Les Grans Teories de l'Evolució: Lamarck, Darwin i Neodarwinisme

L'Evolució

L'Evolucionisme

Al segle XVIII, cap científic defensava obertament l’evolució. Malgrat tot, alguns d’ells van introduir en els seus escrits la idea d’una variació dels organismes o d’un parentiu més o menys proper.

Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon (1707-1788), va escriure la Història Natural, formada per 36 volums, on descrivia la Terra amb totes les seves característiques (botànica, zoologia, mineralogia) i introduïa algunes idees evolucionistes. La importància de Buffon va ser afavorir la carrera científica del primer pensador evolucionista, Lamarck.

El Lamarckisme: Herència dels Caràcters Adquirits

Jean-Baptiste Pierre Antoine de Monet, cavaller de **Lamarck** (1744-1829), va fer diversos estudis sobre els éssers vius, en especial la flora i la fauna invertebrada. Amb els coneixements dels fòssils, el 1809 va escriure un llibre anomenat Filosofia Zoològica.

Segons la seva teoria, els éssers vius tendeixen a millorar les seves capacitats, i aquestes millores són heretades pels descendents. Això és el que s’anomena **herència dels caràcters adquirits**.

La seva teoria es basava en els següents supòsits:

• Les condicions del medi ambient en el qual es desenvolupa un ésser viu varien al llarg del temps.
• Els canvis ambientals creen noves necessitats que fan que els individus modifiquin els seus hàbits o conductes.
• Aquests nous hàbits anirien acompanyats del major o menor ús de determinats òrgans, la qual cosa provoca que aquests es desenvolupin o s’atrofiïn.
• Aquestes modificacions induïdes per l’entorn són transmeses a la descendència.

La teoria de Lamarck no va ser mai acceptada i va tenir molts enfrontaments. Malgrat que avui dia sabem que la seva teoria és falsa, té la seva importància pel fet d’introduir amb més o menys claredat una idea evolucionista. El lamarckisme també es coneix com a **teoria dels caràcters adquirits**.

El Darwinisme i la Selecció Natural

Charles Robert Darwin (1809-1882), quan encara estava a la universitat, va tenir l'oportunitat de viatjar amb el vaixell de reconeixement Beagle durant 5 anys, fent la volta al món. Darwin, al llarg del viatge, va recollir moltes mostres i va fer molts dibuixos de les observacions.

Alhora, va llegir el llibre de Charles Lyell Principis de Geologia, on es defensava que els processos naturals són els que modificaven la Terra al llarg de la seva història. Això s’enfrontava directament amb la teoria fixista i l’aparició de diferents catàstrofes.

A la tornada del seu viatge, va catalogar tot el que havia recollit i va fer diverses publicacions sobre flora i fauna, a més d'un llibre descrivint el viatge.

L’any 1838, dos anys després de la seva tornada, Darwin va llegir l’assaig sobre el Principi de la Població de Robert Thomas Malthus (1766-1834). En aquesta obra s’expressa la teoria segons la qual les poblacions tendeixen a créixer més ràpidament que la disponibilitat dels aliments; si una població creix massa en relació amb la producció d’aliments, aquest creixement es veurà frenat per la fam, les malalties i les guerres.

La lectura d’aquest llibre i la seva extrapolació al món natural van resultar decisives per a l'elaboració de la seva teoria. Per elaborar-la va estar uns 20 anys. Arribat aquest moment, va rebre un correu d'Alfred Russell Wallace (1823-1913) on li explicava les seves conclusions després de diverses expedicions per l’Amazones i Malàisia. Darwin i Wallace, el juliol de 1858, publicaven conjuntament diferents informes sobre les evolucions de les espècies.

Al novembre, Darwin publica el llibre L’origen de les espècies.

Aquesta teoria es pot resumir en els punts següents:

1. La **variabilitat de la descendència**: La majoria de les petites diferències o variacions entre els individus d’una mateixa espècie són heredables.
2. La **lluita per la supervivència**: Els organismes tendeixen a procrear el major nombre de descendents, però els recursos són limitats. Això fa que s’iniciï una lluita per la supervivència.
3. La **selecció natural**: En aquesta lluita per la supervivència, alguns individus tindran més èxit que d’altres. Aquells que presentin variacions favorables sobreviuran, es reproduiran i deixaran més descendents que els que tenen variacions menys favorables.

Darwin va introduir la idea que la variabilitat dels diferents individus d’una població és el que és important. Per a Darwin, els motors de l’evolució eren la variabilitat natural que presenten les poblacions i la **selecció natural** que efectua l’ambient.

El Neodarwinisme o Teoria Sintètica de l'Evolució

Els principals problemes de Darwin van ser que no podia explicar com es produïa la variabilitat genètica ni per quina raó la descendència mantenia els caràcters dels progenitors. Darwin publicava el 1858 i, el 1866, Mendel publicava els seus treballs, però van quedar en l’oblit i no van sortir a la llum fins als principis del segle XX.

Al llarg del segle XX, es van anar realitzant importants descobriments en genètica i altres camps. Això va ajudar a revisar la teoria de Darwin i a rebutjar definitivament la teoria de Lamarck. Es va crear així la nova teoria anomenada **Teoria Sintètica de l’Evolució**, també coneguda com a **Neodarwinisme**.

La teoria sintètica explica que l’evolució és el resultat de petites mutacions en els individus, de la recombinació gènica durant la meiosi, de la selecció natural i de l’aïllament.

Aquests processos afectaran les poblacions segons quina sigui la seva mida. Així, com més petita sigui una població, més possibilitats hi ha que un canvi no desaparegui. També hi pot influir l’èxit en la reproducció i en la supervivència dels individus.

Tipus de Selecció Natural

Així podem distingir 3 tipus de selecció natural:

Selecció natural estabilitzadora o negativa

És aquella que dona com a resultat una menor variabilitat en els al·lels d’un caràcter.

Selecció natural direccional o positiva

Afavoreix un dels al·lels menys abundants del caràcter. Per això, aquest al·lel anirà sent cada vegada més abundant i pot arribar a provocar un canvi en l’espècie.

Selecció natural disruptiva o desorganitzada

Afavoreix dos al·lels poc abundants d’un caràcter. Això provoca que d’una població d’una espècie en puguin sorgir dues, fenomen conegut com a **especiació**.

La teoria Neodarwinista es basa en la creença que les mutacions que es produeixen provoquen petits canvis que, acumulats, modifiquen gradualment les característiques d’una població. Aquest fet s’anomena **gradualisme**. Aquest model explica molt bé l’aparició d’una espècie, però no resulta satisfactori a l’hora de parlar de tàxons. Aquest fet, unit a l’observació dels fòssils, ha donat lloc a un altre model anomenat **model de l’equilibri puntuat** o **saltacionisme**.

Característiques del Gradualisme

• L’especiació té lloc per l’acumulació gradual de moltes petites diferències en dues poblacions d’una espècie.
• L’especiació és un procés que necessita milers d’anys.
• Dues poblacions poden tenir aspectes diferents i continuar reproduint-se.
• La selecció natural, mitjançant la supervivència dels descendents d’alguns individus, dirigeix el procés d’especiació.

Característiques del Saltacionisme

• L’especiació es produeix per pocs canvis en uns gens determinats.
• L’especiació requereix poc temps a l’escala geològica.
• La majoria de canvis en l’aspecte es produeixen al mateix temps que l’especiació.
• La **macroevolució** és resultat de la selecció d’espècies i no d’individus, i aquesta selecció pot ser deguda a l’atzar.