Guerra del Francès (1808-1814): Revolució Liberal i Corts de Cadis
La Guerra del Francès i la Revolució Liberal
Context Històric: Carles IV i la Revolució Liberal (1808-1814)
El començament del regnat de Carles IV (1788-1808) va coincidir amb la manifestació de la Revolució Francesa. La monarquia espanyola, que temia l'expansió de les idees il·lustrades, es va unir a la coalició (pacte) internacional contra França per declarar-li la guerra i així impedir-ho.
La derrota de les tropes espanyoles va donar pas que Manuel Godoy, el ministre més influent del monarca, donés un gir radical a la política espanyola, aliant-se amb Napoleó per enfrontar-se a la Gran Bretanya, l'enemic principal de França.
Pel Tractat de Fontainebleau (1807), es va autoritzar l'exèrcit francès a travessar el territori espanyol per envair Portugal, aliat de Gran Bretanya.
El Motí d'Aranjuez (1808)
Una part del poble estava descontenta amb Godoy i amb l'entrada de l'exèrcit francès per envair Portugal, així que es va provocar el MOTÍ D'ARANJUEZ (1808), que va ser una revolta popular. Aquesta revolta va provocar la dimissió del ministre Manuel Godoy i l'abdicació de Carles IV.
La Guerra del Francès (1808-1814)
La Guerra del Francès es va provocar perquè les tropes napoleòniques van entrar a Espanya amb l'excusa de la invasió de Portugal, però van ocupar diverses ciutats. L'ocupació francesa a Espanya va provocar una rebel·lió popular el 2 de maig de 1808 a Madrid per anar contra les tropes franceses. Va tenir les fases següents:
Fases de la Guerra
Resistència Popular
Contra la invasió. Davant el buit de poder legítim, es van crear juntes locals. Mentrestant, grups de patriotes s'organitzaven en guerrilles.
Ofensiva Francesa (1808-1812)
Davant aquesta situació, Napoleó va voler intervenir personalment a Espanya i les tropes franceses van ocupar la major part del territori espanyol. Moltes ciutats van negar rendir-se, fet que va provocar molts setges (blocatges militars d'una ciutat).
Victòries Angloespanyoles (1812-1814)
L'any 1812, el curs de la guerra va fer un gir quan la campanya de Rússia va obligar Napoleó a desplaçar part del seu exèrcit a Rússia. L'ajuda de les tropes britàniques va ser decisiva per derrotar l'exèrcit invasor a Arapiles. Un any després es va signar el Tractat de Valençay, on Ferran VII recuperava la corona i Napoleó es comprometia a retirar les seves tropes d'Espanya.
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
Per organitzar les diferents juntes que es van crear arreu d'Espanya, es va formar un govern representatiu anomenat JUNTA SUPREMA CENTRAL, que l'any 1810 va convocar una reunió a les Corts de Cadis, l'única ciutat no ocupada pels francesos.
Van aconseguir enviar-hi una vintena de diputats malgrat les dificultats. Entre ells destacava l'il·lustrat Antoni de Capmany.
La majoria de diputats que van assistir a la reunió de les Corts eren liberals, però hi havia alguns absolutistes que només volien el retorn de Ferran VII.
Van redactar una constitució, aprovada el 1812, que reflectia els principis bàsics del liberalisme polític:
- Sobirania nacional
- Divisió de poders
- Sufragi universal masculí
- Àmplia declaració de drets
Aquesta constitució tan avançada de l'època marca l'inici del constitucionalisme liberal espanyol.
Les Corts de Cadis van aprovar unes lleis destinades a abolir el règim senyorial.