Essència: Conjunt d’atributs d’un objecte o substància que el fan ser el que és.
Existència: El fet de ser.
Dualisme: L’ésser humà està constituït per dues realitats: cos i ànima.
Monisme: L’ésser humà és una unitat.
Monisme espiritualista: L’ésser humà és esperit; el cos és l’embolcall.
Monisme materialista: L’ésser humà és matèria.
Ètica i valors humans
Llibertat: Estat o condició de qui és lliure, de qui no està sotmès al domini de ningú.
Dignitat: Respecte que es mereix algú.
Responsabilitat: Qualitat de les persones de respondre d’alguna cosa, de garantir la realització i el compliment d’una tasca o deure.
Ètica: Branca de la filosofia que reflexiona sobre el que està bé i el que està malament.
Moral: Conjunt de normes que guien el comportament i els costums de les persones. Es divideix en autònoma i heterònoma (quan algú actua sobre la teva moral).
Bondat: Qualitat de les persones que fan el bé.
Justícia: Donar a cadascú allò que li pertoca o correspon.
Corrents ètics i filosòfics
Eudemonisme (Aristòtil): Teoria on la finalitat de l’acció humana és la felicitat. Inclou el concepte de mesotés (terme mitjà).
Hedonisme (Epicur): Corrent filosòfic que busca el plaer com a felicitat i sentit a l’existència. Identifica el bé amb el plaer.
Ataràxia: Impertorbabilitat, absència de pertorbació; pau que s’obté a partir del domini o extinció de les passions.
Utilitarisme (Bentham i Mill): El màxim bé per al màxim nombre de persones.
Kant: Critica les altres ètiques (teològiques, ètiques materials). La seva és una ètica deontològica (ètica formal).
Imperatiu categòric (Kant): Obra sempre segons una màxima que puguis voler que esdevingui una llei universal.
Imperatiu hipotètic: Actuar per aconseguir un objectiu concret (si fas això, passarà allò).
Ètica de la justícia (Rawls): Conceptes clau: vel d’ignorància, principi d’igualtat i principi de la diferència.
Teoria del coneixement i realitat
Epokhé: Paraula que l’escepticisme grec aplica a la decisió de suspendre el judici quan ens trobem davant d’opinions amb el mateix valor.
Idealisme: La realitat no és quelcom independent, sinó que és conseqüència del subjecte pensant.
Objectiu: Les idees tenen una existència real.
Subjectiu: La realitat es troba en la ment de qui l’observa (només existeix en la mesura que és percebuda per l’home).
