El Grup Escultòric de Laocoont: Mite, Forma i Autoria

Laocoont i els seus fills (Segles III-II a.C)

• Material: Original de bronze, còpia romana de marbre.

Autoria i Context Històric

El grup escultòric de Laocoont i els seus fills fou trobat l’any 1506 entre les ruïnes del palau de Neró a Roma.

Atribució de l'Autoria

L’any 1957, els estudiosos van poder atribuir l’autoria d’aquesta obra als escultors de l’escola de Rodes:

• Agesandre
• Polidor
• Atenodor

Sembla que eren pare i fills. Els noms d’aquests escultors estaven gravats en un altre grup, l’estil del qual és molt semblant al del Laocoont, fet que va permetre la identificació.

Anàlisi Formal i Estil Hel·lenístic

El grup es presenta de manera frontal i s’organitza al voltant de la figura principal del sacerdot, que lluita per alliberar-se de l’atac de les dues serps, mentre que els seus fills sembla que no tenen prou força per escapar-se’n.

Característiques Estructurals

• Dinamisme i Expressivitat: Són les dues característiques principals d’aquest grup escultòric, típic del període hel·lenístic.
• Composició Piramidal: L’obra s’estructura en la piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges.
• Diagonal: S’observa una diagonal que creua tot el grup baixant des de la part superior esquerra.
• Nexe d'Unió: El moviment del conjunt es veu reforçat pel dinamisme intens de les dues serps que serveixen com a nexe d’unió entre les figures.

Anatomia i Emoció (Pathos)

Les figures presenten la musculatura molt treballada, expressant la perfecció anatòmica heretada del període clàssic. Per aquest motiu, fins i tot les figures dels infants tenen un cos musculat, tot i que amb proporcions més reduïdes.

Hi ha una gran representació de les emocions humanes, el *patiment* (**pathos**). El rostre de Laocoont expressa el dolor intens del personatge. Aquest fet és inherent al període hel·lenístic, ja que trenca els cànons de serenitat i equilibri propis del classicisme.

Temàtica: El Mite de Laocoont

La Versió de la Guerra de Troia

Segons el mite de la Guerra de Troia, el sacerdot troià Laocoont va advertir els seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta. Dues serps enormes van sortir del mar i el van matar juntament amb els seus dos fills. Els troians van interpretar aquest fet com un càstig diví.

La Versió d'Apol·lo

Segons una altra versió de la mitologia grega, Laocoont era un sacerdot d’Apol·lo. El seu càstig no va tenir cap relació directa amb la guerra, sinó que va ocórrer perquè es va casar i va tenir fills en contra de les ordres del déu, que exigia el celibat als seus sacerdots.