Grans Conjunts Naturals a Espanya: Mediterrani i Atlàntic
Grans Conjunts Naturals: Mediterrani i Atlàntic
A Espanya, la protecció del medi ambient i la gestió dels recursos naturals van començar a l’inici de l’etapa democràtica, a partir del 1980.
Situació Geogràfica i Particularitats
L'Estat espanyol ocupa quatre cinquenes parts de la península Ibèrica. La situació geogràfica d’aquesta península, a l’extrem sud-occidental d’Europa, amb àmplies costes a l’oceà Atlàntic i a la mar Mediterrània, amb un extens altiplà central i en un lloc de pas entre Europa i Àfrica, li proporciona una sèrie de particularitats climàtiques i mediambientals que cal destacar.
Situació dins de la zona temperada: entre 36ºN (punta de Tarifa) i 45º 47’ N (Estaca de Barés), a l’extrem sud-occidental del continent europeu i a la cruïlla entre Europa i Àfrica, amb un clima on es troben masses d’aire tropical i d’aire polar.
Posició entre dues masses d’aigua: l’oceà Atlàntic i la mar Mediterrània. Aquesta posició determina que hi hagi precipitacions importants a les regions del nord-oest peninsular, un contrast tèrmic acusat entre un oceà temperat i un mar càlid i la divisió de la Península en dos grans dominis climàtics: un d’atlàntic i un altre de mediterrani. El domini mediterrani es distingeix per la seva aridesa estival. La sequera estival mediterrània també dóna lloc al gran recurs econòmic del turisme de masses que ha convertit Espanya en una de les primeres potències turístiques mundials.
La disposició del relleu: La península Ibèrica és formada, bàsicament, per un gran altiplà central envoltat per serralades i dues grans depressions. Al territori espanyol hi predominen les terres altes, ja que la seva altitud mitjana és de 660 m sobre el nivell del mar, i només l’11% del territori queda per sota dels 200 m d’altitud. Tot el conjunt peninsular queda clarament inclinat cap a l’oceà Atlàntic. Més de les dues terceres parts de les aigües peninsulars van a parar a l’oceà Atlàntic, mentre que a la mar Mediterrània s’hi aboca menys de la tercera part de les aigües.
Les Regions Biogeogràfiques
La Regió Biogeogràfica Eurosiberiana
Aquesta regió té com a formacions vegetals característiques el bosc caducifoli, la landa i el prat. El bosc caducifoli és constituït per arbres alts, amb tronc recte i llis i fulles grosses que cauen a la tardor. Aquest tipus de bosc posseeix relativament poques espècies i apareixen reunides formant grans masses. Els arbres més característics són el faig i el roure. Al sotabosc creixen falgueres i molses, en un ambient ombrívol causat per les capçades dels arbres. La landa és una vegetació molt densa.