Glossari de Geologia: Conceptes Clau de la Terra i el Relleu

Glossari de Geologia: Estructura i Relleu Terrestre

Escorça

També coneguda com a litosfera, és la part més externa de la Terra. Representa l’1% del total del planeta i està constituïda per roques sòlides com el basalt o el granit.

Mantell

Capa del planeta situada entre l’escorça i el nucli. Representa el 84% del total de la Terra i està integrada per materials molt diversos, alguns dels quals es troben parcialment fosos i que coneixem com a magma (lava).

Nucli

És la part més interna de la Terra. Representa aproximadament el 15% del total del seu volum. Es divideix en dues capes: el nucli intern, en estat sòlid, i el nucli extern, amb materials fosos.

Placa Continental

Cadascuna de les àrees en què es troba fragmentada l’escorça terrestre i que no està enfonsada pels oceans. Floten sobre el mantell i on conflueixen dues plaques es dona activitat sísmica.

Deriva Continental

Moviment de les plaques de l’escorça terrestre com a conseqüència de flotar sobre el mantell. Dona lloc a la tectònica de plaques, produint la fracturació i plegament de la litosfera.

Orogènia Alpina

Procés de formació de les serralades relacionat amb la tectònica de plaques que es va donar a la Terra fa uns 62 milions d’anys.

Orogènia Herciniana

Procés de formació de les serralades relacionat amb la tectònica de plaques que es va donar a la Terra fa uns 230 milions d’anys i que va afectar grans àrees continentals de la Terra, com els Urals o els Andes.

Falla

Ruptura o fractura dels estrats rocosos de l’escorça terrestre quan aquests són molt rígids, degut a les forces tectòniques de compressió. La més coneguda és la de San Andrés a Califòrnia.

Relleus Plegats

És la deformació de les roques sedimentàries en les quals elements de caràcter horitzontal, com els estrats, queden corbats, formant ondulacions allargades més o menys paral·leles entre si.

Serralades

Conjunt de muntanyes formades per la tectònica de plaques en alguna de les orogènies de la història del planeta. Les serralades més velles estan més erosionades que les més joves.

Depressió

Àrea de la litosfera que es troba més enfonsada respecte d’altres del seu entorn com a conseqüència de les forces tectòniques.

Sedimentació

Procés d’acumulació de materials erosionats en zones baixes de l’escorça terrestre. Aquests materials són transportats per l’acció dels agents externs com el vent o l’aigua.

Modelat Càrstic

És el resultat de l’activitat erosiva produïda sobre roques calcàries i dona lloc a formes de relleu típiques com els canyons, lapiaz, coves o dolines. És típic del paisatge mediterrani.

Modelat Fluvial

És el resultat de l’erosió causada per l’acció de l’aigua. Es donen dues accions contraposades: una destructora i una altra de constructora. Les formes típiques d’un relleu fluvial són les cascades, els salts d’aigua i els ràpids, i també les característiques valls en V.

Modelat Glacial

És el resultat de l’erosió causada per la neu o el gel. Es caracteritza pel desgast dels cims muntanyosos, donant lloc a cims aguts, circs glacials, valls en forma de U, morrenes i planures glacials.

Deriva Litoral

És el moviment de la línia de costa produït principalment per l’efecte i acció continuada de les ones que provoquen un retrocés de la línia de costa. A les costes baixes es produeix un procés de sedimentació i deposició de material, que provoca la formació de platges amb dunes.