Què és el fet imposable?

És el fet jurídic establert per la llei que descriu un acte o situació que genera l'obligació de pagar un tribut.

Quina diferència hi ha entre una taxa i un impost?

Les taxes es paguen per l'ús del domini públic o per serveis que beneficien particularment l'obligat tributari. Els impostos s'exigeixen sense una contraprestació directa.

Quina diferència hi ha entre impostos directes i indirectes?

Els directes graven directament la renda i el patrimoni i tenen en compte la capacitat econòmica. Els indirectes graven el consum i no la tenen en compte.

Guia bàsica de tributs: impostos, taxes i conceptes clau

Resum

Aquest document explica què és un tribut, com es classifica en taxes, impostos i contribucions especials, i quins són els conceptes tributaris clau, com el fet imposable, la base imposable o el tipus de gravamen. També repassa la diferència entre impostos directes i indirectes, alguns exemples habituals i les formes d'extinció del deute tributari.

Punts clau

Un tribut és una prestació monetària exigida per una administració pública per obtenir ingressos per cobrir les despeses públiques.
Hi ha tres classes de tributs: taxes, impostos i contribucions especials.
La base imposable és la quantitat sobre la qual es calcula l'impost, i el tipus impositiu és el percentatge que s'hi aplica.
La quota tributària resulta d'aplicar el tipus de gravamen a la base imposable.
Els impostos directes graven els ingressos i el patrimoni, mentre que els indirectes graven el consum de béns i serveis.
El deute tributari es pot extingir per pagament, prescripció, compensació, condonació o baixa provisional per insolvència.

Posa't a prova

Què és un tribut?

Podem definir un tribut com aquelles prestacions monetàries exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització d’un fet imposable (una situació o fet que genera el deure de contribuir), amb la finalitat primordial d’obtenir els ingressos necessaris per cobrir les despeses públiques.

El fet imposable

El fet imposable fa referència al naixement de l’obligació tributària. És un fet jurídic, establert per la llei que regula cada tribut, que descriu un acte o una acció que comporta l'obligació de pagar aquest tribut.

Classes de tributs

Taxes: Són tributs que es paguen per l'ús privatiu o l'aprofitament especial del domini públic, o per la prestació de serveis públics que beneficien de manera particular l'obligat tributari.
Impostos: Són els tributs més importants, exigits sense una contraprestació directa. Estem obligats a pagar-los quan realitzem determinats actes, com comprar un producte, obtenir rendes o ser propietari d'un immoble.
Contribucions especials: Són tributs que graven l'obtenció d'un benefici o un augment de valor dels béns d'un particular com a conseqüència de la realització d'obres o serveis públics.

Conceptes tributaris clau

Per entendre millor com funcionen els tributs, és essencial conèixer alguns conceptes fonamentals. Prenem com a exemple la compra d'un producte:

Àmbit d’aplicació: Territori on s'aplica el tribut (per exemple, Espanya).
Fet imposable: L'acció que genera l'obligació de pagar (per exemple, comprar un producte).
Subjecte passiu: La persona o entitat obligada a pagar el tribut (en l'IVA, el venedor repercuteix l'impost al comprador, que és qui finalment el suporta).
Base imposable: La quantitat sobre la qual es calcula l'impost (per exemple, el preu del producte sense IVA).
Tipus impositiu o de gravamen: El percentatge que s'aplica a la base imposable per calcular l'impost (per exemple, el 21% d'IVA).
Quota tributària: La quantitat de diners que resulta d'aplicar el tipus de gravamen a la base imposable.
Base liquidable: És el resultat de restar a la base imposable les reduccions que estableix la llei.
Exempció: Situacions en què, tot i realitzar-se el fet imposable, la llei eximeix de l'obligació de pagar el tribut.
No-subjecció: Fets o situacions que no estan inclosos en la definició del fet imposable i, per tant, no generen l'obligació de tributar.
Deduccions, reduccions i bonificacions: Són quantitats que la llei permet restar de la base imposable o de la quota per reduir l'import final a pagar.
Deute tributari: La quantitat total que cal ingressar a l'Administració Tributària (Hisenda).
Retencions i pagaments a compte: Abonaments que fa el subjecte passiu com una bestreta de la liquidació final d'un impost.

L'impost: definició i tipus

Un impost és un tribut que es paga a les administracions públiques i a l’Estat per suportar les despeses públiques, sense rebre una contraprestació directa. Es classifiquen principalment en dos grups:

Impostos directes: Graven directament els ingressos i el patrimoni d'una persona (la seva riquesa). Tenen en compte la capacitat econòmica del contribuent.
Impostos indirectes: Graven el consum de béns i serveis. No tenen en compte la capacitat econòmica de la persona, de manera que tothom paga el mateix percentatge per un producte o servei.

Exemples d'impostos i taxes comuns

IVA (Impost sobre el Valor Afegit): Impost indirecte que grava el consum.
IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques): Impost directe que grava els ingressos obtinguts per les persones.
IBI (Impost sobre Béns Immobles): Impost directe que grava la propietat de béns immobles.
Impost sobre el Patrimoni: Impost directe que grava el patrimoni net de les persones.
Impost sobre l'Electricitat: Impost especial que s'inclou a la factura de la llum.
Taxa d'escombraries: És una taxa municipal per la prestació del servei de recollida de residus.

Formes d'extinció del deute tributari

L'obligació de pagar un deute tributari es pot extingir de diverses maneres:

El pagament del deute.
La prescripció.
La compensació (quan el contribuent i l'Administració són deutors i creditors entre si).
La condonació (el perdó del deute per part de l'Administració).
La baixa provisional per insolvència.