Glossari de l'Antic Règim: Conceptes Clau d'Història Moderna

Absolutisme

Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic. Tot i que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, la forma més usual de l'absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII.

No hi ha un cos unificat de doctrina de l'absolutisme. Els corrents principals són:

• Hobbes: Basà la seva concepció sobre un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana, que justifica la necessitat d'un ordre polític per submissió.
• Bossuet: Fonamentà l'altre corrent important de l'absolutisme en la tradició i en la providència.

L'absolutisme parteix de la creença que qui exerceix el poder exerceix la sobirania total (i s'identifica així rei amb sobirà). De tota manera, el poder reial no fou mai completament absolut perquè, a part les limitacions de fet, les corts o parlaments imposaven certes limitacions (especialment en l'aspecte fiscal).

Alou

Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles. Es diferenciava del que hom tenia en feu o en emfiteusi.

Amortització (Propietat Inalienable)

Terreny de propietat privada que no es podia comprar ni vendre i s'havia de transmetre obligatòriament en herència. Aquest tipus de propietats eren molt freqüents durant l'Edat Mitjana, ja que l'economia es basava principalment en l'agricultura.

Béns Comunals

Béns pertanyents al comú, és a dir, a tota la població d'un municipi. N'hi havia de dues classes diferents:

1. Els propis: Béns del municipi com a entitat. Els beneficis que se n'obtenien (arrendament, explotació directa) eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics.
2. Els comuns: Terres, deveses, prats o boscos que pertanyien a la col·lectivitat de veïns i eren destinats a l'ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn. També podien ser confiats, si més no en teoria, als veïns més necessitats.

A partir del segle XVIII, la necessitat creixent de terres de conreu va fer que se'n propugnés l'abolició per tal de posar en circulació el major nombre possible de propietats.

Economia Senyorial

Tipus d’economia de l’Antic Règim basada en la vinculació de la terra en mans dels nobles. Aquests nobles rebien rendes i prestacions dels pagesos en virtut dels seus drets senyorials. L’agricultura era la principal activitat econòmica.

Comerç Colonial

Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies. Aquest comerç proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i generava grans beneficis.

Crisi de Subsistència

Crisi econòmica periòdica que patia la població durant l'Antic Règim a causa de la irregularitat de les collites. Es caracteritzava per la manca d'aliments i el seu encariment. La conseqüència més greu era la fam. És la típica crisi de subproducció de l'època preindustrial.

Drets Senyorials

Drets derivats de la possessió i domini de les propietats dels senyors feudals. N'hi havia de dues classes:

• Drets territorials: Resultat de l'explotació econòmica de les terres. Incloïen prestacions personals i impostos en espècies.
• Drets jurisdiccionals: Atribucions de caràcter públic que el senyor podia exercir en les seves propietats (dictar ordres, fer justícia sobre habitants i transeünts). Aquests drets incloïen el dret d'immunitat, que donava autonomia al seu territori respecte al poder reial.

Delme

Obligació de lliurar la desena part de les collites a l’Església per assegurar el manteniment del culte i del clergat.