Glossari Essencial d'Arquitectura Clàssica Grega

Elements Fonamentals de l'Arquitectura Clàssica

Mètopa

Espai situat entre dos tríglifs d'un fris dòric.

Temple Perípter

Edifici envoltat completament per una filera de columnes.

Contrapposto

Tècnica escultòrica que es basa en l'oposició de parts: una part del cos es troba tensa (la cama que aguanta el pes) mentre que l'altra es relaxa.

Temple Amfipròstil

Edifici que posseeix un pòrtic de columnes a les façanes del davant i del darrere, però sense columnes als costats.

Opistòdom

Sala petita situada al darrere del temple, destinada a guardar el tresor.

Tambor

Mur cilíndric o poligonal, sovint amb finestres, que serveix de base a una cúpula.

Frís

Part central de l'entaulament clàssic, situada entre la cornisa i l'arquitrau.

Cariàtida

Figura femenina esculpida que compleix la funció estructural d'una pilastra o columna.

Àbac

Element decoratiu situat dalt del capitell, normalment en forma de paral·lelepípede, sobre el qual descansa l'arquitrau o l'arc.

Xoànon

Estàtua de fusta que representa el cap i els braços d’una persona, amb el cos i les cames en forma de columneta o de biga.

Capitell

Element decoratiu, més o menys ornamentat, situat a dalt del fust d'una columna, d'una pilastra o d'un pilar.

Èntasi

Refinament òptic propi de l'art grec consistent en l'eixamplament de la columna al centre per evitar un defecte òptic que faria veure aquesta part més estreta.

Ordre Dòric

Ordre arquitectònic clàssic, constituït d’una columna estriada i sense base, coronada per un capitell senzill, i d’un fris decorat amb tríglifs i mètopes.

Acroteri

Element decoratiu amb forma de figura o de palmeta que remata els tres extrems del frontó en els temples grecs i romans. També es diu així el petit pedestal sobre el qual descansen aquestes figures.

Acròpoli

A les ciutats gregues antigues, part alta, sovint damunt un turó on havia estat edificada la ciutat d’època micènica, i que servia, sobretot, com a lloc de defensa en moments de perill i com a centre de cultes religiosos i cívics.

Fust

Part vertical de la columna situada entre la base o l’estilòbat i el capitell. Pot ser llis, amb estries, amb canaladures o amb anelles.

Tríglif

Element arquitectònic amb tres bandes verticals de pedra o canaladures que apareix alternant amb les mètopes al fris de l'ordre dòric del temple grec.

Frontó

Acabament triangular d'un temple grec format per la coberta plana interior i l'exterior de doble vessant.

Gàrgola

És una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.

Orquestra

Espai circular d’un teatre grec situat davant el prosceni i destinat al cor.