Els Grans Poetes Llatins: Introducció

Primers poetes romans

Les primeres manifestacions literàries del poble romà van ser de caràcter oral, anomenades carmines, que podien ser cançons funeràries, cants laudatoris, cants religiosos o diàlegs improvisats. L'edat d'or de la poesia romana comença cap a l'any 60 aC (durant el primer triumvirat, format per Cèsar, Pompeu i Cras) amb Lucreci i Catul, i finalitza el 17 dC (l'any de la mort d'Ovidi).

Des del punt de vista literari, els romans accepten els gèneres literaris grecs com a canònics, però els atorguen un contingut tan nou que els fan propis. El període de més esplendor de la literatura llatina va ser el de l'emperador Octavi August, al segle I aC. La literatura d'aquesta època tendeix a infondre en els romans la moralitat antiga i a valorar el nacionalisme. Mecenes, personatge romà ric, influent en política i amant de les arts, protegirà els poetes que col·laboraran en la política imperial.

Virgili

Vida

Les autèntiques dades biogràfiques són molt escasses. D'origen camperol més o menys modest i de salut precària.

Obres

Les Bucòliques

• Deu composicions escrites entre el 40 i el 37 aC.
• Gènere bucòlic: fons rural i pastorívol, a semblança del poeta grec Teòcrit.
• Els pastors són poetes disfressats que pensen i senten com a ciutadans en un fons rural ideal i quimèric (Arcàdia – Sicília).
• Obra on convergeixen perspectives espirituals, nacionals, còsmiques (xifres amb valor simbòlic: 333, 666...).
• Temes:
  • Inquietud profètica.
  • Amor malaurat entre homes, i entre homes i dones, sense relació directa amb les emocions personals del poeta.
  • Misèria provocada per la guerra: les expropiacions del territori rural a benefici dels veterans de la guerra.
  • Al·legòriques competicions poètiques entre pastors.
  • Himnes sobre l'esperança humana: retorn de l'edat d'or.
  • Cants mitològics, cosmogonies...

Les Geòrgiques

• Escrit entre el 37 i el 30 aC.
• Adoctrina sobre el cultiu del camp i vol infondre amor a la natura.
• Dividit en quatre llibres: cultiu dels cereals; cura dels arbres i de la vinya; cria del bestiar, i l'apicultura.

L'Eneida

• Escrita entre el 30 i el 19 aC.
• Pren com a models l'Odissea i la Ilíada.
• Proposada per August.
• Conta els orígens de Roma i els associa a la nissaga d'August.
• El poema, dividit en dotze cants, recull la llegenda, d'origen grec i coneguda pels romans, dels viatges d'Enees des que fugí de Troia, amb el seu pare i el seu fill Ascani, fins que s'establí al Laci.
• Dividida en dues parts:
  • 1-6: narra la navegació d'Enees fins a la terra promesa (basada en l'Odissea).
  • 7-12: Enees opta la mà de Lavínia, filla del rei Llatí, i també el seu regne (basada en la Ilíada).
• Comença in media res, és a dir, la línia argumental de l'obra s'inicia en el relat d'Enees en els llibres 2 i 3.
• Virgili feia servir l'element mític i tradicional d'una manera intel·lectual: presenta l'Olimp on els deus estimen i odien els homes, el seu destí.
• Els personatges no tenen un caràcter fabulós com els d'Homer.

Horaci

Vida

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia (avui Venosa), petita ciutat d'Apúlia, el 65 aC. Era fill d'un esclau afranquit que tenia una casa i un tros de terra. Son pare tingué cura de la seua educació, estudià a Roma i més tard a Atenes.

Obres

Èpodes

• Publicades l'any 30 aC.
• Disset peces que ofereixen una sàtira amable dels costums romans de la seua època (usura, fetilleria).
• També hi trobem lloances a l'amistat, a la vida al camp i a la concòrdia social.

Odes

• Publicades l'any 23 aC.
• Petits poemes on descriu escenes viscudes o imaginades, dóna consells de moral pràctica, canta l'amor, l'amistat, la joia dels convits, la pau del camp, celebra August com a pacificador de Roma.
• Adapta a la seua poesia l'estructura mètrica (els ritmes dels versos) de la lírica grega eòlica (Eòlia, regió del NW d'Àsia Menor) monòdica (per cantar amb una sola veu) concretament els de Safo i Alceu (VII-VI aC).
• Característiques:
  • Intencionada senzillesa d'expressió i la concisió del llenguatge.
  • Lèxic de gran valor expressiu i suggeridor d'imatges.
  • Profusió de personificacions, al·legories, símbols, antítesis, paral·lelismes...
  • Creació de tòpics: carpe diem; beatus ille; aurea mediocritas...
• Tipus:
  • Odes amoroses (en general, són pura ficció literària).
  • Odes morals (epicureisme i estoïcisme).
  • Odes cíviques (lloa la política d'August de restauració nacional i recorda la sang vessada en les guerres civils).

Ovidi

Vida

• Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (els Abruços) el 43 aC. Fill d'una família de la vella noblesa eqüestre (la classe social de més categoria després de la senatorial).
• Estudià a Roma, i per completar la formació viatjà a Atenes, les ciutats d'Àsia Menor i Sicília.
• Adquirí un coneixement profund i minuciós de la tradició literària precedent.
• Després d'exercir alguns càrrecs menors abandonà la vida pública.

Obres

Amors (Amores)

• Consta de tres llibres i narra les desventures autobiogràfiques d'un poeta enamorat.
• Incidix en la innovació rigorosa i vigorosa de l'elegia (petit poema d'assumpte trist o planyívol) eròtica precedent –Tibul, Properci, Catul–.

Heroides

• 21 cartes–poemes, 15 de figures mitològiques femenines, adreçades al marit o a l'amant absent i 6 de dobles (home-dona), amb les quals renova el monòleg dramàtic.

Cosmètics per a la cara (Medicamina faciei femineae)

• Poema didàctic a partir de coneixements farmacèutics tradicionals.

Art amatòria (Ars amatoria)

• Consta de tres llibres sobre les arts del flirteig i les intrigues amoroses, s'hi ocupa poc dels detalls específics de les tècniques sexuals.
• Els llibres I – II aconsellen els homes en relació amb les dones. El III, aconsella les dones en relació amb els homes.

Remeis per a l'amor (Remedia amoris)

• Instruïx els lectors sobre la manera d'alliberar-se d'un afer amorós.

Metamorfosis (Metamorphoses)

• Obra èpica en quinze llibres (única en hexàmetres).
• Col·lecció d'històries mitològiques clàssiques o del Pròxim Orient (on es descriuen transformacions sobrenaturals) sobre les aspiracions i els patiments de la condició humana.

Fastos (Fasti)

• Calendari poètic del cicle anual romà. Es conserven sis llibres (gener–juny).

Tristes (Tristia)

• Cinc llibres de poemes introspectius remesos des de l'exili a la seua dona i amics.

Pòntiques (Epistulae ex Ponto)

• Quatre llibres de poemes de l'exili on figuren els noms dels destinataris.

Ibis

• Poema de blasme contra un enemic, la identitat del qual s'amaga en el nom de l'ocell.