Guia de Biologia: Espècies, Classificació i Evolució
Què és una Espècie?
Es considera espècie un grup d'organismes que comparteixen una morfologia similar (aspecte i anatomia semblants) i que es poden reproduir entre si, donant lloc a descendència fèrtil. Llavors, es diu que són de la mateixa espècie.
Classificació dels Éssers Vius
La classificació jeràrquica esmentada en el text original inclou: espècie - gènere - família - ordre - regne.
Els Regnes dels Éssers Vius
Regne Moneres
Organismes unicel·lulars procariotes. Poden ser autòtrofs o heteròtrofs. Es troben a l'aire, a l'aigua, al sòl, etc.
Regne Protoctists (o Protists)
Organismes unicel·lulars o pluricel·lulars eucariotes. Poden ser heteròtrofs o autòtrofs. Viuen en medis aquàtics o a l'interior d'altres organismes. Aquest regne inclou les algues i els protozous.
Regne Fongs
Organismes unicel·lulars o pluricel·lulars eucariotes i heteròtrofs. Viuen preferentment en llocs humits, al sòl i a l'aigua.
Líquens
Els líquens són associacions simbiòtiques entre una alga unicel·lular i un fong.
Regne Plantes
Molses
Plantes petites amb fulletes simples i sense arrels veritables (presenten rizoides). Necessiten molta humitat per reproduir-se. Es reprodueixen per espores.
Falgueres
Plantes amb arrels, tija i fulles veritables (aquestes últimes anomenades frondes). Es reprodueixen per espores.
Gimnospermes
Plantes generalment grans, amb tija llenyosa. Les llavors són nues (no protegides per un fruit) i sovint s'agrupen en pinyes.
Angiospermes
Plantes amb la llavor protegida dins del fruit. Constitueixen el grup més nombrós de plantes.
Regne Animals
Cnidaris
Animals aquàtics amb cos en forma de sac i tentacles al voltant de la boca. Exemples: meduses, corals.
Mol·luscs
Cos tou, generalment no segmentat, sovint cobert per una closca calcària. La majoria són aquàtics, però n'hi ha de terrestres. Es coneixen unes 50.000 espècies. Exemples: cargols, musclos, pops.
Anèl·lids
Cos llarg, tou i dividit en segments o anells. La major part són aquàtics o viuen en sòls humits; alguns són paràsits. Es coneixen unes 10.000 espècies. Exemples: cucs de terra, sangoneres.
Artròpodes
Cos cobert per una cutícula dura (exoesquelet articulat) i apèndixs articulats. Molts tenen antenes i ulls compostos. És el grup més nombrós del regne animal. Inclouen insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes. Es coneixen unes 900.000 espècies.
Peixos
Vertebrats aquàtics, generalment amb el cos cobert d'escates i respiració per brànquies. Es divideixen en:
- Peixos cartilaginosos: esquelet de cartílag (ex: tauró, rajada).
- Peixos ossis: esquelet ossificat (ex: lluç, sardina).
Amfibis
Vertebrats amb pell humida i sense escates. Són ovípars. Les larves són aquàtiques i respiren per brànquies; els adults solen ser terrestres i tenen respiració pulmonar i cutània. Exemples: granotes, salamandres.
Rèptils
Vertebrats amb respiració pulmonar i pell seca coberta d'escates còrnies epidèrmiques per evitar la dessecació. La majoria són ovípars. Exemples: serps, llangardaixos, tortugues, cocodrils.
Ocells
Vertebrats homeoterms (de sang calenta) amb el cos cobert de plomes i les extremitats anteriors transformades en ales. Respiració pulmonar. Són ovípars. Exemples: pardal, àguila, pingüí.
Mamífers
Vertebrats homeoterms amb el cos cobert de pèl (en la majoria dels casos). Les femelles tenen glàndules mamàries que produeixen llet per alimentar les cries. Respiració pulmonar. La majoria són vivípars. Posseeixen diferents tipus de glàndules a la pell (sudorípares, sebàcies, etc.). Exemples: gos, balena, ésser humà.
Equinoderms
Animals marins amb simetria radial (en adults) i un esquelet intern format per plaques calcàries, sovint amb espines. Exemples: estrelles de mar, eriçons de mar.
Teoria de l'Evolució
La teoria de l'evolució postula que els éssers vius han canviat al llarg d'un procés gradual i continu que ha durat milions d'anys. Les espècies actuals provenen d'altres espècies anteriors que s'han extingit o transformat. Aquest procés evolutiu continua operant.
Els Fòssils: Testimonis del Passat
Els fòssils són restes o senyals de l'activitat d'organismes que van viure en el passat. Poden ser parts dures conservades (ossos, closques), motlles, petjades, o fins i tot organismes sencers preservats en condicions especials (com en ambre o gel) que han evitat la seva descomposició. Són una evidència crucial per entendre l'evolució de la vida.
Evidències Addicionals de l'Evolució
Desenvolupament embrionari: En les primeres etapes del seu desenvolupament, els embrions de diferents vertebrats presenten notables similituds, la qual cosa suggereix un origen evolutiu comú. A mesura que avança el desenvolupament, les formes divergeixen.
Anatomia comparada: L'estudi comparat de l'anatomia dels organismes revela similituds estructurals entre diferents espècies. Per exemple, les extremitats anteriors dels vertebrats (com el braç humà, l'ala d'un ratpenat, l'aleta d'una balena o la pota d'un cavall), tot i tenir funcions diferents, comparteixen una estructura òssia bàsica (òrgans homòlegs), la qual cosa indica un ancestre comú.