Gramàtica, Literatura i Llengua

Pronoms febles

Els pronoms febles són les formes que poden substituir els complements verbals. Per exemple: m'he menjat un plat d'arròs → Me n'he menjat un.

Exemples de pronoms febles: em, et, es, el, la, en, ho, li, ens, us, els, les, en, hi.

La pronominalització és la substitució d'un nom, d'un pronom o d'un sintagma per un pronom.

Atribut

• Indeterminant: ho. Exemple: Aquest home és amable - Aquest home ho és.
• Determinant: el, la, els, les. Exemple: Sembla el rei de la casa - El sembla.

Complement Directe (CD)

• Determinant: articles el, la, els, les.
• Neutre: ho.
• Indeterminant: només substitueix el nucli.

Complement Indirecte (CI)

• Singular: li, es.
• Plural: els, es.

Complement Circumstancial (CC)

Lloc, temps, instrument, manera.

Complement de Règim Verbal (CRV)

Va precedit de: de, per, a, amb, en.

Complement Predicatiu (CPred)

Exemple: Viuen molt confiats → Hi viuen.

Complement del Nom (CN)

Se substitueix amb el pronom en. Exemple: He llegit "El senyor dels anells", de Tolkien - N'he llegit "El senyor dels anells".

L'ús de la l·l

La ll la podem trobar escrita en posició inicial, medial i final.

S'escriu l·l:

• En els mots que comencen per al-.
• Quasi tots els començats per il-.
• Molts mots començats amb col-.
• Els mots començats amb mil- i el mot gal·li.
• Molts mots acabats en -el·la i -il·la.
• Molts mots cultes en correspondència amb mots vulgars amb ll.
• Alguns noms propis de persona i de lloc.

La grafia h

La h és muda, no representa cap so. En certs casos, com les onomatopeies i els mots manllevats a altres llengües, sí que es pronuncia (per exemple: ehem, ha ha, hardware, etc.).

Els mots més usuals amb h són els que la tenen en posició inicial i intercalada.

Ausiàs March (1397-1459)

Va néixer a València en una família de poetes. És el poeta més gran de la nostra llengua i utilitzava el vers decasíl·lab. Va deixar de banda la tradició poètica dels trobadors i va fer de la poesia un instrument d'expressió íntim i personal. La seva poesia és una reflexió sobre l'ésser humà, que es debat entre l'amor físic i l'espiritual. El seu caràcter es reflecteix en la tristesa de la seva obra. Signatures: Llir entre cards, Amor amor, Oh foll amor, Bon darrer bé.

Joan Roís de Corella (1435-1497)

Va néixer a Gandia, en una família noble, i va escollir la carrera eclesiàstica en lloc de fer-se cavaller. Va escriure sobre temes religiosos, però és més conegut per les seves obres profanes en poesia i prosa. Representa l'encarnació de la crisi de l'esperit cavalleresc, una condició bàsica per a entendre la seva personalitat i les raons que el van portar a fer la carrera eclesiàstica. Utilitza el vers decasíl·lab i un to d'intimitat. El tema de les seves obres és la passió amorosa.

Conflicte lingüístic

És la situació de rivalitat que té lloc entre dues comunitats lingüístiques en un mateix territori per a imposar la llengua pròpia en tots els àmbits.

Bilingüisme

Vol dir conèixer i parlar dues llengües.

• Receptiu: Entén una llengua determinada, però no la utilitza per a expressar-se.
• Productiu: És el que entén i parla fluidament una llengua.

Normativització

És el procés mitjançant el qual una llengua s'adapta a unes regles formals quant a l'ortografia, la gramàtica i el lèxic.

Normalització

La normalització d'una llengua fa referència al conjunt d'iniciatives i disposicions legals dutes a terme amb la finalitat que l'ús d'aquesta esdevingui normal en qualsevol tipus de context comunicatiu.

L'oració composta

És una unitat sintàctica, de significat i d'entonació, formada per més d'una oració.

• Juxtaposades: Tenen una relació de significat entre elles, separades per algun signe de puntuació.
• Coordinades: Relacionades per mitjà de connectors.
  • Copulatives: Connectors: i, ni, no.
  • Disjuntives: Tria entre dues accions: o, bé, si no.
  • Distributives: Dues accions que es fan alternativament: ara... ara..., no solament... sinó... també.
  • Adversatives: Dues accions que es contraposen: però, sinó, tanmateix, així i tot, en canvi.
  • Consecutives: La segona oració és una conseqüència de la primera: per tant, doncs, així que.

La derivació

És el procés per mitjà del qual obtenim una paraula nova a partir d'una altra.

Els prefixos, sufixos i infixos són morfemes.

• Prefix: És un element que es posa davant d'un lexema o un mot ja existent per a crear-ne un de nou.
• Sufix: És un morfema derivatiu que s'afegeix darrere d'un lexema o un mot per formar-ne un de nou.
• Infix: És un morfema derivatiu que s'afegeix a un mot entre el lexema i el sufix.