Guerra del Francès i Constitució de Cadis (1808-1814)
Guerra i Revolució Liberal (1808-1814)
Antecedents: de Godoy a Fontainebleau
El regnat de Carles IV es va veure profundament afectat per l'esclat de la Revolució Francesa, que va trastocar els seus projectes polítics. Per fer front a la nova situació, el monarca va nomenar Manuel Godoy com a primer ministre.
A partir de 1792, Espanya va mantenir relacions hostils amb França. No obstant això, el 1795, un cop acabada la guerra entre ambdós països, s'hi va aliar per raons estratègiques i per protegir l'imperi colonial dels atacs de Gran Bretanya. Anys més tard, Napoleó I, ja emperador, va comunicar al govern espanyol la seva intenció d'envair Portugal, aliat dels britànics, i la necessitat de travessar el territori espanyol. A canvi, segons el Tractat de Fontainebleau (1807), Espanya rebria part del regne portuguès. Els plans de Napoleó, però, eren ben diferents.
La crisi monàrquica i la invasió francesa
Amb el pretext d'atacar Portugal, les tropes franceses van començar a entrar a la península Ibèrica. Mentrestant, a la cort espanyola va esclatar una greu crisi dinàstica. El príncep hereu, el futur Ferran VII, conspirava per usurpar el tron al seu pare. Amb el suport de part de l'aristocràcia, va instigar el motí d'Aranjuez (març de 1808), que va forçar l'abdicació de Carles IV. Aquesta pugna interna entre pare i fill va ser un error fatal per a la dinastia dels Borbó.
Napoleó, amb gran habilitat, va aprofitar la crisi per canviar els seus plans: va decidir ocupar tota la península i nomenar-hi rei un membre de la seva família. Per aconseguir-ho, va convocar la família reial a Baiona, on els va retenir i els va forçar a renunciar al tron en les conegudes com a abdicacions de Baiona. L'ocupació militar francesa ja era un fet i, a Madrid, el poble es va aixecar en armes contra les tropes invasores el 2 de maig de 1808, donant inici a la guerra.
La Guerra del Francès i les Corts de Cadis
Durant els anys de domini napoleònic, la resistència espanyola es va organitzar i va rebre el suport de l'exèrcit britànic, comandat per Wellington. Aquesta aliança va ser clau per decantar el conflicte a favor dels espanyols en el context de la lluita europea contra l'emperador.
Paral·lelament al desenvolupament de la guerra, es va produir una revolució política. Les Corts de Cadis es van reunir a partir de 1810 i, fruit del seu treball, es va proclamar la Constitució de 1812, coneguda popularment com «la Pepa». Aquest text, de marcat caràcter liberal, establia la sobirania nacional i limitava el poder del rei, tot i que reconeixia Ferran VII com a monarca legítim.