Guerra Civil Espanyola: Causes, Bàndols i Cronologia Clau

Guerra Civil Espanyola: Definició i Context

Què va ser la Guerra Civil?

Va ser un aixecament militar el dia 18 de juliol del 1936, resultat de l'oposició dels sectors conservadors espanyols a la democratització política i al reformisme social de la Segona República.

• Aquesta guerra va ser considerada internacionalment com el primer gran enfrontament entre el feixisme i la democràcia.

Del Cop d'Estat a la Guerra Civil

17 de juliol de 1936

A Melilla, el coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República (l'Alzamiento Nacional). La justificació del cop militar era l'aixecament contra el desordre i el comunisme.

18 de juliol de 1936

Des del Marroc, el general Franco, que ja havia conquerit les Canàries, es va dirigir cap a la Península al front de l'Exèrcit d'Àfrica.

19 de juliol de 1936

José Giral, elegit cap de govern, va decidir dissoldre l'exèrcit republicà i lliurar les armes a les milícies. Però part de l'exèrcit i de les forces de seguretat es va mantenir fidel al govern, i es va poder sufocar la insurrecció a gran part d'Espanya.

Insurrecció Inicial i Divisió Territorial

D'entrada, l'exèrcit feixista va poder conquerir zones clau, però la resistència va ser forta allà on les forces obreres i d'esquerres tenien més presència.

Zones conquerides pels insurrectes (Juliol 1936):

• Galícia, Andalusia (parcial), la vall del Guadalquivir, Sevilla i Saragossa.

Zones que van resistir (Fidels a la República):

• País Basc, Madrid, Catalunya, València, Astúries, Santander i parts de Castella, Extremadura i Andalusia.

Fracàs de la Insurrecció a Catalunya

El fracàs dels insurrectes a Catalunya es va deure al fet que els partits conservadors no tenien gaire pes en aquesta regió.

• El General Goded va ser l'encarregat de dirigir el cop militar a Catalunya.
• Goded confiava que l'exèrcit hi participaria i que la Guàrdia Civil els seguiria. Aquesta confiança els va dur a la derrota, ja que la Generalitat va dirigir la força policial contra els insurrectes.
• La mobilització al carrer va fer que els feixistes s'haguessin de retirar. A Catalunya, allò es va veure com un triomf popular, servint d'estímul moral per a la resistència espanyola.

Els Bàndols de la Guerra Civil Espanyola

Bàndol Insurgent (Nacional)

Dirigits per militars i amb el suport de les classes altes i sectors conservadors.

• Ideologia: Conservadors (falangistes, tradicionalistes, etc.).
• Objectius: Oposats a les reformes de la 2a República. Defensaven la unitat d'Espanya. Volien imposar una dictadura militar que restablís l'ordre i aturés el risc d'una revolució social.
• Grups clau: CEDA i la Falange Española.

Bàndol Republicà (Rojos)

El terme "Rojos" era un nom despectiu utilitzat pels insurrectes. Aquest bàndol estava constituït per les classes populars (obrers, petita burgesia, pagesia humil, etc.).

• Ideologia: Defensaven el republicanisme i les reformes fetes durant el bienni d'esquerres juntament amb el Front Popular.
• Grups clau: Socialistes, Comunistes i Anarcosindicalistes.

En essència, es van enfrontar els vells grups dominants d'Espanya (que creien que un canvi social seria un perill i van decidir donar suport a un cop d'Estat militar) amb els grups emergents obrers i burgesos que volien establir un sistema polític democràtic i un ordre social progressista.