La unió dinàstica de Castella i Aragó: els Reis Catòlics

Resum

Aquest document explica com la Península Ibèrica del segle XV, dividida en diversos regnes, va arribar a la unió dinàstica de Castella i Aragó amb el matrimoni de Ferran i Isabel. Repassa la crisi successòria de Castella, l'origen de la dinastia Trastàmara a la Corona d'Aragó i la confirmació de la unió amb Carles I. L'estudiant aprendrà per què la unió va ser inicialment només personal i com es va consolidar.

Punts clau

Al segle XV la península Ibèrica estava dividida en cinc unitats polítiques: Castella, Aragó, Navarra, Portugal i el regne de Granada.
Després de la mort d'Enric IV (1474), Isabel va ser proclamada reina de Castella després d'una guerra civil de cinc anys.
El 1412, el Compromís de Casp va nomenar rei d'Aragó Ferran d'Antequera, de la dinastia Trastàmara.
El matrimoni de Ferran i Isabel (1469) va portar a la unió dinàstica quan Isabel va ser reina de Castella (1477) i Ferran va succeir el seu pare a Aragó (1479).
La unió era personal: cada regne va mantenir les seves pròpies lleis i institucions.
La unió es va confirmar definitivament el 1516, quan Carles I va ocupar el tron de les dues corones.

Posa't a prova

Els Reis Catòlics: Exemple de Monarquia Autoritària

Castella i Aragó al Segle XV

En la primera meitat del segle XV, el territori de la península Ibèrica estava dividit en cinc grans unitats polítiques:

La Corona de Castella
La Corona d'Aragó
El Regne de Navarra
El Regne de Portugal
El Regne Islàmic de Granada

La Corona de Castella

La història de la Corona de Castella en el segle XV va estar marcada per les contínues revoltes dels nobles. Quan el rei Enric IV va morir el 1474, els castellans es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana (anomenada la Beltraneja) i els de la seva germana Isabel. Aquesta última va ser proclamada finalment reina de Castella, després d'una guerra civil que va durar cinc anys.

La Corona d'Aragó

A la Corona d'Aragó, la mort sense descendència de Martí I el 1410 va deixar vacant el tron. El 1412 es van reunir a Casp nou compromissaris, tres per cada regne que formaven la Corona (Aragó, Catalunya i València), i van nomenar rei Ferran d'Antequera, de la dinastia Trastàmara, la mateixa que governava a Castella des del segle anterior.

La Unió Dinàstica

El 1469 s'havien casat Ferran, fill del rei d'Aragó, i Isabel, germana del rei de Castella. El 1477 Isabel es va convertir en reina de Castella, i el 1479 Ferran va succeir el seu pare en el tron aragonès. Aleshores, es va produir la unió dinàstica de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó.

Isabel i Ferran van utilitzar els matrimonis dels seus fills per establir aliances amb Portugal, Anglaterra i el Sacre Imperi.

Però aquesta unió tan sols era una unió personal. Isabel i Ferran, els anomenats Reis Catòlics, governaven conjuntament els seus territoris, però cada regne va mantenir les seves pròpies lleis i institucions. Per això, després de la mort d'Isabel (1504), la unió dinàstica va estar a punt de desfer-se.

Confirmació de la Unió

El tron castellà va passar a la seva filla Joana (anomenada la Boja), mentre que Ferran va continuar com a rei d'Aragó. La bogeria de la reina Joana la va incapacitar per al tron i va ser Ferran qui va acabar exercint la regència fins que Carles I, fill de Joana la Boja, va ocupar el tron de les dues corones el 1516.

D'aquesta manera, la unió dinàstica va quedar confirmada definitivament en les persones de Carles I i els seus successors.

Preguntes freqüents

Què va ser la unió dinàstica de Castella i Aragó?

Va ser la unió de les corones de Castella i d'Aragó sota els mateixos monarques, Isabel i Ferran, a partir del 1479. Cada regne va conservar les seves pròpies institucions i lleis.

Per què la unió dinàstica va estar a punt de desfer-se després del 1504?

Perquè la mort d'Isabel va deixar el tron castellà en mans de Joana, que va ser incapacitada per la seva bogeria. Com que la unió era només personal, la seva situació posava en perill la continuïtat de la unió.

Qui va confirmar definitivament la unió dinàstica?

Carles I, fill de Joana la Boja, que va ocupar el tron de les dues corones el 1516. Des d'aleshores la unió va quedar confirmada en ell i en els seus successors.