Guerra del Francès i el Regnat de Carles IV
La Crisi de l'Antic Règim (1788-1833)
La Crisi de l'Antic Règim a Espanya, compresa entre els anys 1788 i 1833, va ser provocada per diverses causes: l'impacte de la Revolució Francesa, les guerres exteriors i una conjuntura econòmica difícil. Aquest període es divideix en diverses etapes clau: la Guerra del Francès (1808-1814), les Corts de Cadis amb la Constitució de 1812, i la restauració de l'absolutisme (1814-1833).
El regnat de Carles IV (1788-1808)
Durant el regnat de Carles IV, el monarca va actuar mogut per la por a l'expansió de la Revolució Francesa. Per aquest motiu, va frenar les reformes iniciades pel seu pare, Carles III (exponent del despotisme il·lustrat), va tancar les fronteres amb França i va nomenar Manuel Godoy com a primer ministre, un fet que va generar un gran desacord entre la noblesa.
L'any 1793, després de l'execució del rei francès Lluís XVI, es va formar una coalició antifrancesa en la qual Espanya va participar. Tanmateix, en la guerra contra França, l'exèrcit espanyol va ser derrotat el 1795. La pau entre ambdós exèrcits es va signar amb la Pau de Basilea, que va deixar Espanya supeditada als interessos de França. Posteriorment, Espanya va signar una aliança francoespanyola per lluitar contra Anglaterra, que es trobava en plena revolució econòmica.
L'ocupació napoleònica i el Motí d'Aranjuez
L'any 1807 es va signar el Tractat de Fontainebleau, mitjançant el qual Espanya autoritzava l'entrada de les tropes franceses al territori per tal d'envair Portugal. La presència de tropes estrangeres no va ser ben rebuda per la població, generant un fort malestar. El març de 1808 es va produir el Motí d'Aranjuez, un amotinament dirigit per la noblesa per aconseguir la destitució de Godoy. Com a conseqüència, Carles IV va abdicar i va passar el tron al seu fill, Ferran VII.
Paral·lelament, Carles IV va demanar ajuda a Napoleó, qui va convocar pare i fill a Baiona. Allà, Napoleó va nomenar el seu germà, Josep Bonaparte, com a nou rei d'Espanya. Aquest va abolir l'Antic Règim i va redactar el primer text de caràcter constitucional aplicat a Espanya: el Codi de Baiona (Estatut de Baiona). La presència francesa no va ser acceptada per la població espanyola, fet que va iniciar la Guerra del Francès (1808-1814), on els espanyols es van organitzar en guerrilles i van rebre l'ajuda de l'exèrcit britànic per enfrontar-se a França.
Desenvolupament de la Guerra del Francès
El maig de 1808, la població de Madrid va protestar contra l'exèrcit francès i, el 3 de maig, l'exèrcit invasor va afusellar els participants en l'aixecament. Per organitzar la guerra i el país de forma clandestina, es van crear les Juntes d'Armament i Defensa, coordinades entre si fins a la creació de la Junta Suprema Central, que substituïa l'autoritat del rei. Aquesta junta va néixer a Aranjuez, va fugir de l'avanç de les tropes franceses i va acabar establint-se a Cadis.
La guerra de guerrilles i les etapes del conflicte
Durant el conflicte va destacar la guerra de guerrilles, formada per grups d'homes armats organitzats espontàniament i sense una estructura militar formal. Hi havia membres estables (antics membres de l'exèrcit) i temporals (camperols). Les guerrilles comptaven amb el coneixement del terreny, la complicitat de la població civil i el suport de l'exèrcit britànic.
Les etapes de la guerra van ser:
- 1808-1812: Període de clar predomini francès.
- 1812-1813: Napoleó inicia la campanya contra Rússia; en no poder vèncer, es veu obligat a diversificar les seves tropes.
- Finals de 1813: Es signa el Tractat de Valençay, on Napoleó reconeix la seva derrota. Ferran VII és reconegut com a rei d'Espanya i monarca constitucional.
Durant tota la guerra, es va produir una forta resistència dels habitants als setges de les ciutats.
Reaccions de la societat davant l'ocupació
Les reaccions dels espanyols davant les tropes franceses es van dividir en dos blocs:
- A favor de la dominació francesa: Un sector minoritari que volia acabar amb l'Antic Règim. Un grup d'il·lustrats va col·laborar amb França; són els anomenats afrancesats.
- En contra de la dominació francesa: Un sector majoritari i heterogeni anomenat patriotes o antifrancesos, que incloïa partidaris de l'absolutisme, liberals i il·lustrats.