Glossari de Geografia: Aigua, Relleu i Clima

Glossari de termes geogràfics

Wadis: llits de riu que porten aigua de manera ocasional (quan plou). Aquests cursos d'aigua es troben en zones àrides o semiàrides.

Caudal: quantitat d'aigua que porta un riu en un punt determinat.

Aigua potable: aigua que podem consumir, ja que no conté substàncies o microorganismes que puguin perjudicar la nostra salut.

Oceà: gran extensió d'aigua salada que separa els continents. Els oceans abasten el 70,8% de la superfície terrestre.

Torrent: curs d'aigua impetuós i irregular que es forma després de fortes pluges, sobretot en el món mediterrani durant l'hivern.

Glacera: massa de gel acumulada a les muntanyes més altes.

Iceberg: gran massa de gel d'aigua dolça que flota al mar. Es forma per la ruptura de glaceres als marges de l'Antàrtida, Groenlandia o l'Àrtic.

Condensació: procés pel qual el vapor d'aigua contingut a l'aire passa a estat líquid, formant núvols, boires o rosada.

Troposfera: capa inferior de l'atmosfera que s'estén fins als 12 km d'altitud.

Estratosfera: capa de l'atmosfera situada entre els 12 i els 50 km. Hi trobem la capa d'ozó, que absorbeix la major part de les radiacions ultraviolades procedents del Sol.

Termòmetre: instrument que mesura la temperatura de l'aire de l'atmosfera. Aquesta s'expressa en graus centígrads.

Bronzejat: és una reacció de defensa natural de la pell, però no atura la totalitat dels raigs ultraviolats.

Pluja àcida: tipus de pluja que es produeix en un medi contaminat. Es produeix pel contacte dels òxids de sofre i de nitrogen.

Rosada: condensació del vapor d'aigua en forma de gotes per la disminució brusca de la temperatura, o pel contacte amb superfícies fredes.

Inundació: immersió d'una àrea a causa de la pujada temporal del caabal d'un riu.

Climograma: gràfic en què es representen les temperatures mitjanes mensuals mitjançant una línia, i les precipitacions caigudes al llarg d'un any mitjançant barres, en un lloc determinat.

El relleu

El relleu europeu

La gran plana europea s'estén des de l'estreta franja de l'oest fins a ocupar la pràctica totalitat de la Rússia europea. Són zones petites i monòtones, retallades per grans rius.

Les mesetes i els massissos muntanyosos antics, com la meseta castellana, són successions de muntanyes desgastades de poca altitud.

Les serralades de muntanyes joves són muntanyes de formació més recent que els massissos. Es localitzen al sud d'Europa, presenten un relleu elevat i abrupte: els Alps, els Carpats, etc.

El relleu peninsular

El relleu peninsular es caracteritza per la seva elevada altitud mitjana, ja que el formen la meseta, els Apenins, les serralades, etc.

Meseta: unitat de relleu principal de la península Ibèrica i la major superfície. En el seu interior hi ha el sistema Central i els montes de Toledo.

La meseta està envoltada per la serralada Cantàbrica, el sistema Ibèric i la serra Morena.

Les aigües marines

El 71% és aigua salada que prové de la dissolució de les roques a la superfície; les aigües dels mars tancats i de latituds més càlides tenen un major contingut de sal.

Les aigües marines estan en constant moviment, impulsades pels corrents, les marees i les onades.

Corrents marins: grans rius que discorren pels oceans.

Recurs alimentari: aqüicultura i piscicultura.

Font d'energia: sota les aigües hi ha bosses de petroli i gas. S'investiga com convertir la força de les marees i les onades en energia econòmica i neta.

Via de comunicació: les aigües i els oceans serveixen de vies de comunicació.

Turisme: genera molts llocs de treball.

Aigua potable: les plantes dessalinitzadores la converteixen en potable.

L'aigua dolça

El 3% és aigua potable. La quantitat d'aigua que porta un riu és el seu caudal. Els llacs són masses d'aigua permanents dipositades en depressions.

Aigües subterrànies: són les que es troben acumulades o que discorren sota la superfície terrestre; procedeixen de les precipitacions. Són essencials per mantenir el caudal base dels rius i protegir la humitat del sòl.

Aigua per a l'agricultura: l'agricultura consumeix el 80% de l'aigua disponible. És important utilitzar tècniques per estalviar-la.

Dipòsit subterrani urbà: serveix per recollir aigua de pluja per al servei de neteja i reg.

Oci i aigua: turisme i activitats d'oci.

Efectes positius dels embassaments: l'aigua s'emmagatzema als embassaments amb força i s'utilitza per produir energia a les centrals hidroelèctriques.

Perforació en la recerca d'aigua: les aigües constitueixen una reserva IMPORTANT D'AIGUA DOLÇA.

Els rius de la vessant

Rius de vessant àrtica: desemboquen a l'oceà Glacial Àrtic, amb gels gairebé sempre (Pechora).

Rius de vessant atlàntica: cabalosos i regulars (Loira).

Rius de vessant mediterrània: cabals irregulars (Ebre).

Rius de vessant mar Negre: de gran longitud (Don).

Rius de vessant mar Caspi: de llargs i cabalosos (Volga).

Rius de vessant cantàbrica: curts i de corrent forta (Nervión).

Rius de vessant atlàntica: molt cabalosos (Duero).

Rius de vessant mediterrània: curts, de cabal escàs i irregular (Xúquer).