Guerra de Successió i Reformes Il·lustrades a Espanya

La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714)

L'any 1700, Carles II va morir sense descendència. Felip d'Anjou (França) i l'Arxiduc Carles d'Habsburg (Àustria) eren els candidats al tron. França va rebre el suport de Castella i la resta de territoris de la península. Àustria va ser recolzada per la Gran Bretanya, Holanda, Portugal, Catalunya, Aragó i València.

A mitja guerra, quan l'emperador d'Àustria va morir, la Gran Bretanya, Holanda i Portugal van considerar que ja no tenia sentit lluitar. Van acordar amb França abandonar la guerra a canvi de cessions territorials. Aquests acords es van plasmar en els Tractats d'Utrecht i Rastatt.

La Resistència Catalana

Felip V va convocar les Corts per jurar les lleis. Hi havia un fort sentiment antiborbònic a causa del conflicte entre l'exèrcit francès a la frontera i l'allotjament inhumà i violent de les tropes de Felip a Catalunya. Els vigatans van ser els primers a mostrar oposició.

A la Batalla d'Almansa, va tenir lloc la derrota del bàndol austríac a la península. Els comandants Rafael Casanova i Antoni Villarroel van defensar Catalunya amb 6.000 homes. L'11 de setembre de 1714, Barcelona va caure.

Imposicions de Felip V a Catalunya

• Cadastre: nova estructura fiscal amb la introducció d'un impost general.
• Tractat de Nova Planta: sotmetia la regió a l'absolutisme i al centralisme.

Tractat de Nova Planta (1716)

Va abolir les Corts dels diferents regnes de la Corona d'Aragó i les va integrar en les de Castella, que es van convertir en les Corts d'Espanya. Felip V va establir articles que reduïen els drets catalans.

El Cadastre

Nova estructura fiscal, amb la introducció d'un impost general, una quota anual sense negociació.

Situació a principis del segle XVIII

• Societat: dividida en privilegiats i no privilegiats.
• Economia:
  • Agricultura: la terra estava amortitzada. El rei i els nobles posseïen les senyories, que eren les terres que conreaven altres. Al nord hi havia pagesia jornalera, a Galícia minifundisme i al sud latifundisme.
  • Indústria: gremial, amb un control estricte sobre la producció i la creació de noves indústries.
  • Comerç: comerç colonial i activitats manufactureres dedicades a l'exportació.

Carles III i el Reformisme Il·lustrat

Carles III es va adherir al reformisme de la Il·lustració francesa.

Les Noves Idees Il·lustrades

• Idees principals: la raó, la igualtat i el dret a la llibertat.
• Projecte polític: separació de poders (Montesquieu) i implantació de la sobirania popular.

A Espanya, l'obsessió era la idea de progrés, pensant principalment en l'educació i l'economia.

Reformes Il·lustrades de Carles III

Influenciat per la Il·lustració, va fer reformes contra els privilegiats. En el Motí de Squillace, els privilegiats es van unir al poble per oposar-se a les reformes del rei. Finalment, el rei va aconseguir dur a terme les seves reformes gràcies a una nova concepció de la política: envoltar-se de ministres i col·laboradors competents.

Reformes a Catalunya

• Es torna regalista: imposa la seva voluntat a l'Església.
• Expulsa els jesuïtes.
• Decreta honestes totes les professions.
• Reforma els estudis i crea escoles d'arts i oficis.
• Fomenta la lliure circulació de mercaderies.
• Impulsa l'activitat industrial.
• Funda les Societats Econòmiques d'Amics del País.

Transformacions Econòmiques

• Creixement demogràfic: limitat per les crisis de subsistència, més gran a la perifèria.
• Canvis agrícoles: limitació dels privilegis de la Mesta, inici de la llei agrària, llibertat de comerç de gra, expansió de la vinya a Catalunya.
• Llibertat de comerç: decret de llibertat de comerç amb Amèrica, expansió del comerç català amb Amèrica.
• Llibertat d'indústria: creació de les manufactures reials i manufactures privades.

Conseqüències de la Nova Política Il·lustrada

L'aplicació de les noves idees il·lustrades d'organització i racionalització de l'economia, la societat, la política i la ciència van obrir camí a la instauració del capitalisme (propietat privada i llibertat de comerç) i, en conseqüència, a l'augment de poder de la burgesia. Això va desembocar en la Revolució Industrial anglesa i, el 1789, en la Revolució Francesa (social i política).