Primera Guerra Mundial i Revolució Russa (1914–1918) - causes i conseqüències

Primera Guerra Mundial i Revolució Russa (1914–1918)

Conferència de Berlín i aliances (1885–1907)

Conferència de Berlín (1885). Guerres balcàniques: 1912 i 1913. 1882: Triple Aliança — Alemanya, Àustria-Hongria, Itàlia. 1907: Triple Entesa — França, Regne Unit, Rússia.

Desencadenament del conflicte i primeres operacions

Primera Guerra Mundial: l'assassinat de l'arxiduc austríac Francesc Ferran el 1914. Esclat de la guerra: Àustria acusa Sèrbia i li declara la guerra el 28 de juliol, amb caràcter europeu. Moviments de guerra: els exèrcits alemanys ataquen França. Els exèrcits francès i britànic aturen l'exèrcit alemany (defensa de París) a la batalla de la Marne. Batalla de Tannenberg: els alemanys derroten els russos; malgrat això, els russos arriben a les fronteres de l'Imperi austrohongarès.

Final de la guerra: 1917 i entrada dels Estats Units

1917: a Rússia té lloc la revolució bolxevic; els revolucionaris signen la pau amb Alemanya (pau de Brest-Litovsk). La retirada de Rússia i la intervenció dels Estats Units comporten la mundialització del conflicte. El 1918, francesos, britànics i italians derrotaren els austríacs i els combats dels aliats s'aturen arran de l'armistici.

Guerra total: propaganda i control

Guerra total — propaganda i control d'opinió: els estats recorren a la propaganda perquè la població s'incorpori al reclutament i accepti l'esforç bèl·lic. La mobilització excedeix l'àmbit estrictament militar i afecta tota la societat.

Revolució russa: context i forces polítiques

Revolució russa (segle XX): l'imperi tsarista era de caràcter absolut: govern per decret, sense constitució i no responsable davant del parlament. L'oposició al tsarisme estava formada per diversos currents, incloent-hi populistes, anarquistes i corrents amb suport camperol.

Partits i corrents polítics

• Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia: fraccionat en menxevics (minoritaris i més moderats) i bolxevics (encapçalats per Lenin). Els bolxevics defensaven la revolució obrera i la instauració de la dictadura del proletariat; amb el temps guanyaren suport i actuaren de forma més radical.
• Partit Democràtic Constitucional (kadets): partit liberal i burges que defensava la creació d'un estat democràtic amb constitució i parlament.
• Partit Social-Revolucionari (eseristes): partidari de la revolució pagesa i de la reforma agrària: la terra per a qui la treballa.

Caiguda del tsarisme (1917)

La caiguda del tsarisme el 1917 es manifesta amb manifestacions a Sant Petersburg, vaga general i amotinaments als quarteres. El tsar abdica i el poder passa a un govern provisional amb l'objectiu de convertir Rússia en una democràcia parlamentària. El nou govern impulsa reformes polítiques i socials, però també manté compromisos amb els seus aliats en la guerra, la qual cosa impedeix millorar les condicions de vida i iniciar la reforma agrària. El descontentament popular augmenta i els soviets exigeixen la destitució del govern: es produeixen enfrontaments entre el govern provisional i els soviets.

Revolució d'octubre i bolxevics al poder

Els bolxevics guanyen suport entre els soviets i creen les seves pròpies milícies armades (Guàrdia Roja). La revolució s'estén per Moscou i pels nuclis industrials del país. El II Congrés dels Soviets de Rússia proclama un govern obrer presidit per Lenin, amb figures destacades com Trotski i Stalin. L'Assemblea Constituent és eliminada, posant fi al pluralisme polític en la pràctica. El 1918 es signa el tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya: Rússia accepta la pèrdua de territoris.

Notes finals: aquest resum recull les etapes clau: des de les causes internacionals (Conferència de Berlín, aliances) fins als moviments bèl·lics i a la transformació política interna a Rússia. S'han destacat dates i fets rellevants per a comprendre la connexió entre la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa.