Primera Guerra Mundial: Causes, Conseqüències i Aliances

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Els imperis rus i alemany van sofrir grans amputacions territorials. El primer va perdre Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània i Polònia. El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu es va inspirar en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre va ser aplicat coherentment. Desaparició de la monarquia dual austrohongaresa i, en el seu lloc, van aparèixer les repúbliques d'Àustria, Hongria i Txecoslovàquia. L'imperi Turc es va desintegrar i va quedar reduït pràcticament a l'altiplà d'Anatòlia amb un reduït apèndix europeu. El moviment de les nacionalitats va arribar als seus territoris d'Àsia i van sorgir els nous estats de Síria, Iraq, Líban, Palestina i Transjordània. Els pobles eslaus del sud, serbis, croats i eslovens, es van agrupar en el nou regne de Iugoslàvia. Van desaparèixer les dinasties seculars (Habsburg, Hohenzollern, Romanov i els sultans turcs), que van ser reemplaçades per repúbliques.

Les economies europees van quedar greument afectades, obligant a contreure pesades deutes internes i, sobretot, externes, així com una emissió de paper moneda que va provocar una inflació gegantina. Es van comptabilitzar aproximadament uns deu milions de morts, amb les naturals conseqüències demogràfiques (manca de mà d'obra i reducció del mercat intern). Es va crear la Societat de Nacions (o Lliga de Nacions), durant les converses de Versalles, a proposta del president nord-americà Wilson amb l'objectiu de garantir la pau i l'ordre internacional. Eren membres originaris dels 27 Estats aliats i els 13 neutrals, quedant exclosos els països vençuts. L'admissió havia de comptar amb una majoria de dos terços. Tampoc en va formar part els Estats Units, doncs el Congrés d'aquest país mai va ratificar l'acord del seu president.

Causes de la Primera Guerra Mundial

Militarisme

Des de començaments del segle XX, Europa vivia una autèntica cursa armamentística, sent més pronunciada a Alemanya i a Gran Bretanya, en aquest últim país centrada particularment en reforços de la seva Marina. A més, tant a Alemanya com a la Rússia dels tsars, els militars obtenien cada vegada més poder i s'immiscuïen en les polítiques del dia a dia.

Imperialisme

Des d'aproximadament la segona meitat del segle XIX, les grans potències europees van emprar grans quantitats de recursos i temps per aconseguir el control de regions senceres a l'Àfrica i Àsia per tal de controlar les seves matèries primeres. Això va portar a enfrontaments continus entre els grans d'Europa que tenien els ulls posats en els mateixos territoris.

Nacionalisme

Per part de nacions i per part de grups ètnics que es consideraven a si mateixos com a nacions però que formaven part d'imperis multiètnics. Per exemple, italians, eslaus o magiars dins de l'imperi austrohongarès.

Política d'aliances

En els anys que van precedir l'esclat de la Primera Guerra Mundial, diversos països van signar tractats de defensa mútua. Això volia dir que si un país era atacat, el seu aliat hauria de donar suport a la seva defensa entrant també en guerra. El 1914, les aliances més importants eren les formades per:

• La Triple Entesa, formada per Rússia, Gran Bretanya-Irlanda i França, a la qual s'unirien Sèrbia i Bèlgica.
• Regne Unit i Japó
• La Triple Aliança, formada per l'imperi austrohongarès, Alemanya i Itàlia, tot i que aquest últim país no va declarar la guerra el 1914 en suport dels seus aliats. El 1915 renunciaria a aquesta aliança i entraria en guerra del costat aliat (Triple Entesa). Àustria-Hongria i Alemanya són referits com els Poders Centrals en el context de la Primera Guerra Mundial.

El fet que va encendre la metxa

L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran. L'arxiduc, hereu de la corona imperial austrohongaresa, i la seva esposa van ser assassinats el 28 de juny de 1914 a la ciutat bosniana de Sarajevo - en aquell moment part de l'imperi - pel nacionalista serbi Gavrilo Princip, membre de l'organització Mà Negra.