Grans Autors Catalans Contemporanis: Estellés, Martí i Pol, Monzó, Fuster
Grans Figures de la Literatura Catalana Contemporània
Vicent Andrés Estellés: Poeta de la Vida Quotidiana i Cívica
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) començà a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut a partir dels anys 70. La seva obra poètica no és fàcil d’encasellar, ja que és prolífica, original i exuberant. Escriure poesia fou per a ell una necessitat gairebé biològica. Fou un poeta apassionat que retratà la vida quotidiana.
Els seus temes recurrents inclouen:
- L'amor
- La mort
- El sexe
- La por
- La ciutat i el camp
- La dona
En la variada gamma temàtica i tonal de la seva lírica, Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu. La pàtria és per a ell el drama col·lectiu d'un idioma, la tragèdia d'una cultura i el dolor causat per una llibertat nacional oprimida per un règim de tenebres. És un poeta de descripcions detallistes. En plena postguerra, època de misèria i repressió, Estellés, que fou periodista, manté una actitud de cronista apassionat.
Miquel Martí i Pol: La Veu Popular de la Poesia Catalana
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003) és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el feia accessible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques. Molts dels seus poemes foren citats per polítics i altres dirigents socials, mentre que nombrosos cantants havien posat música a les seves creacions.
Nascut en el si d’una família obrera, el seu pare era manyà. A causa de la situació econòmica familiar, als 14 anys va començar a treballar com a comptable, però el 1972 va haver de plegar a causa d’una esclerosi múltiple. Va construir la seva experiència biogràfica i poètica sobre tres grans valors humans:
- La sinceritat
- L'autenticitat
- La solidaritat
El 1997, el Parlament català va reclamar per a Martí i Pol el Premi Nobel.
Quim Monzó: Narrativa Curta, Absurd i Crítica Social
La narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat per diverses raons:
- L’estructura de les seves narracions és enginyosa; la majoria dels contes no presenten la tradicional divisió en plantejament, nus i desenllaç.
- Els seus contes retraten la vida en una societat contemporània.
- La manera que té Monzó de criticar els costums urbans és barrejar elements reals amb altres d'absurds i surrealistes; i presenta, de vegades, les situacions reals i la vida quotidiana deformada de manera còmica i patètica.
Ell utilitza una llengua viva, actual i moderna, que presenta una gran puresa i rigor. Cada paraula que escriu és insubstituïble i fascinadora. Barreja elements fantàstics i grotescos amb d’altres, reals o més lírics. Utilitza metàfores sensuals, amb barreja de dos sentits i d’altres més irreverents o surrealistes; també utilitza onomatopeies, carregades d’expressivitat i d’humor per alleugerir les descripcions. En definitiva, la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix els trets més remarcats de la societat contemporània.
Joan Fuster: L'Assagista Clau de la Identitat Catalana
Joan Fuster és considerat el millor assagista català del segle XX. Fou un intel·lectual compromès amb la recerca de la identitat pròpia dels territoris de llengua catalana. Va escriure assaig humanístic, sociopolític i d’història cultural.
El seu estil és fresc, desenfadat i carregat de fórmules col·loquials. També és subtil, sagaç, irònic i càustic.
L’assaig de Fuster va ser durament perseguit durant la postguerra per la seva càrrega ideològica. Va sofrir:
- Censura
- Hostilitat
- Falta de mitjans
- Absència d’ambient cultural
- Atonia cívica
Les seves obres humanístiques més importants van ser: El descrèdit de la realitat i Diccionari per a ociosos. En aquestes, parla de la importància de l’art per a l’ésser humà. Fuster planteja que els valencians havien de prendre consciència nacional per a poder avançar cap al futur.