Goya: Romanticisme, Il·lustració i Crítica Social

Goya (1746-1828): Un artista entre dos mons

Goya, figura cabdal de la pintura espanyola, transcendeix el seu temps com a pont entre el Romanticisme i la Il·lustració. Inicialment vinculat a l'Antic Règim, evoluciona cap a una expressió artística personal i independent, similar a Beethoven, allunyant-se dels encàrrecs i assolint un èxit notable amb les seves obres més íntimes. Després d'estudiar Belles Arts, esdevé acadèmic i professor, presentant un informe que proposa una reforma en l'aprenentatge artístic. El seu Crist crucificat li obre les portes de l'Acadèmia.

Els Cartrons per a Tapissos

Goya treballa en la creació de cartrons per a tapissos, dissenys previs que es plasmarien en les teles. Un exemple destacat és "La gallina cega" (1787).

El Majismo

El majismo reflecteix la tendència de les classes populars a imitar l'estètica de l'aristocràcia, com a forma de reafirmació de la identitat espanyola.

Els Gravats de Goya: Una Crítica Profunda

Goya crea quatre sèries de gravats de gran rellevància:

• Caprichos (1799): Crítica mordaç dels costums de la societat espanyola des d'una perspectiva il·lustrada. Aborda temes com la mala educació, la prostitució, els matrimonis de conveniència, els vicis, l'abús de l'Església i el poder polític.
• Los Desastres de la Guerra (1810): Representa un nou Goya, més proper a l'expressivitat romàntica. Aquesta sèrie és una denúncia de l'horror de la guerra i la violència, descrivint la destrucció, el temor i la mort. Context històric: La Guerra del Francès (1808-1814). Després de la guerra, Goya s'identifica amb el sector progressista i il·lustrat.
• Tauromaquia: Sèrie que no assoleix l'èxit esperat, i el seu propòsit no és del tot clar. Es creu que Goya buscava un tema que li proporcionés fama i diners, però sense centrar-se en l'aspecte folklòric.
• Disparates (1815-1819): Imatges fantàstiques de significat incert, sense un tema concret. Aquesta sèrie, que no es publica en vida de l'artista, el consagra com un precursor de l'art modern i del surrealisme.

L'Artista Modern (1808-1828)

Goya mostra la necessitat individual d'expressar el seu món creatiu al marge d'encàrrecs i modes.

Obres Emblemàtiques

• La Maja Desnuda (1796) i La Maja Vestida (1800-08): Encàrrec de Godoy, formaven part d'un gabinet juntament amb la Venus del Mirall de Velázquez. S'aprecien les pinzellades, i la representació anatòmica s'allunya del cànon clàssic, anticipant la visió dels artistes moderns.
• Los Desastres de la Guerra (1810-20): Reflecteixen la brutalitat de la Guerra del Francès, mostrant la violència de tots dos bàndols. Goya, pintor oficial de la cort de Josep Bonaparte, veu com aquestes obres no es publiquen fins 30 anys després de la seva mort.
• La Càrrega dels Mamelucs (2 de maig): Representa la revolta a Madrid, on els il·lustrats són perseguits. Goya s'ofereix a pintar escenes del poble espanyol per demostrar el seu patriotisme.
• Els Afusellaments (3 de maig): La nit del 2 de maig, es deté a persones sospitoses que són afusellades l'endemà. La composició destaca per l'ús del color homogeni i la figura central il·luminada, que esdevé el focus d'atenció. El contrast cromàtic i la pinzellada expressiva intensifiquen la dramatisme de l'escena.
• Pintures Negres (1820-1823): Conjunt de 14 escenes caracteritzades per l'ús de pigments foscos i negres. Són imatges privades, sense una finalitat pública. Exemple: Dos Vells Menjant, amb cares grotesques i una atmosfera ombrívola. L'estil es basa en la primacia de la pintura sobre el dibuix, enfatitzant l'aspecte pictòric.

Retrats i Mecenatge

• El Comte de Floridablanca (1783)
• Pintor de la cort (1786)
• La Família del Duc d'Osuna (1788): Imatge de la família espanyola noble i il·lustrada.
• La Duquessa d'Alba: Protectora de Goya, vestida de maja, de negre, assenyalant la inscripció "Goya" a terra.
• Retrat de Jovellanos (1797)
• Melancolia (postura romàntica)

Entre el Popular i la Il·lustració

Goya mostra un interès dual pel costumisme i el racionalisme. Li atreuen les corregudes de toros i les festes populars, però, com a home il·lustrat, critica els valors tradicionals de la cultura espanyola. Obres com El Corral de Bojos i L'Aquelarre reflecteixen aquesta dualitat.