Govern Provisional de la Segona República Espanyola: Constitució de 1931

1. Govern Provisional Republicà

La República va sorgir a continuació de les eleccions municipals celebrades el 12 d'abril de 1931. Els resultats favorables als republicans mostraven que els espanyols es decantaven a favor d'un règim republicà. La República va ser proclamada pels regidors electes de diferents ciutats espanyoles. Davant d'aquesta situació, Alfons XIII va partir cap a l'exili.

1.1 Integrants del Govern Provisional

A Madrid, representants dels partits signataris del Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional i van proclamar oficialment la Segona República a la Porta del Sol.

Partits Integrats:

• Dreta Liberal Republicana: Antics monàrquics de dreta reconvertits en republicans.
• Partit Radical: Partit republicà de centre-dreta.
• Acció Republicana: República d'esquerres.
• PSOE: Amb dues tendències:
  • Partidaris d'endarrerir els plantejaments revolucionaris i centrar-se a millorar les condicions dels treballadors.
  • Partidari de realitzar aviat la revolució del proletariat (líder d'UGT).
• Acció Catalana i Organització Republicana Gallega Autònoma: Partits autonomistes d'esquerres.

1.2 Constitució de 1931

La principal tasca del nou govern va ser la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents.

Resultats:

Els partits més votats van ser: PSOE, P. Radical, Acció Republicana, Esquerra Republicana de Catalunya. La Constitució va ser debatuda durant 6 mesos i aprovada a les Corts Constituents el desembre de 1931.

Contingut:

• Ideologia: Liberalisme democràtic.
• Sobirania: Popular.
• Distribució de Poders: Executiu, legislatiu i judicial.
• Drets i Llibertats: Extensa declaració, la més completa fins a la data, mostra preocupació pels temes socials, reconeix drets individuals, col·lectius i socials.
• Reconeixement del Dret de Vot a la Dona: Va ser una qüestió intensament debatuda. Una part important dels partits republicans d'esquerres i del PSOE s'oposaven al vot femení. El seu argument era que, per la forta vinculació a l'Església, el vot de les dones del moment seria instrumentalitzat pel clergat i, per tant, seria un vot conservador. Finalment, s'imposa la postura contrària, encapçalada per la diputada del Partit Radical, Clara Campoamor, que considerava que la concessió del dret de vot a les dones era una qüestió de justícia social. El PSOE recolza la seva postura i els partits de dretes també.
• Relació Església: No hi ha relació Església-Estat ni manteniment. Absoluta llibertat religiosa i igualtat de tractament.