Les Quatre Grans Cròniques i la Literatura Medieval

Les quatre grans cròniques

Són les de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós, redactades entre els segles XII i XIV. No són textos estrictament històrics, ja que alteren alguns fets, a excepció de la de Pere el Cerimoniós, que és més objectiva.

Les cròniques dels reis

Són memòries personals dels monarques. Tot i tenir una funció propagandística, constitueixen un retrat fidel dels dos reis:

• Crònica de Pere el Cerimoniós: És la més objectiva; es tracta d'un recull de documents amb algun diàleg.
• Llibre dels feits (Rei Jaume I): Narrat en primera persona (encara que no escrit personalment pel rei), ens transmet les seves emocions i personalitat.

Les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner

• Bernat Desclot: Explica el regnat de Pere el Gran des de la distància i amb respecte.
• Ramon Muntaner: Relata les aventures de Roger de Flor en primera persona i amb sentiment. És la inspiració de Joanot Martorell per escriure el Tirant lo Blanc.

Literatura medieval

Literatura doctrinal

Durant l'edat mitjana, l'Església es va dedicar a la tasca d'educar i cristianitzar tots els sectors socials. La literatura doctrinal expressa i defensa les idees cristianes.

Ramon Llull

Membre de l'exèrcit de Jaume I, casat i amb dos fills, va experimentar una conversió que el va portar a reorientar la seva vida: va deixar la cort, la família i les riqueses per posar-se al servei de Déu. El seu objectiu era convertir els «infidels» (sobretot els musulmans) mitjançant l'escriptura de llibres per combatre els errors d'altres creences. Va intentar convèncer les autoritats eclesiàstiques i polítiques perquè fundessin escoles i monestirs per formar missioners. Es va convertir en un activista i va escriure una obra immensa en català i llatí.

Llibre de l’orde de cavalleria (1276)

S'adreça al grup social dels cavallers perquè fortifiquin els seus comportaments cristians. Reivindica el paper bàsic de la cavalleria com a defensora de l'ordre i els interessos de l'Església. El pròleg del llibre va ser adaptat per Joanot Martorell al Tirant lo Blanc, fet que demostra com Llull utilitzava la narrativa per atraure el lector.