Grans Autors de la Literatura Catalana Medieval
Ramon Llull: El Filòsof Missioner
Ramon Llull fou educat com a cavaller i freqüentà la cort com a senescal del rei Jaume II de Mallorca. Es casà amb Blanca Picany i tingué dos fills. Cap als trenta anys va experimentar un canvi espiritual profund a causa d'una visió de Jesucrist crucificat, la qual el va impulsar a deixar els seus béns, abandonar la família i començar una vida religiosa.
Els tres ideals de la seva vida
Tres grans ideals van guiar el seu treball de predicació religiosa:
- La tasca missionera i la conversió dels infidels.
- La composició de llibres doctrinals que divulguessin la fe cristiana.
- La sol·licitud a papes i reis de fundar escoles per formar futurs missioners.
Formació i obra literària
Va dedicar nou anys a la seva formació, durant els quals estudià ciències, filosofia, gramàtica llatina i àrab. La seva obra és molt extensa, amb més de 300 obres. Va ser el primer gran escriptor a impulsar el català com a llengua de cultura. Una de les seves obres més destacades, el Llibre de meravelles, recorre un camí de perfecció personal i espiritual i inclou el famós Llibre de les bèsties.
Els seus interessos espirituals i científics el conduïren a fer un ús pragmàtic de la llengua, emprant-la com un instrument de comunicació al servei de la difusió de la fe. Va realitzar una important tasca de creació lèxica, amb la introducció de neologismes, i un ús abundant de cultismes, arcaismes i paral·lelismes. Gràcies a la seva tasca, partint del llatí i de l'àrab, va aconseguir situar la llengua catalana en un estat de plena maduresa.
Sant Vicent Ferrer: L'Art de la Predicació
Sant Vicent Ferrer captava l'atenció dels oïdors amb els sermons que predicava arreu d'Europa, dels quals se'n conserven uns 280 textos. Seguia l'estructura clàssica d'introducció, enunciació del tema i conclusió. Tanmateix, la seva escenificació era molt personal: feia servir recursos teatrals, onomatopeies i diàlegs. El seu llenguatge era molt viu, ple d'expressions col·loquials i alteracions sintàctiques per connectar amb el públic.
Bernat Metge: L'Humanisme a la Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial va influir decisivament en la formació literària de Bernat Metge. L'elogi que feia dels autors clàssics mostra una clara actitud humanista. Tot i que les seves obres contenen temes medievals, el seu discurs és profundament crític. Va introduir nombrosos llatinismes a la llengua catalana.
Lo somni: Diàleg sobre la immortalitat
En la seva obra mestra, Lo somni, ell mateix és el protagonista d'un somni on, estant a la presó, dialoga amb el rei Joan I, que acaba de morir, sobre la immortalitat de l'ànima.
Ausiàs March: La Poesia de l'Amor i la Mort
Ausiàs March veié en la dona una dimensió més humana, amb virtuts, defectes, sentiments i contradiccions. Malgrat aquesta modernitat, continua sent un poeta medieval en els temes, l'estil, la mètrica i l'actitud moralista. Es conserven 128 dels seus poemes.
Els cants d'Ausiàs March
La seva obra es divideix en diferents cants temàtics:
- Cants d'amor: Exploren l'amor sensual (dominat pel desig), l'amor fi (intel·lectual i espiritual) i l'amor conjugal (que respon als interessos quotidians).
- Cants de mort: El poeta es plany de la mort de l'estimada i reflexiona sobre el destí de l'ànima.
- Cants morals: Presenten una anàlisi dels seus sentiments i contradiccions a partir de les idees de la filosofia escolàstica.
- Cant espiritual: És un poema religiós de 224 versos on s'adreça a Déu per demanar ajuda i penedir-se dels pecats.
Característiques del seu estil
Els seus versos són durs i intensos, de vegades difícils d'entendre pels hipèrbatons i les el·lipsis freqüents. Utilitzava una llengua poètica culta que no incloïa expressions col·loquials, però que feia servir una gran varietat de recursos literaris.
Jaume Roig i la Sàtira Misògina a L'Espill
L'obra principal de Jaume Roig, L'Espill, es divideix en quatre capítols. És una extensa narració en versos apariats de quatre síl·labes, coneguts com a noves rimades. El llenguatge que utilitza és popular i molt ric, ple d'expressions col·loquials que accentuen el caràcter satíric de l'obra.
La tradició de la misogínia
La temàtica de L'Espill s'insereix plenament en la tradició medieval de la misogínia, que acusa les dones de tota mena de maldat. Aquesta crítica s'aplica a totes les dones, amb l'única excepció de la Mare de Déu i de la seva pròpia esposa.