De les Guerres Civils a l'Imperi Romà: August

Conflictes Socials: Gracs i Reforma Agrària

A mesura que Roma conqueria, establia una propietat pública (l'ager publicus) i van anar acaparant més territoris fins a considerar-se'n propietaris i esdevenir grans latifundistes, que es veieren empesos a abandonar les terres per manca de competitivitat.

Els germans Tiberi i Gai Semproni Grac portaren a terme una sèrie de reformes agràries per delimitar la possessió individual de terres, redistribuir-ne l’excedent entre els plebeus afectats per la crisi econòmica i distribuir blat entre els plebs. Els dos germans van ser assassinats.

Revolta d'Esclaus: Espàrtac

A Itàlia, els esclaus constituïen dues cinquenes parts de la població Romana. Les condicions de duresa extrema amb què eren tractats en algunes zones provocaren revoltes, la més important la que Espàrtac encapçalà. Espàrtac no pretenia res més que retornar els esclaus al seu lloc d’origen.

Guerra Social: Itàlia contra Roma

Roma no havia dotat totes les ciutats d'Itàlia amb un sistema equiparable de drets i deures, i els seus habitants no s’havien beneficiat del repartiment de terres que s’havia dut a terme després de la Segona Guerra Púnica.

Categories de les ciutats d’Itàlia:

• Civitates stipendiariae
• Foederatae civitates
• Municipia (p. ex., Ilerda): Ciutats que existien abans que Roma hi arribés, i els ciutadans no romans pagaven tributs a Roma.
• Coloniae (p. ex., Tarraco, Barcino): Eren com Roma, però en petit.

Guerres Civils: Mari contra Sul·la

Primer intents unipersonals d’acaparar el poder. El general Gai Mari (representant dels populares). Hi va tornar a haver una picabaralla entre els populares i els optimates a causa de la guerra contra Mitridates. Sul·la marxa cap a Àsia, però Mari s’apodera de Roma i organitza una matança de nobles i de partidaris sul·lans. Mor Mari i Sul·la governa, instaurant una nova dictadura indefinida basada en el poder dels optimates.

De Sul·la al Primer Triumvirat

Després de la mort de Sul·la apareix Pompeu, cavaller itàlic. L’any 70 aC hi ha un cop d’estat. Pompeu conquista Síria i lluità contra Mitridates, a qui vencé definitivament. Mentre Pompeu era a Àsia, Ciceró descobreix la conjuració de Luci Sergi Catilina contra la república.

La Instauració de l'Imperi: August

Gai Juli Cèsar Octavi esdevingué l’únic senyor de Roma. Després d’un segle de guerres civils, comença un llarg període de pau interna. La gent va acceptar el nou sistema de govern: el règim imperial, un govern de caràcter monàrquic exercit per una única persona i que duraria fins a l’any 476 dC.

Octavi, tenint en compte l’experiència anterior de Juli Cèsar, respectà la constitució vigent, però va anar buidant de poder polític les institucions. Va ser nomenat August, és a dir, venerable.

La Reforma d'August

Octavi August va reformar l’organització del govern i de les províncies. Va crear amb gran enginy una maquinària administrativa paral·lela que depenia exclusivament de la persona de l’emperador. Va dur a terme una política urbanística que va consistir, sobretot, a reformar i a restaurar monuments malmesos i a construir-ne de nous, per tal que el nou aspecte de Roma servís per exaltar el seu poder.

Va recuperar moltes característiques de la religió antiga i posà la primera pedra del que seria el culte a l’emperador i a la seva família. Finalment, va iniciar un procés de moralització de la societat, restablint molts dels costums antics (mores maiorum), inaugurant una nova forma de matrimoni, penalitzant els solters, afavorint els matrimonis amb fills... Va tenir col·laboradors que li van fer de consellers: Agripa i Mecenàs.

El Territori de l'Imperi Romà

Des de l’any 60 aC fins a la mort d’August, l’Imperi s’amplià amb la incorporació de territoris com ara la Nova Àfrica, la Gàl·lia Cèltica o Judea. Tant aquests nous territoris com els conquerits anteriorment es distribuïren administrativament en províncies.

La gran ampliació territorial va establir fronteres amb civilitzacions molt diverses. Es van distribuir totes les províncies romanes en dos grans blocs:

• Unes de sobirania senatorial: Coincidien amb els territoris menys conflictius bèl·licament i eren governades per un procònsol que depenia del senat.
• Les altres de sobirania imperial: Eren generalment províncies frontereres governades per un legatus Augusti.

Després del govern d’August, era inconcebible que un general romà ambiciós s’embarqués amb les seves tropes a conquerir territoris. Qualsevol ampliació de fronteres només podia ser iniciativa de l’emperador. Es van estimar més dedicar els recursos en la construcció d’obres públiques que afavorien la plebs de Roma i els habitants de l’Imperi.