Guerres d'Independència, Liberalisme i Absolutisme Borbònic: Anàlisi Històrica
Guerres d'Independència i Formació d'Estats
Guerra d'Independència Americana
La Guerra d'Independència Americana (segle XVIII) va ser la primera insurrecció colonial contra la metròpoli anglesa. Les 13 colònies van constituir el primer govern fonamentat sobre els principis d'igualtat i llibertat. Els habitants es van enfrontar a la metròpoli en defensa dels seus interessos i drets.
El 4 de juliol de 1776, els delegats de les 13 colònies, reunits a Filadèlfia, van redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, escrita per Thomas Jefferson.
Formació dels Estats Units
Gran Bretanya va reconèixer la independència del territori americà el 1783, després de ser derrotada a la batalla de Yorktown. El nou estat va adoptar el nom d'EUA. George Washington va ser el primer president.
El 1787, els EUA van redactar la 1ª Constitució, que establia:
- Separació de poders.
- Forma de govern republicana.
- Parlament bicameral (Congrés i Senat).
El govern federal era responsable dels afers exteriors, la moneda, les finances i la defensa. La Constitució es complementava amb la Declaració de Drets, que garantia la llibertat de religió, premsa, expressió, reunió i el dret a ser jutjat.
Liberalisme Americà: Limitacions
Aquest liberalisme va establir principis de llibertat i igualtat de dret universal, però la seva aplicació va ser minoritària:
- No es van tenir en compte els drets polítics de les dones.
- Es va mantenir la vigilància sobre els esclaus i la població negra, considerada propietat dels blancs.
- La població índia no estava recollida a la Constitució i no rebia la categoria de ciutadans dels EUA.
L'Absolutisme Borbònic i les Reformes a Espanya
Guerra de Successió (1700-1714)
La mort de Carles II el 1700 sense descendència va disputar la successió entre l'Arxiduc Carles d'Habsburg i Felip de Borbó. GB, Holanda i Portugal es van aliar amb Àustria contra Espanya i França, iniciant una guerra civil espanyola. Felip de Borbó (FB) va imposar l'absolutisme francès a Espanya.
Les tropes filipistes van aconseguir la victòria a la Batalla d'Almansa (1707), amb l'ocupació de València, Aragó i les comarques catalanes. El 1713, el Tractat d'Utrecht va posar fi a la guerra, confirmant Felip V com a rei d'Espanya. L'11 de setembre de 1714, Felip V va ocupar Catalunya.
Conseqüències de la Derrota
El 1716 es va publicar el Decret de Nova Planta, que va suprimir les constitucions de Catalunya i va imposar les lleis i el sistema administratiu de Castella, fixant el castellà com a llengua oficial. La nova estructura de govern va abolir institucions com les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent i les institucions municipals, substituint-les per la Capitanía General i la Superintendència de Catalunya.
Absolutisme Borbònic
Felip V i Ferran VI van implantar a Espanya el model d'absolutisme centralista francès. Els regnes de la Corona Espanyola van quedar unificats sota les mateixes lleis, institucions i administració del Regne de Castella, concentrant-se els poders en mans del monarca.
Les Corts dels diferents regnes van ser anul·lades, excepte les castellanes. El Consell es va mantenir, i el rei es va ajudar de secretaris que es reunien en Gabinet per a les seves funcions.
Influència de la Il·lustració a Espanya
Al segle XVIII, a Espanya va sorgir un grup de pensadors il·lustrats preocupats per la decadència del país després de la crisi de l'imperi. Els seus objectius eren:
- Creixement econòmic.
- Reforma de la societat.
- Millora de l'ensenyament.
- Modernització cultural.
L'expansió de les idees il·lustrades es va veure dificultada per l'absència de grups burgesos forts, el conservadorisme dels mitjans intel·lectuals i el pes de l'Església Catòlica. La majoria d'il·lustrats van col·laborar amb la monarquia, convençuts que un poder fort era capaç de tirar endavant les reformes necessàries.
Despotisme Il·lustrat: Carles III (1759-1788)
Carles III va dur a terme reformes característiques del Despotisme Il·lustrat:
- Imposar l'autoritat reial sobre l'Església, incloent l'expulsió dels jesuïtes (1767).
- Creació d'escoles i reforma dels estudis universitaris.
- Decretar honestes totes les professions (1783).
- Limitar els privilegis de la Mesta i colonitzar noves terres.
- Liberalitzar els preus del blat (1765) i decretar la llibertat de comerç amb Amèrica per a tots els ports espanyols.
- Impulsar i protegir les Societats Econòmiques d'Amics del País.
Creixement Econòmic al Segle XVIII
El segle XVIII va experimentar un creixement demogràfic i econòmic. L'augment de la població va estimular la producció agrícola i artesanal.
Sectors Clau:
- Millores agrícoles: Extensió de l'espai conreat, nous conreus, expansió del regadiu i augment de la viticultura.
- Comerç: La liberalització del comerç va permetre l'expansió del comerç ultramar mitjançant companyies comercials que negociaven productes colonials entre ports espanyols i americans.
- Indústria: Creació de manufactures reials (vidre, ceràmica) i manufactures privades (tèxtil, siderúrgia).
Il·lustració i Expansió Econòmica a Catalunya
Il·lustració a Catalunya
La derrota del 1714 va comportar el tancament de les universitats catalanes; la de Barcelona va ser substituïda per la Universitat de Cervera. Es van crear institucions econòmiques, acadèmies i escoles amb l'objectiu de contribuir al desenvolupament cultural i modernitzar l'economia.
Segle d'Expansió Econòmica
Catalunya va iniciar un procés de transformació econòmica a partir del 1725, basat en la davallada de la mortalitat i l'augment de la natalitat. Aquest procés va incloure:
- Especialització agrària.
- Desenvolupament de manufactures tradicionals.
- Sorgiment de nova indústria costanera.
- Consolidació de l'economia de mercat.
L'Embranzida Econòmica Catalana
Els canvis del segle XVIII van modernitzar l'economia del país. Al camp, es van introduir nous conreus, es va augmentar la superfície conreada i les terres de regadiu. L'especialització vitivinícola va permetre incrementar els rendiments, dirigint vins i aiguardents al mercat interior i a l'explotació a Amèrica.
Aquestes millores van ser estimulades per l'emfiteusi (contracte agrari a canvi d'un pagament anual). Les manufactures de llana i cotó van créixer. La llibertat de comerç amb Amèrica va permetre l'expansió de companyies comercials que negociaven productes colonials entre ports catalans i americans.
El Liberalisme Polític i les Revolucions
Liberalisme: Nou Sistema Polític
El liberalisme és un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica sorgida amb John Locke (segle XVII) i els il·lustrats (segle XVIII). El sistema polític liberal es fonamenta en els següents principis:
- Sobirania Nacional: Els ciutadans escullen els seus representants mitjançant el sufragi (vot), canalitzat a través de partits polítics.
- Separació de Poders: Executiu (govern), Legislatiu (elabora lleis al Parlament) i Judicial (garantit pels tribunals).
- Existència de Constitució: Llei que garanteix els drets i llibertats dels ciutadans.
- Dret de Propietat: Llibertat fonamental que garanteix que els ciutadans puguin disposar lliurement dels seus béns.
Revolucions Liberals
La burgesia, desconnectada de l'absolutisme i l'Antic Règim, va impulsar les revolucions liberals burgeses que van posar fi a l'absolutisme. El triomf liberal va donar origen a l'estat liberal, ja fos en forma de monarquia o república parlamentària.
El primer liberalisme (doctrinari) va imposar el sufragi censitari (vot dels rics). Posteriorment, es va instaurar la democràcia i es va reconèixer el sufragi universal masculí.
Ideals Nacionalistes
El Nacionalisme és la ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i crear el seu propi estat. Es distingeix entre:
- Nació: Caràcter polític d'un poble (natural).
- Estat: Fronteres (artificials).
Es van donar moviments nacionals disgregadors (com Grècia i Polònia) o unificadors (com Alemanya i Itàlia).
La Revolució Francesa (1789-1799)
Causes de la Revolució Francesa (1789-1792)
La Revolució va ser causada per una crisi econòmica i social (males collites que van augmentar els preus i el descontentament popular) i una marginació política. La crisi financera, deguda a les elevades despeses de l'Estat i la Cort, exigia una reforma fiscal per solucionar el dèficit.
Esclat Revolucionari
La RF es va iniciar el 1789 amb la revolta dels privilegiats, que es van negar a acceptar nous impostos i van exigir a Lluís XVI la convocatòria dels Estats Generals.
Els Estats Generals es van obrir a Versalles el maig de 1789. El Tercer Estat va exigir el vot per persona i no per estaments. Es van comprometre a elaborar una Constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.
El poble de París va donar suport a la nova assemblea. El 14 de juliol, una multitud va assaltar la presó de la Bastilla per apoderar-se del seu arsenal i evitar la detenció dels seus representants. Al camp, es va produir una reforma antisenyorial amb la crema de residències nobiliàries. L'esclat popular va obligar Lluís XVI a reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent a la tardor de 1789.
Monarquia Constitucional (1789-1792)
El 4 d'agost de 1789 es va decretar l'abolició del feudalisme. El 26 d'agost es va promulgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia llibertats individuals i la igualtat davant la llei i els impostos.
El 1791 es va aprovar la Constitució, basada en els ideals del liberalisme polític:
- Separació de poders.
- Sobirania nacional.
- Igualtat legal (davant el jutge).
Es reservava al rei el dret de veto i s'establia el sufragi indirecte i censitari.
Es va formar l'Assemblea Legislativa, que va redactar lleis (igualtat, prohibició de la tortura, pagament d'impostos per la noblesa i abolició de gremis). Es va crear la Guàrdia Nacional per defensar la Revolució, es va desamortitzar els béns de l'Església i es va promulgar la Constitució Civil del Clergat.
La República Democràtica (1792-1799)
La fugida de Lluís XVI cap a Àustria per unir-se a l'exèrcit austríac (fugida de Varennes, juny 1791) va ser vista com un acte contrarevolucionari. Quan els austríacs van envair França i van arribar a les portes de París el 1792, es va intensificar la crisi.
Convenció Girondina
La revolta dels sans-culottes el 10 d'agost de 1792 va suposar l'assalt al palau reial, l'empresonament del monarca i la proclamació de la República. Es va crear la Convenció Nacional amb sufragi universal masculí.
Lluís XVI i Maria Antonieta van ser jutjats per traïció, condemnats i executats a la guillotina. La mort del rei va provocar l'aliança de les monarquies europees i l'aixecament de revoltes contrarevolucionàries i conspiracions reialistes.
Convenció Jacobina (Juny 1793)
La revolució va entrar en la seva fase més radical. Es va aprovar una nova Constitució basada en la democràcia social (sobirania popular, sufragi universal directe, dret a la igualtat).
El poder executiu es va atorgar al Comitè de Salvació Pública, liderat per Robespierre. Es va organitzar un nou exèrcit (leva d'homes solters de 18 a 25 anys) per fer front a l'amenaça exterior.
Es va impulsar la política del Terror per derrotar els contrarevolucionaris. La Llei de Sospitosos va permetre al Comitè suspendre llibertats i als tribunals castigar els opositors al govern.
Es van aprovar lleis socials per respondre a les demandes dels sans-culottes:
- Lleis del Màxim (control de preus i salaris).
- Distribució de béns entre indigents.
- Venda de terres del clergat.
- Instrucció obligatòria.
- Inici del culte a la Deessa Raó (descristianització) i establiment d'un nou calendari.
Caiguda dels Jacobins
El 1794, la burgesia va propiciar un cop d'estat que va posar fi a la radicalització de la Revolució. Robespierre i altres líders jacobins van ser executats.
La República Burgesa (1794-1799)
La burgesia va reprendre el control de la Revolució, buscant retornar als principis de 1791. Es va derogar l'antiga Constitució i es van anul·lar les lleis jacobines, permetent el retorn dels exiliats.
Es va elaborar la Constitució de 1795:
- Poder Executiu: Govern col·legiat (Directori).
- Sufragi censitari.
- Poder Legislatiu: Consell de Cinc-cents i Consell dels Ancians.
L'Exèrcit es va convertir en la única institució capaç d'imposar ordre a França i derrotar els invasors. El 1799, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va donar un cop d'estat que va posar fi al Directori, amb l'objectiu de consolidar els assoliments de la Revolució.