Gestió d'Existències i Aprovisionament: Models, Costos i Valoració

UNITAT 9. Aprovisionament i Gestió d'Existències

1. L'Aprovisionament: Funció, Objectius i Cicle

• La funció d’aprovisionament consisteix a proporcionar els materials necessaris per a l’activitat de l’empresa (producció i/o venda) i emmagatzemar-los mentre s’inicia cada procés de producció o comercialització.
• L'objectiu global de la funció d'aprovisionament és, d'una banda, subministrar al departament de producció els materials necessaris (matèries primeres, recanvis, envasos, etc.) per fabricar, i de l'altra, proporcionar al departament de vendes els productes que ha de comercialitzar, a més d'organitzar les diferents existències que es generen en aquest procés.

Components de la Funció d'Aprovisionament

• Compres
• Emmagatzematge
• Gestió d’inventaris

• El cicle d’aprovisionament és el període que transcorre entre la realització de la compra i el moment en què els productes són lliurats als clients.

Cicle d'Aprovisionament segons el Tipus d'Empresa

El cicle és diferent si es tracta d'una empresa industrial o d'una empresa comercial:

• Empresa industrial: Compres → Existències → Producció → Existències → Vendes
• Empresa comercial: Compres → Existències → Vendes

1.1. Les Existències: Concepte i Tipologia

• Les existències són tots aquells materials que una empresa té dipositats en els seus magatzems i que compleixen una sèrie de funcions específiques dins de la gestió de l’aprovisionament.

Tipus d'Existències

• Matèries primeres: Són aquelles que, mitjançant la transformació o elaboració, es destinen a formar part dels productes fabricats.
• Productes semielaborats: Són productes fabricats per l'empresa i no destinats normalment a la venda fins que no són objecte d’elaboració, incorporació o transformació posterior.
• Productes en curs: Són aquells que es troben en procés de formació o transformació al tancament de l'exercici econòmic.
• Productes acabats: Són els productes fabricats per l'empresa i destinats a la comercialització.
• Mercaderies o existències comercials: Són els materials comprats per l'empresa i destinats a la posterior venda o comercialització, sense transformació.
• Altres aprovisionaments: Són altres elements incorporables i necessaris per a l'activitat, com ara: combustibles, recanvis, materials diversos, embalatges, envasos i materials d'oficina.
• Subproductes: Són de caràcter secundari o accessori respecte de la fabricació principal.
• Residus: Són obtinguts al mateix temps que els productes i es generen per raó de la realització de l'activitat principal. Aquests residus poden ser inservibles o bé susceptibles de ser utilitzats o venuts.
• Materials recuperables: Materials reutilitzats després de la producció.

1.2. La Gestió d'Inventaris i les seves Funcions

• La gestió d'inventaris és la planificació, l'administració i el control que l'empresa realitza de les seves existències.

Funcions de les Existències

• Seguretat: Donen tranquil·litat davant la incertesa en les vendes i l'aprovisionament, ja que si no es coneix la demanda dels clients, les vendes poden ser incertes.
• Producció i distribució: Diferencien la producció i la distribució en els casos de demanda molt estacional.
• Economia d'escala: Aprofiten les economies d'escala amb la compra de materials en grans quantitats, amb descomptes per quantitat i costos menors de transport i de transacció.
• Protecció: Donen seguretat contra la inflació i la variabilitat dels preus.

2. Els Costos de la Gestió d’Existències

2.1. Classificació dels Costos d'Existències

Es divideixen en 4 grups:

• Costos de comanda: Són els costos administratius generats per la realització i la gestió de les comandes als proveïdors.
• Costos d'adquisició: És la quantitat del producte que comprem al proveïdor multiplicada pel seu preu.
• Costos de manteniment d'inventari: Són els costos que té l'empresa per mantenir un volum d'existències concret als magatzems. Aquests costos poden ser: administratius, operatius, d'espai físic, econòmics i financers.
• Costos de ruptura d'estocs: Són els costos que té l'empresa quan es queda sense existències, és a dir, quan no pot fer front a la comanda d'un client per falta de producte o quan no pot produir per falta de matèries primeres o altres existències necessàries per a la producció.

2.2. Determinació del Nivell d’Existències

• Eficàcia: Disposar d’estocs suficients per garantir amb flexibilitat el funcionament productiu i comercial de l'empresa.
• Eficiència: Mantenir les existències justes, que no suposin un excés de recursos destinats als magatzems.

3. Models de Gestió d'Inventaris

3.1. L’Administració dels Inventaris

• Estoc màxim: La quantitat d'existències més gran d'un material que es pot mantenir al magatzem, amb relació als abundants costos de magatzem que cal suportar.
• Estoc mínim o de seguretat: La quantitat d’existències més petita d'un material que es pot mantenir al magatzem, sota la qual el risc de ruptura d'estocs és molt alt.
• Punt de comanda: Nivell d’existències en el qual s'ha de realitzar la comanda per reaprovisionament.

3.2. El Model de Comanda Òptima (Model de Wilson)

• El model de comanda òptima o model de Wilson té com a objectiu determinar el volum o la quantitat de la comanda que s'ha de realitzar per optimitzar el sistema de gestió d'inventaris.

El Cost de Gestió d'Inventaris

• Cost d'adquisició (CA): És el cost de comprar el producte al proveïdor.
• Cost de comanda (CC): És el cost unitari de les despeses en fer comandes, pel nombre de comandes realitzades en total.
• Cost d'emmagatzematge (CE): Són els costos totals del manteniment d'inventaris al magatzem: lloguer dels magatzems, salaris del personal, assegurances, etc.

• La Comanda Òptima (Q*) és el volum de comanda per al qual el cost total de gestió d'inventaris és mínim i el cost de comandes és igual al cost d’emmagatzemament.

3.3. El Model ABC de Gestió d’Inventaris

• Existències A: Els articles més importants que formen el 20% dels articles del magatzem i suposen del 60% al 80% del valor. S'han de tenir molt en compte perquè tenen un gran impacte econòmic.
• Existències B: Suposen un 30% dels articles i representen un 10-20% del valor. S'han de tenir en compte.
• Existències C: Representen un 50% de les categories de l'empresa i menys del 5-10% del valor total del magatzem; són poc importants.

3.4. El Sistema JIT (Just in Time) d'Inventaris

• El Model Just In Time es fonamenta en el fet que l'empresa no fabrica cap producte fins que no el necessita. Té com a objectiu reduir els costos d’emmagatzematge.

Requeriments del JIT

• Gran participació del personal.
• Aplicacions d'Enginyeria Industrial.
• Sistema de control de qualitat total.

UNITAT 10. La Valoració de les Existències

1. Valoració de les Entrades al Magatzem

Normativa Mercantil: La valoració de les entrades de les existències es realitza segons la seva naturalesa:

• Si es compren: pel Preu d’adquisició.
• Si es produeixen: pel Cost de producció.

• Preu d'adquisició: És l'import total de la compra segons la factura del proveïdor més totes les despeses que hagi pogut generar l'operació.
• Cost de producció: És la suma del preu d'adquisició de les matèries primeres i dels materials consumits en la fabricació, dels costos directes de la producció i de la part proporcional dels costos indirectes imputables a la producció.

2. Valoració de les Sortides del Magatzem

Normativa Mercantil: La valoració de les sortides de les existències es realitza segons el valor al magatzem, utilitzant els següents criteris:

• Criteri PMP (Preu Mitjà Ponderat): Consisteix a calcular el valor mitjà de les existències inicials i de les entrades, ponderat segons les quantitats.
• Criteri FIFO (First In, First Out): El valor de sortida dels productes del magatzem és el preu de les primeres unitats físiques que hi van entrar.