Glossari de Termes Clau: Organitzacions i Conceptes Globals
Glossari de Termes Clau
ONG (Organització No Governamental). Organització privada independent de governs i organismes internacionals, sense ànim de lucre o comercial, que té com a objectius la protecció social, cultural, legal o ambiental.
OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa). Organització internacional que té com a finalitat assegurar l'estabilitat i la seguretat a Europa. Es va fundar per continuar l’activitat pacificadora de la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa (CSCE) al final del segle XX.
OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord). Organització internacional establerta el 1949 pels estats del bloc capitalista amb l'objectiu de col·laborar en la defensa mútua dels països membres. Desapareguda la URSS, s’hi ha integrat alguns països que havien format part del bloc soviètic durant la Guerra Freda.
Neocolonialisme. Control o tutela que segueixen exercint les antigues potències colonials sobre les seves ex-colònies, especialment en l’àmbit econòmic, després de la descolonització.
Banc Mundial. Organisme de les Nacions Unides, fundat el 1945. Facilita préstecs als països de l'ONU per fomentar el seu desenvolupament econòmic.
Colonialisme. Doctrina i pràctica que preconitza l'establiment i el desenvolupament de països dependents (colònies), considerats com a font de riquesa i de puixança per a la nació de què depenen.
Cultura. Conjunt d’elements com ara la llengua, les creences, els costums, les manifestacions artístiques, la manera d’obtenir recursos per satisfer les necessitats i organitzar la vida social, etc., que diferencien i identifiquen un grup humà.
Descolonització. Procés d’independència política de les antigues colònies, desenvolupat especialment a partir dels anys seixanta del segle XX.
Deute Extern. Import que un Estat deu a altres estats, a entitats bancàries privades o a organismes internacionals, als quals ha hagut de demanar préstecs.
Món Bipolar. Situació geoestratègica que dominava la política internacional entre 1945 i 1991, caracteritzada per l’oposició de dos blocs antagònics de països (el capitalista i el comunista), encapçalats per dues superpotències (els Estats Units i la Unió Soviètica, respectivament).
Quart Poder. Se’n diu de la premsa, perquè és capaç de controlar la informació i difondre-la de tal manera que pot fer-nos arribar únicament el que ens interessa. No només existeix allò que surt per televisió.
Racisme. Exaltació de la pròpia ètnia i, com a conseqüència, menyspreu de les altres.
Política Agrària Comuna (PAC). Programa econòmic i social de la UE els principals objectius del qual són augmentar la productivitat de les explotacions agràries, assegurar unes rendes suficients per a la població que treballa en el sector agrari, garantir l’aprovisionament d’aliments i assegurar uns preus raonables pels consumidors.
Erasmus (Programa). Programa instaurat per la Unió Europea (UE) per tal de promoure l'intercanvi d'estudiants universitaris entre els estats membres.
Pla Bolonya. Nom amb el que es coneix a tot un conjunt de mesures per tal de configurar l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Aquest comprèn l’homogeneïtzació dels plans d’estudi, l’homologació de les titulacions i la facilitat en la mobilitat dels estudiants.
Tractat de Roma (1957). Tractat signat el 1957 per Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos pel qual es va crear la Comunitat Econòmica Europea. Establí els instruments per a la creació d'un mercat únic europeu, que comprenia, sobretot, l'eliminació progressiva d'aranzels entre els estats membres, l'establiment d'una política agrària comuna i l'entrada en vigor gradual del lliure moviment de persones, serveis i capitals dels estats membres.
Comunitat Econòmica Europea (CEE) o Mercat Comú. Organització internacional creada pel Tractat de Roma (1957) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns entre els estats membres, elaborar polítiques conjuntes per al sector agrari, la mà d'obra i els transports, i fundar institucions comunes per fomentar el desenvolupament econòmic europeu.
Unió Europea (UE). Organització supraestatal que cerca la integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic. Encara que va ser creada pel Tractat de Maastricht (1992), com a continuació de la CEE, l'estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s'iniciaren després de la Segona Guerra Mundial a partir d'un nucli d'estats europeus que s'associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d'altres estats europeus. L'any 2012, la Unió Europea incloïa 27 estats membres.