Guerra Civil a Catalunya: 18 de juliol i col·lectivitzacions
Guerra Civil a Catalunya
Victòria popular del 18 de juliol de 1936
La victòria va ser obra del poble: la gent que voluntàriament va ajudar els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia d'Assalt per plantar cara al cop d'Estat militar. Gràcies a l'actuació popular i a la participació de la CNT, van capturar el general Goded i el van portar a la Generalitat.
Lluís Companys li va demanar que digués per ràdio als soldats que el cop havia fracassat. El 19 de juliol de 1936 Lluís va cridar els líders de la CNT i els va dir «preneu el poder». Sense la intervenció de la CNT no s'hauria aturat el cop d'Estat.
La CNT no va acceptar suplantar la Generalitat per no trencar la unitat antifeixista; això va generar una dualitat de poders. La CNT no volia suplantar la Generalitat de Catalunya, però, alhora, van aparèixer comitès organitzats, milícies i tribunals populars.
D'altra banda, no es podia paralitzar l'economia ni la producció: es van col·lectivitzar hotels, fàbriques i restaurants —situant-se en el marc d'una revolució social. La solució per compaginar el govern i la CNT va ser la creació del Comitè Antifeixista, que s'encarregà d'assumir funcions del poder executiu.
Col·lectivitzacions i economia de guerra
Consell d'Economia de Catalunya (agost de 1936): per afrontar la nova situació econòmica sorgida després del cop. L'economia de guerra es basava en la reconversió de la indústria perquè les fàbriques que no eren estrictament necessàries es preparessin per fabricar munició i material bèl·lic, amb una gran demanda de treballadors i milicians.
La Generalitat va aprovar, l'octubre de 1936, el decret de les col·lectivitzacions, que legalitzava i donava coherència a totes les col·lectivitzacions socialitzades que s'havien fet.
Comissió d'Indústries de Guerra
L'agost de 1936 es va crear la Comissió d'Indústries de Guerra, formada per representants d'obrers, de la Generalitat i per enginyers i tècnics militars, amb l'objectiu de posar en marxa una indústria de guerra organitzada. Calia coordinar empreses químiques, mecàniques i altres sectors clau.
L'any 1937 s'estimava que aquesta comissió controlava unes 500 fàbriques, entre les gestionades directament i les impulsades pels mateixos treballadors. Catalunya es va convertir en l'eix fonamental de la indústria armamentística mitjançant una reconversió industrial ràpida i profunda.
Col·lectivitzacions pràctiques
Es van prendre mesures diverses i diverses activitats van ser socialitzades. Entre les accions més comunes hi havia:
- Col·lectivització de tallers i fàbriques per produir material de guerra i garantir subministraments.
- Cooperativització d'hotels i restaurants per mantenir l'activitat econòmica i l'abastiment.
- Organització de comitès i assemblees per prendre decisions de producció i distribució.
Cartellística i propaganda
La cartellística va tenir un paper important dins del republicanisme: la propaganda visual va generar moviments, mobilització i suport per als fronts i per a les mesures internes de la revolució.
Nota: Aquest text descriu, de manera sintètica, esdeveniments i processos claus a Catalunya durant les primeres setmanes i mesos de la Guerra Civil espanyola (1936-1937), amb especial atenció a la participació popular, la intervenció de la CNT i la transformació econòmica mitjançant col·lectivitzacions i indústries de guerra.