Grans Autors i Obres Clau de la Literatura Catalana: Anàlisi i Context
Maria-Mercè Marçal: Brida
Forma part del poemari Bruixa de dol. Presenta un estil popular i una composició lliure. Es pot dividir en tres parts:
- Ens mostra la voluntat d'anar a un lloc festiu, ple de misteris i enigmes, on es viuran experiències dures i perilloses.
- Parla d'un amor que es presenta com una força lligadora (subtema). Utilitza diferents recursos, com la paradoxa i el contrast d'un estel que guia a la deriva en un lloc perdut.
- Situació d'empresonament de la qual el poeta fugia, infringia la llei, i torna a insistir amb la "pena dels folls". Utilitza la metàfora i torna a aparèixer el protagonisme del jo. Al final, apareix una tornada el tema principal de la qual és la llibertat.
Perfil de l'Autor: Poeta, Traductor i Narrador
Moviment: N/A (Cançó). Participa en la política.
Cançó de la Fin'Amors
És un cant a la reconciliació amorosa, a la bellesa i a la dignitat de la dama de la cort.
El trobador assumeix el paper d'un vassall que manifesta el seu amor i la seva devoció a la dama, suplicant-li un gest d'acceptació o reconeixement.
Carles Riba: Elegies de Bierville
Context i Estil
Adscrit al Noucentisme, Riba tenia grans coneixements del món clàssic. Va ser el principal autor de poesia lírica amb una obra no gaire extensa, però de gran qualitat. Va crear una obra autònoma, que volia fugir dels lligams massa realistes i temporals dels autors catalans. En cada poema concentrava una experiència global. Sovint adoptava un ordre sintàctic elaborat i mètriques complexes.
Les Elegies de Bierville
Són dotze elegies, carregades de mitologia grega, que emmascaren i hi fiquen la fe cristiana. La clau de la creació es troba en la dura fi d'aquesta guerra, que l'imperi (la situació) arriba a imaginar com una possible salvació per a Catalunya, en un camí paral·lel al de la seva salvació personal.
- Mètrica: Complexa i poc habitual, amb l'objectiu d'acostar-se al món clàssic, amb una certa llibertat.
- El poeta progressivament va construint la identificació entre ell i el temple.
Definició d'Elegia
Composició poètica clàssica que contenia reflexions personals per als més pròxims i, antigament, referències fúnebres. Construïda per dístics.
Gèneres Literaris: Èpica i Lírica
Èpica
Mode de la narrativa, basat en l'observació de l'entorn i l'explicació d'històries on importa la trama i la manera com s'explica. Hi participen personatges de la reialesa i la noblesa.
Lírica
L'autor parla en primera persona, fa ús d'una funció expressiva i adopta un to subjectiu i afectiu. Vol expressar els seus sentiments.
Gabriel Ferrater: Cambra de Tardor
Va ser un pont entre el realisme imperant i les propostes poètiques posteriors, barrejant realisme amb els corrents següents. Mostra un fort arrelament a la vida quotidiana, practicant la poesia de l'experiència i entenent la poesia com un producte creat amb una llengua que ell volia ajustada i precisa.
Temes i Estil
Fa una observació moral de si mateix i de les altres persones (en particular de les dones) amb un to aparentment conversacional i sincer, però volgudament distant i antisentimental.
Temes principals:
- El pas del temps.
- El valor potent de l'erotisme.
- La reflexió sobre la literatura en si mateixa.
Josep Pla: L'Estil i l'Obra
Característiques Generals
Autor d'una obra molt extensa, amb una gran amplitud de gèneres i subgèneres literaris. Va escriure:
- Narrativa
- Memòries
- Biografies
- Viatges
- Assaigs
L'Estil de Pla
Explica la realitat i vol deixar constància de les coses. És obstinat a fugir de l'afectació en la forma, que trobava tant en els romàntics com en els modernistes i els noucentistes. Persegueix un estil entenedor, precís i senzill.
- Té una adjectivació treballada i una elaboració precisa de la posició de les paraules.
- Utilitza pocs cultismes, localismes o arcaismes.
- Els seus personatges no parlen d'una manera natural, sinó que parlen tal com ell escriu.
L'Humanisme i Bernat Metge
L'Humanisme
Moviment cultural que defensa el retorn als clàssics grecs i llatins.
Estil Literari Humanista
Imita el cursus llatí, és a dir, construir frases més llargues i més rítmiques, imitant la sintaxi llatina, molt rica i variada.
Bernat Metge
Escriptor que millor va assimilar la influència de l'Humanisme italià.
Lo Somni
L'obra més important és Lo Somni. L'objectiu que tenia era convèncer al rei Martí l'Humà de la seva innocència, ja que havia estat acusat de grans delictes polítics i financers i, indirectament, de l'assassinat del rei Joan I.
Està dividit en quatre tractats:
- Girs sobre la immortalitat de l'ànima.
- Circumstàncies en què va morir el rei.
- Orfeu ens parla de l'infern.
- Tiresies parla dels amors del narrador i dels efectes de les dones.
Manuel de Pedrolo: El Regressiu
Va obtenir major èxit amb novel·les i reculls de contes. Va voler explorar temes, corrents i gèneres literaris, tècniques narratives i registres diversos. Tracta la repressió sexual de tota mena, la manca de llibertat en les societats i els conflictes socials. El tema general va ser la solitud de l'individu modern.
Entre les obres de gèneres més marcats destaquen les policiaques i les de ciència-ficció.
Anàlisi d'El Regressiu
Inclòs en el llibre Trajecte final, se situa en una societat del futur amb explosió demogràfica, en la qual apareix una malaltia consistent en el rejoveniment cap al naixement dels ancians. Els afectats són durament perseguits per les autoritats i es veuen obligats a canviar d'identitat i residència.
El protagonista, que ha començat la narració fugint del seu net en notar els primers símptomes de regressió, s'acaba trobant amb ell quan ja té l'aspecte d'un nen, ara envellit i perseguit per la policia.
Matèria de Bretanya
Conjunt de romans (novel·les) escrits en francès entre els segles XII i XVI. El protagonista és un cavaller de la Bretanya vinculat a la cort del llegendari Rei Artús.
L'estil és senzill, però alhora elegant.
Una de les obres més destacades és la novel·la anònima Tristany i Isolda, una història d'amor entre dos joves que es troben units per sempre pels efectes màgics d'un beuratge.
Mercè Rodoreda: La Plaça del Diamant
Rodoreda va practicar el periodisme i es va exiliar a França i Suïssa. Els seus viatges influencien les seves obres, utilitzant l'exili com un lloc innocent.
La Plaça del Diamant
Presenta el dolor, de vegades contingut i desesperat, d'una dona senzilla i sense ambició (Natàlia) al llarg d'uns trenta anys, amb la Guerra Civil Espanyola com a epicentre.
La novel·la està construïda amb la tècnica de la literatura parlada (primera persona), buscant que la veu protagonista arribi directament al lector. Conté pinzellades poètiques i la presència persistent d'elements que tenen valor simbòlic: les flors, el jardí...
Conté escassos elements ideològics i historicistes, però en canvi, mostra una peripècia humana gairebé completa.
M. M. Q.: Elionor / La Creació
En la seva obra vol evidenciar el pes de l'experiència personal, tant la més externa i social com la més íntima. Utilitza un llenguatge molt personal, ple d'imatges i metàfores contundents per expressar les sensacions corporals i espirituals.
La Fàbrica (La Creació?)
Representa un homenatge als obrers, herois anònims, per oposició als amos. El to és narratiu i descriptiu, però no exempt de tendresa, humor i un bon aparell metafòric.
Narració en Prosa Medieval
Es conrea la novel·la amorosa i cortesana o faula.
Llibres de Cavalleries
Obres en prosa que recreen aventures del Rei Artús, amb abundància d'elements meravellosos.
- El cavaller, d'una fortalesa extraordinària, va errant pel món, acompanyat de molts éssers misteriosos.
- El cavaller lluita per trobar l'honor i la virtut.
Definició de Narrativa
Gènere literari al qual pertanyen les obres que expliquen una història de ficció protagonitzada per un o més personatges, representats amb un to objectiu.
- En vers (poema èpic)
- En prosa: novel·la / conte
Pere Calders: L'Arbre Domèstic
En els seus contes predominen els llocs anònims i els personatges viuen fets extraordinaris en un món convencional. Analitza la condició humana amb un humor intel·ligent, basat en la ironia i sempre ple d'humanitat. És una narració de pura ficció.
L'Arbre Domèstic
Inclòs dins de les Cròniques de la veritat oculta. S'hi observa la coincidència de fets extraordinaris amb la quotidianitat de les persones i, de l'altra, la sorprenent calma amb què afronten situacions gens habituals.
Ramon Llull: Figura Clau de la Literatura Catalana
Una de les figures més importants de la cultura medieval europea i la més destacada de la història de la literatura catalana.
És considerat l'autèntic creador del català literari, amb una sintaxi rica, clara, plena de matisos i un lèxic ampli.
- Missioner, escriptor i intel·lectual.
La seva obra és sorprenent per la profunditat intel·lectual, la qualitat literària i l'extensió. Tenia com a objectiu explicar la seva Art (mètode filosòfic).
Llibre d'Amic e Amat
Llibre que representa que escriu Blanquerna i que s'inclou en aquella novel·la. És una obra mística que consta de 366 versicles molt breus. Conté matèria suficient perquè un ermità pugui fer la seva meditació espiritual durant un dia.
Utilitza un llenguatge al·legòric i el contingut resulta paradoxal.
Retòrica d'Ausiàs March
La majoria dels poemes presenten la mateixa arquitectura:
- Anècdota o un exemple.
- Aplicació de l'anècdota a la seva problemàtica.
- Síntesi final.
A més d'afegir comparacions i imatges, mostra la intimitat del jo i situacions extremes.
Temes Predominants: Amor i Mort
L'Amor és el tema predominant, entès com una filosofia personal sobre l'amor entre un home i una dona.
La Mort ocupa el segon lloc en les seves preocupacions. Va escriure sis cants, els Cants de Mort, amb motiu de la mort de Joana Escorna.
La seva gran preocupació és el Més Enllà i el destí de l'ànima de la dama morta, de la qual ell se sent responsable.
Salut d'Amor
Petició amorosa en forma de carta, seguint els tòpics de l'amor cortès.
Estructura:
- Elogi de la dama.
- Declaració d'amor.
- Argumentació: la dama estimada per un enamorat cortès té l'obligació de correspondre-li.
Salvador Espriu: Assaig de Càntic en el Temple
En la postguerra va donar un gir més dramàtic a la seva obra narrativa, però sobretot es va decantar per la producció teatral i lírica. Malgrat la gran diversitat de gèneres, mostra una volguda i profunda unitat. Crea un grup de mites particulars.
Les Tres Grans Línies de l'Obra
- Línia lírica i elegíaca: Té la mort com a gran tema i reflexiona sobre el seu propi destí.
- Línia satírica: Defensa contra el món absurd de la quotidianitat.
- Línia didàctica: Revela el seu posicionament polític o civil.
Assaig de Càntic en el Temple
L'autor reflexiona durant un dur temps del franquisme, que, segons ell, ha convertit el país en un desert cultural i espiritual. Observa l'Europa lliure al davant, però al final opta per participar en la tasca col·lectiva de la reconstrucció.
Vicent Andrés Estellés: Els Amants i Cançó de Bressol
Pretén convertir la seva experiència personal i la de la seva comunitat en matèria literària i universal, posant èmfasi en aspectes rotunds de la vida:
- L'amor i el desig.
- La vinculació amb la seva terra.
- El menjar i el viure senzill.
Abunden les enumeracions d'objectes, fets i personatges. De vegades s'acosta a l'elegia de la vida quotidiana i de vegades a l'èpica.
Utilitza imatges contundents, molt plàstiques i sensorials, amb una llengua molt viva, que combina localismes i col·loquialismes al costat de cultismes.