La Gran Guerra: Pla Schlieffen, Pau de París i Impacte Global
El Pla Schlieffen i l'Inici de la Gran Guerra
El pla alemany pretenia aconseguir una ràpida victòria sobre França i tot seguit girar-se contra Rússia. L'Estat Major alemany havia desenvolupat el Pla Schlieffen, que consistia en un atac sorpresa a gran escala sobre França travessant Bèlgica.
Però van ser aturats a la Batalla del Marne (setembre de 1914), a pocs quilòmetres de París. Rússia, atenent les peticions de França, va llançar una precipitada ofensiva sobre Alemanya.
Els russos van ser derrotats a Tannenberg i als Llacs Masurians (setembre de 1914), però van aconseguir forçar els alemanys a desviar tropes cap a l'est, cosa que va salvar París.
La Guerra de Posicions: Batalles Clau
En la Guerra de Posicions, els alemanys van intentar trencar els fronts a la Batalla de Verdun (febrer de 1916) i els britànics a la Batalla del Somme (juliol de 1916). Però totes dues van tenir resultats militars pobres, a costa de grans pèrdues de vides humanes.
Davant de l'estabilitat dels fronts principals, els Aliats van intentar trencar l'equilibri atacant zones secundàries: al Mediterrani, les colònies alemanyes i a l'Orient Mitjà.
La Pau de París i els Tractats Postguerra
Anomenem Pau de París el conjunt de tractats firmats pels països vençuts. Aquests incloïen els tractats de:
- Versalles
- Saint-Germain
- Trianon
- Sèvres
- Neuilly
La base ideològica de la Pau de París van ser els Catorze Punts exposats pel president nord-americà Woodrow Wilson.
La Pau de París tenia els objectius d'impedir el ressorgiment d'Alemanya, aconseguir un equilibri de poders entre les potències vencedores (especialment als Balcans) i mantenir aïllada Rússia, on s'havia implantat un règim comunista. Es va crear un cordó sanitari per evitar el contagi revolucionari.
Conseqüències Econòmiques i Transformacions Polítiques
Després de la Primera Guerra Mundial, l'hegemonia econòmica es va desplaçar des del Regne Unit als Estats Units, i Nova York es va convertir en el centre financer mundial.
La readaptació de les economies europees a la pau va ser llarga i difícil a causa de la destrucció de la guerra, la inflació i l'augment de l'atur. Va afectar sobretot a Alemanya per les reparacions de guerra, cosa que va produir una pujada de preus. El 1923, la situació econòmica va començar a estabilitzar-se.
Europa va emergir diferent: van desaparèixer imperis i van sorgir règims democràtics, sovint fràgils. Durant la crisi econòmica, les tensions socials van augmentar, especialment entre les classes mitjanes, que temien una revolució comunista. En alguns països, això va portar a l'establiment de règims dictatorials.