Gestió d'Existències: Costos, Nivells i Model de Comanda

Economia2,52 KB

Classificació dels costos de les existències

  • Costos de demanda: Costos generats per realitzar comandes o reaprovisionament.
  • Costos de manteniment d’inventaris: Costos que l’empresa té per mantenir un volum d’existències en els magatzems:
    • Administratius: Costos del personal del sistema de gestió i d’administració.
    • Operatius: Costos del personal dels magatzems, dels equips de manipulació i de les assegurances contra riscos.
    • D’espai físic: Costos de lloguers de locals, impostos, amortitzacions, subministraments i assegurances de l’edifici.
    • Econòmics: Costos d’obsolescència i depreciació de les existències.
    • Financers: Costos dels interessos pagats pel finançament dels capitals invertits per mantenir les existències.
  • Costos de ruptura d’estocs: Són els costos que té l’empresa quan es queda sense existències; és a dir, quan no pot fer front a una comanda d’un client per manca de producte o quan no pot produir per manca d’existències necessàries per a la producció.

Nivell d’existències

  • Eficàcia: Disposar d’estocs suficients per garantir el funcionament productiu i comercial.
  • Eficiència: Mantenir les existències justes, que no suposin un excés de recursos als magatzems.

L’administració dels inventaris

  • Estoc màxim: La quantitat d’existències més gran d’un material que es pot mantenir al magatzem, en relació amb els alts costos d’emmagatzematge.
  • Estoc mínim o de seguretat: La quantitat d’existències més petita d’un material que es pot mantenir al magatzem, sota la qual el risc de ruptura d’estocs és molt alt.
  • Punt de comanda: Nivell d’existències en el qual s’ha de realitzar la comanda per reaprovisionar el magatzem, tenint en compte el termini d’aprovisionament.

Model de comanda òptima

Té com a objectiu determinar el volum o la quantitat de la comanda que es vol realitzar per optimitzar el sistema de gestió d’inventaris:

  • L’empresa s’aprovisiona per lots de producte de quantitat constant, que cal determinar.
  • La demanda del producte és constant i coneguda al llarg del període de gestió.
  • El preu del producte i el termini d’aprovisionament són constants i coneguts.

Descarregar

PDF Word HTML