Guerra Civil a Catalunya: Causes, Revolució i Derrota del Cop Militar

L'Esclat de la Guerra Civil a Catalunya

La Derrota del Cop Militar (Juliol 1936)

L'esclat de la Guerra Civil a Catalunya va tenir lloc quan el general Goded va ser l’encarregat de dirigir el cop militar. A Catalunya, els rebels i nacionals tenien un suport civil escàs. Pocs catalans eren partidaris de la insurrecció i els partits de dretes tenien molt pocs ajudants. La Lliga Catalana no va participar en el conflicte ni va donar suport, però la situació revolucionària a Catalunya després del 19 de juliol va obligar a fugir molts dels seus dirigents que havien mostrat suport al franquisme.

Els militars confiaven a repetir l'èxit del cop d’estat del 6 d'octubre de 1934, ja que consideraven que la Guàrdia Civil els seguiria. Això va facilitar l’eficàcia de l’acció del Govern de la Generalitat, que va dirigir les forces policials contra els rebels. A més a més, la mobilització al carrer dels partits i dels sindicats d’esquerres, els dies 18 i 19 de juliol, va tenir un paper decisiu en la derrota de la rebel·lió.

Goded va rendir-se i les forces insurrectes van abandonar la lluita a les altres ciutats catalanes. La victòria es va viure com un gran triomf popular.

Revolució i Organització Antifeixista

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes

A Catalunya, el dia 20 de juliol, el president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI, que havien tingut una intervenció molt important a l’hora d’aturar els insurrectes, i els va oferir la formació d’un Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA) que agrupés les diferents forces polítiques i sindicals fidels a la República.

Aquest òrgan, presidit pel president Companys, es va ocupar de:

• Organitzar les columnes de voluntaris que van sortir cap al front d’Aragó.
• Controlar l’ordre públic.

La Revolució Social i les Col·lectivitzacions

Un dels elements més significatius de la revolució social desencadenada a partir del 1936 va ser la col·lectivització d’una gran part de la propietat industrial i agrària. Alguns treballadors es van apoderar del control i direcció de les empreses i van comunicar als amos que explotarien un règim d’autogestió.

A Catalunya:

• L'11 d'agost de 1936 es va crear el Consell d’Economia de Catalunya, que va dissenyar un pla socialista de reorganització de l’economia.
• A l'octubre es va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions, mitjançant el qual es transferia als treballadors el control i la propietat dels béns i dels mitjans de producció.

El Govern de Largo Caballero i Catalunya

Canvis Polítics i Militarització (1936-1937)

El 5 de setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Dos mesos després s’hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes, com ara:

• Joan Garcia Oliver
• Joan Peiró
• Federica Montseny

Caballero pretenia crear una aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra.

A Catalunya, es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es va formar un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas (26 de setembre). Es va procedir a la militarització de les milícies, que es trobaven estancades al front d’Aragó, amb la creació de l'Exèrcit Popular de Catalunya. A més, la Generalitat va ampliar la seva intervenció en l’economia per tal de controlar les col·lectivitzacions.

Causes de la Guerra Civil Espanyola

Causes Remotes (Arrelades al Segle XIX)

Aquestes causes s’arrossegaven des del segle XIX, anteriors al 1936:

• Les tres guerres carlines (conflicte entre absolutisme vs. liberalisme).
• Grans desequilibris socioeconòmics: el retard de la industrialització, la reforma agrària pendent i la tensió social al camp.
• La tradició colpista i la constant intervenció de l’Exèrcit en la política dels segles XIX i XX amb pronunciaments militars.
• L’actitud i mentalitat molt conservadora i reaccionària de l’Exèrcit davant l’aparició del nacionalisme perifèric i el separatisme.

Causes Pròximes (Durant la República)

Aquestes causes van aparèixer durant el període republicà:

• La progressiva radicalització ideològica i política dels partits i sindicats.
• La forta conflictivitat social: deteriorament de l’ordre públic durant la primavera del 1936 amb vagues i ocupacions de finques.
• L’hostilitat envers la República dels sectors més conservadors i reaccionaris: l’Església, els propietaris de finques i els militars dretans.
• Els assassinats del tinent Castillo (mort per un falangista) i del líder dretà J. Calvo Sotelo (mort per forces d'esquerres).
• La voluntat d’iniciar el conflicte per part dels militars dretans.