superior al 80 % de l’aigua disponible, i aquesta demanda s’incrementa a causa de la progressiva extensió de regadius.
Aquest consum planteja problemes per garantir la sostenibilitat dels recursos hídrics. També cal parlar de la contaminació de l’aigua amb l’ús d’adobs químics, de pesticides i de purins.
Actualment s’ha prohibit l’ús de productes molt contaminants i es tendeix a controlar l’abocament de purins, una part dels quals es transforma en adobs.
Solucions:
- Reg per aspersió
- Reg per degoteig
L'Aigua per a Usos Urbans i Industrials
L'Aigua per a Usos Domèstics
El consum d’aigua per a usos urbans i industrials presenta una demanda molt inferior a la del consum agrari.
La indústria necessita l’aigua per als seus processos de producció, per a processos de refrigeració de la seva maquinària o per a netejar i eliminar els residus.
L’aigua per a ús domèstic és prioritària i presenta elevades exigències de qualitat perquè ha de ser potable. Actualment hi ha un control més estricte dels abocaments i l’obligació d’instal·lar depuradores.
El principal problema prové de la insuficient garantia de subministrament per a moltes ciutats espanyoles, agreujat en èpoques de sequera.
Les Polítiques Hídriques
Les polítiques hídriques estan orientades a obtenir aigua. S’ha de diferenciar entre la política de:
- Transvasaments
- Dessalinització d’aigua del mar
- Recuperació dels aqüífers
- Plans de sanejament dels rius
La Política de Transvasaments
La desigual distribució dels recursos hídrics ha fet plantejar la possibilitat d’una política de transvasaments. De fet, l’abastiment de ciutats com Barcelona depèn de petits transvasaments.
Són necessàries obres que són molt costoses i, a més, es perd molta aigua amb l’evaporació. A més, la cessió de cabals pot produir canvis en els aqüífers i en l’aportació de sediments.
Exemples:
- Transvasament Tajo-Segura (Benidorm)
- Transvasament Ter-Llobregat (Barcelona)
- Polèmic Pla Hidrològic Nacional (transvasament de cabals de l’Ebre cap a les terres deficitàries d’aigua de València i la Horta de Múrcia).
La Dessalinització de l’Aigua de Mar
La dessalinització de l’aigua de mar és una solució cara i el funcionament de les plantes consumeix molta energia, però la tècnica de dessalar està fent molts progressos. L’aigua que se n’obté és de bona qualitat.
La Recuperació dels Aqüífers
L’explotació d’aigües subterrànies per mitjà de la perforació de pous i el bombeig d’aigua ha causat molt de mal. Aquest aprofitament ha estat molt intens i ha fet disminuir el nivell, provocant la dessecació total o parcial.
El risc més greu és la salinització de l’aigua dels aqüífers a les àrees litorals i la contaminació per purins.
Els Plans de Sanejament dels Rius
A Espanya s’apliquen plans de sanejament dels rius amb la finalitat de reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l’aigua i d’assolir un bon estat ecològic (garantint la generació de vida).
Es fa necessari:
- Control sobre els abocaments industrials i urbans
- Instal·lació de col·lectors i plantes depuradores d’aigua