Les Quatre Grans Cròniques Catalanes: Anàlisi i Característiques
Les Quatre Grans Cròniques Catalanes
Llibre dels Fets o Crònica de Jaume I
Data i Autor
Primera crònica, redactada entre el 1240 i el 1274, però la versió que se'n conserva prové d'uns manuscrits del 1343 i del 1380. L'autor, tot redactat en primera persona majestàtica (nós), és el mateix rei.
Quins Fets Vol Explicar Jaume I?
El nucli el formen els fets més importants de la vida del monarca, explicats per ell mateix, des del seu naixement (1207) fins a la mort (1276), amb antecedents dels regnats d'Alfons I i Pere el Catòlic.
Parts
- Primera Part: La batalla de Muret, on va morir el seu pare lluitant contra els francesos per ajudar els càtars; l'estada a Montsó amb els templers; les lluites internes d'Aragó i el seu casament amb Elionor de Castella.
- Segona Part: Les conquestes de Mallorca i de València amb molts detalls.
- Tercera Part: Les desavinences amb Alfons X de Castella, les campanyes contra els sarraïns de València i la revolta de la noblesa aragonesa.
- Quarta Part: Noves campanyes a València, conquesta de Múrcia, guerres internes a Catalunya, desavinences amb els seus fills i contactes amb Alfons X de Castella.
Llengua i Estil
Predomina un clima personal i d'heroisme. La crònica és una refosa de tot plegat en un estil viu i ràpid; la narració és àgil, pintoresca, amb molts diàlegs per demostrar que ha viscut els fets en persona, i utilitza expressions populars i refranys.
Llibre del Rei En Pere o Crònica de Bernat Desclot
Data i Autor
Redactada entre el 1283 i el 1288. Segons Miquel Coll Alentorn, el nom de Desclot amaga el nom real de Bernat Escrivà, un personatge de la cort que va morir el 1289.
Contingut
L'autor s'hi va proposar de tractar "els grans fets i les conquestes que feren sobre sarraïns i sobre altres gens" els sobirans, els monarques des de la unió amb Aragó. Comença amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó, l'ascendència i descendència d'Alfons I, i el regnat de Pere I el Catòlic. El nucli principal de l'obra correspon al regnat de Pere el Gran.
Un Interès Sobretot Històric
Es caracteritza per la seva objectivitat (per aconseguir-la es va valer de diverses fonts i la riquesa d'informació que fa servir per representar els fets): per a l'època més antiga es va servir de textos llegendaris, i per al regnat del Conqueridor, de textos historiogràfics; per al regnat de Pere el Gran es va valer no sols dels records personals, sinó també dels documents d'arxiu, i en una bona part s'han trobat restes de textos prosificats.
Llengua i Estil
Gran habilitat en la composició i utilitza una prosa vigorosa, austera, flexible, precisa i clara. Destaca la figura del rei Pere, el protagonista principal. Llengua rica i perfecta (diferent de la de Jaume I).
Crònica de Ramon Muntaner
Data i Autor
Ramon Muntaner va néixer a Peralada (1265), en una família benestant. Amb 20 anys (1285), després de l'incendi a Peralada que hi van provocar els almogàvers, la seva família va quedar arruïnada i en va emigrar. Sembla que ell es va enrolar a l'exèrcit de l'almirall Roger de Llúria i va participar en la conquesta de Menorca. El 1311 es casa. El 1315 es va establir a la seva possessió de Xirivella, on l'any següent va començar la redacció de la crònica. Va morir a Eivissa (1336).
Les Bones Intencions de Ramon Muntaner
Vol explicar la història de Catalunya que va viure sempre amb els objectius que s'hi havia proposat, és a dir, deixar constància dels seus serveis i dels seus mèrits i ponderar la grandesa de la nació catalana i dels comtes-reis del Casal de Barcelona.
Un Valor Literari Innegable
És la de més qualitat literària, no era pas per ser llegida sinó escoltada. Llenguatge directe, escriu com parlaria. És subjectiva, des d'un punt de vista patriòtic i nacionalista.
Crònica de Pere el Cerimoniós
Autor
Rei Pere III el Cerimoniós, que va néixer el 1309, va ser coronat el 1336 i va regnar fins que va morir el 1387. Va promoure un intens moviment cultural que duia l'empremta de la seva personalitat i va ser un gran organitzador: va ordenar l'Arxiu Reial i va crear un cos de copistes i un altre de traductors, i és a través d'aquestes traduccions que es va introduir l'Humanisme a la Corona d'Aragó.
Un Rei i una Passió: La Veritat Històrica
La passió de Pere III és la història. Va ser redactada per iniciativa seva. Amb la redacció d'aquesta crònica volia aconseguir dos propòsits: afermar la monarquia i deixar una obra que justifiqués la seva actuació com a rei.
Un Altre Rei Escriptor
Admirador de Jaume I, sempre llegia el Llibre dels Fets.