Les Grans Teories de l'Evolució i les Seves Proves

Models Pre-evolutius i Evolutius

El Fixisme (Segle XIX)

• Les espècies són *immutables*, és a dir, es mantenen inalterables al llarg del temps.
• Les espècies actuals són descendents sense variació de les primeres que van aparèixer sobre la Terra. Cap espècie no experimenta canvis, és a dir, no evoluciona.
• Els fòssils pertanyen a espècies extingides a causa de catàstrofes naturals. Les espècies actuals serien les descendents de les que no van sucumbir a les catàstrofes.

El Creacionisme (Segle XX)

• L'edat de la Terra es remuntava a uns 6.000 anys.
• Segons la *Gènesi*, les espècies havien estat creades per Déu, i des de llavors s'havien mantingut immutables.

L'Evolucionisme

• Els éssers vius han anat evolucionant al llarg de la història de la Terra, és a dir, s'han anat diferenciant cada vegada més els uns dels altres.
• La flora i la fauna d'èpoques passades estaven menys evolucionades que les actuals, ja que a mesura que es retrocedeix en el temps s'observa una menor diversitat d'organismes.

Teories Clàssiques de l'Evolució

Lamarckisme o Teoria dels Caràcters Adquirits

• Les condicions del medi ambient on es desenvolupa l'ésser viu varien al llarg del temps.
• Els canvis ambientals creen noves necessitats que exigeixen als individus la modificació dels seus hàbits o conductes.
• Aquests nous hàbits creen un major o menor ús de determinats òrgans, modificacions físiques, l'expressió de *«la funció crea l'òrgan»*.
• Aquestes modificacions induïdes per l'entorn serien transmeses a la descendència; amb el temps, l'espècie anirà canviant.

L'Evolució Darwinista

• *La variabilitat en la descendència*: La majoria de les petites diferències o variacions entre els individus d'una mateixa espècie són *heretables*.
• *La lluita per la supervivència*: Els organismes tendeixen a procrear el màxim de descendents possibles, però els recursos del medi són limitats. Entre els membres d'una espècie s'inicia una lluita per la supervivència.
• *La selecció natural*: Aquells que tinguin variacions favorables sobreviuran, es reproduiran i tindran més descendents que els que tenen variacions menys favorables.

Teories Modernes i Mecanismes Evolutius

El Neodarwinisme o Teoria Sintètica de l'Evolució

• Es va rebutjar el principi lamarckista que Darwin no havia arribat a abandonar per complet.
• Va quedar descartada la idea de l'herència com a fenomen de mescla, segons la qual els trets dels progenitors es barrejaven en la descendència.
• Es va proposar una nova teoria: la *Teoria Sintètica de l'Evolució*.

Principis de la Teoria Sintètica

• La unitat evolutiva no és l'individu sinó la *població*.
• Els individus de qualsevol població són portadors de diferents *al·lels* que s'han originat per mutació.
• Certs al·lels permeten que posseeixin més possibilitats de deixar descendència. En la descendència, aquests fenotips seran més forts i freqüents.

La Selecció Natural: Motor de l'Evolució

Es considera el *«motor de l'evolució»*, ja que és la principal responsable de l'evolució de les espècies.

Mecanismes d'Aparició de Caràcters Heretables

• Per *mutació* o canvi d'un gen, d'un fragment d'un cromosoma o del nombre de cromosomes.
• Per *combinacions noves de gens* aparegudes en encreuar-se individus amb genotips diferents o a causa de l'*entrecreuament cromosòmic*.

Conseqüències de l'Aparició d'un Caràcter Nou

• Si el caràcter nou és *beneficiós*, l'individu portador tindrà més possibilitats de sobreviure, reproduir-se i tindrà una descendència més nombrosa amb el mateix caràcter que el progenitor.
• Si el caràcter nou és *perjudicial*, l'individu portador tindrà menys possibilitats de sobreviure i reproduir-se. Els seus pocs descendents tindran el mateix caràcter, però poc a poc s'aniran extingint.

Tipus d'Evolució i Proves

Tipus d'Evolució

• *Evolució variacional*: És l'acumulació gradual i progressiva al llarg de moltes generacions.
• *Evolució saltacional*: És un canvi sobtat que origina una nova espècie en poques generacions.
• *Evolució especiacional*: Alterna períodes d'estabilitat amb períodes de canvi, però no tan sobtats com l'evolució saltacional.

Les Proves de l'Evolució

• Proves Paleontològiques

  Provenen de l'estudi dels *fòssils* que ens diuen que els éssers vius mostren unes formes de vida més senzilles. També ens mostren que abans vivien espècies, ara extingides.

• Proves Biogeogràfiques

  Provenen de l'estudi de la distribució geogràfica de les espècies. Com més aïllades estan dues regions, més diferents són les seves espècies.

• Proves Anatòmiques

  • *Òrgans homòlegs*: Tenen el mateix origen i estructura. No cal que tinguin la mateixa funció.
  • *Òrgans anàlegs*: Tenen diferent estructura i origen. Realitzen funcions semblants.
  • *Òrgans vestigials*: Òrgans sense funció, atrofiats. En els avantpassats tenien una funció, però ara no.

• Proves Embriològiques

  Provenen de l'estudi dels embrions de diferents espècies. La raó és que tots tenen el mateix origen. Les semblances són més persistents en espècies evolutivament pròximes.

• Proves Bioquímiques

  Tots els éssers vius estan formats per les mateixes molècules orgàniques, és a dir, que tenim un *origen comú*.

El Procés d'Especiació

Fases de l'Especiació

• Aïllament de Poblacions

  Una població pot quedar aïllada de la resta de l'espècie per una barrera que li impedeixi reproduir-se amb la població original.

• Diferenciació Gradual

  La població que ha quedat aïllada té inicialment la mateixa dotació genètica que l'espècie original, però com que les mutacions es produeixen a l'atzar, s'originen variacions entre ambdues poblacions. Si les condicions ambientals són diferents de les inicials, la selecció natural, actuant de manera diferent en cada població, produirà dues poblacions cada cop més diferents entre elles.

• Dues Espècies Diferents

  Un aïllament llarg en el temps pot donar lloc a una població tan diferent de l'original que perdi la capacitat d'encreuar-se amb aquesta. Les dues poblacions, que són dues espècies diferents, no poden reproduir-se entre elles per tenir descendents fèrtils. L'espècie inicial s'ha transformat en dues espècies.