Glossari de geografia i medi ambient: termes clau i definicions
Glossari de geografia i medi ambient
Estrat: és una capa de roca o sòl amb unes característiques pròpies que la distingeixen de les capes adjacents.
Sòcol: relleu de plana o altiplà format durant l'era Primària o Paleozoica. Són els més antics de la Península Ibèrica.
Peneplà: designa una àmplia plana quasi uniforme, amb lleugeres desnivellacions producte d'una perllongada erosió i de la coalescència de conques hidrogràfiques.
Erm: és terra sense cultivar, un camp abandonat o un lloc semidesert i àrid amb vegetació esclarissada.
Ria: és la part inferior d'una vall o d'un sistema de valls profundament envaïda per la mar a la zona de desembocadura d'un riu.
Isòbara: són les línies que representen la pressió atmosfèrica als mapes meteorològics.
Aridesa: és la característica que presenta, respecte a la humitat, una zona terrestre afectada per un clima amb precipitacions escasses o gairebé nul·les.
Oscil·lació tèrmica: és la variació en el temps d'un medi o sistema físic, al voltant d'un punt central o entre dos o més estats.
Inversió tèrmica: és el fenomen atmosfèric pel qual la temperatura augmenta amb l'altura, al contrari del que és habitual.
Empremta ecològica: és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície.
Protocol de Kyoto: és un conveni internacional per a la prevenció del canvi climàtic; va ser el primer tractat internacional de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
Consum responsable: és un nou estil de vida que pretén millorar les condicions de vida dels éssers humans, dels animals i del medi ambient mitjançant un consum ètic.
Ecosistema: és un sistema natural format per un conjunt d'organismes vius i el medi físic on es relacionen.
Efecte d'hivernacle: és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.
Desenvolupament sostenible: és el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.