Primera Guerra Mundial: Trinxeres, Economia i Revolucions
Conseqüències de la Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial va ser extremament cruel. Els soldats van passar mesos sencers malvivint a les trinxeres, coberts de fang, sotmesos a bombardeigs constants i amb unes pèssimes condicions sanitàries i d'higiene. Les seqüeles d'aquests fets van ser molt importants.
Morts i ferits
Hi van morir més de 8 milions de persones i 9 milions més van ser ferides, moltes de les quals van quedar greument mutilades per a tota la vida. Van morir 1.800.000 alemanys, 1.700.000 russos i 1.400.000 francesos.
Economia de guerra
A mesura que les hostilitats s'allargaven, la guerra econòmica va tenir tanta importància com la militar. Per aquest motiu, els estats van intensificar la intervenció en l'economia per garantir el proveïment de la població i el subministrament de les tropes. Es va imposar una economia de guerra: es va suspendre la llibertat de producció i comerç, i l'estat prenia decisions sobre la producció, no les empreses o els ciutadans.
Incorporació de les dones al món laboral
Un dels efectes indirectes va ser la incorporació massiva de les dones al món laboral. Com que els homes eren al front, elles van assumir la feina de les fàbriques i del camp.
La propaganda
Un altre aspecte del conflicte va ser la propaganda. Es va intentar mantenir la moral de la població i dels combatents exagerant o minimitzant, a conveniència pròpia, la informació que arribava del front.
Noves armes
La guerra de trinxeres va afavorir l'aparició d'armes noves: morters, llançaflames i gasos tòxics. Però l'elevat cost en vides de la infanteria va impulsar el disseny dels blindats, vehicles que podien cobrir les accions de la infanteria, travessar les tanques de filferro i destruir nius de metralladores.
Revolucions Russes
La Revolució de 1905
A la revolució de 1905, les masses populars es van dirigir al Palau d'Hivern a Sant Petersburg, residència del tsar, per fer-li arribar les seves queixes i demandes. La resposta que van rebre va ser una repressió molt violenta on van morir un gran nombre de persones.
La Revolució de 1917
La Revolució de 1917 va començar després de la manifestació del 23 de febrer a Petrograd, amb el lema de demanar ''pa i pau''. Hi va haver vagues generals i motins, i els soldats, aquest cop, es van negar a disparar (eren soldats joves, a diferència dels anteriors) contra els vaguistes. Més tard, es va formar un govern provisional, on Kerenski era la figura més destacada. El tsar va abdicar. Es van formar soviets amb els soldats, els obrers i els camperols, que fins i tot van arribar a tenir milícies pròpies (Guàrdia Roja). Els soviets es van decantar cap als bolxevics per tal que abandonessin la guerra, cosa que suposaria la millora de condicions de vida dels obrers.
Dictadura estalinista
Lenin va morir el 1924. La direcció del partit i de l'estat va passar a ser exercida per un grup de dirigents reduït, però entre ells les lluites i els enfrontaments eren continus, ja que tenien punts de vista molt diferents. A poc a poc es va anar imposant Stalin, que havia estat nomenat secretari general del PCUS el 1922.
El 1929, Stalin va acaparar tots els poders i va instaurar una dictadura personal. Per garantir aquest poder immens es va valer de tres mitjans:
- El culte a la personalitat: Mitjançant la propaganda s'enaltia la imatge de Stalin com a ''gran benefactor'' i ''pare'' del poble.
- El reforç del poder del Partit Comunista: Si es volia participar en la vida política per mitjà dels soviets, era necessari pertànyer al PCUS, i els soviets van deixar de ser definitivament assemblees lliures i populars.
- La repressió política: Era la manera de fer callar qualsevol veu opositora. L'instrument utilitzat per portar a terme la repressió va ser l'NKVD (la policia política), però també hi va col·laborar una gran part de la població.