Guia de Cohesió, Coherència i Gramàtica Textual en Català

Connectors i Marcadors Discursius

• Metadiscursius: en 1 lloc, per començar...
• Temporals: mentre, alhora...
• Opositius: encara que, així i tot...
• Causals i consecutius: perquè, la causa d'açò és...
• Additius: a més, encara més...
• Reformuladors: vull dir, en altres paraules...
• Exemplificadors: a tall d'exemple, en concret...

Modalitats Oracionals i Temps Verbals

Modalitat Oracional

Enunciativa, interrogativa, exclamativa, imperativa, dubitativa i desiderativa.

Temps Verbals

• Dèictics:
  • a) Present: simultaneïtat amb l'acte enunciador.
  • b) Pretèrit imperfet: anterioritat al moment d'enunciació, però al mateix període temporal.
  • c) Pretèrit perfet simple i perifràstic: al període temporal de l'acte enunciador.
  • d) Futur simple: posterioritat al moment d'enunciació.
• Anafòrics:
  • a) Imperfet: anafòric de present.
  • b) Plusquamperfet: anafòric de passat.
  • c) Condicional: anafòric de futur.

Camp Lèxic i Semàntic

És el conjunt de paraules de la mateixa categoria gramatical que estan relacionades de manera que el significat de cada paraula queda limitat i determinat pels significats d'altres paraules. El camp semàntic és el conjunt de nocions constituït per l'experiència humana, representat per un grup de paraules de la llengua. Està relacionat amb el d'isotopia semàntica. L'existència d'elements d'un mateix camp lèxic o semàntic al llarg d'un text o del fragment d'un text és un indicador del grau de cohesió.

Modalització

Està modalitzat quan l'emisor hi empra diversos marcadors per a manifestar la seua presència.

• Marcadors lingüístics: elements lèxics valoratius, fórmules expressives i recursos prosòdics o gràfics.
• Marcadors no lingüístics: ironia, interrogacions retòriques i canvis de registre.

Elements Gràfics i Paralingüístics

Tenen la funció d'ordenar el text, separar, estructurar i jerarquitzar-ne les parts i aclarir la informació.

• Signes de puntuació: punt, coma...
• Signes gràfics: guions, lletres...
• Elements paralingüístics: tipografia, marges...

Coherència Textual

El Tema

És l'enunciat que en recull el significat global d'una manera precisa i breu. El tema és la idea que ha portat l'autor a escriure el text. L'autor pot articular temes secundaris que ajudaran a completar la idea principal. Del tema d'un text es pot dir si és d'actualitat, real o fictici, si té un caràcter general o específic d'alguna manera. La possible existència de mots temàtics o mots clau en el text que ens faciliten el reconeixement i l'enunciació del tema.

Tipus d'Estructura

• Climàtica: està cap al final del text.
• Anticlimàtica: apareix anunciat a la part inicial del text.
• Lineal: es manifesta al llarg de tot el text.
• Circular: apareix en l'obertura i en el tancament del text.

Cal fer un exercici de síntesi i determinació de la idea principal o central i analitzar a quina manera s'estructura tota la informació al seu voltant. El títol ens ofereix de manera total l'eix temàtic del text. El títol reumàtic estableix una relació de continuïtat conceptual amb el text i en permet veure'n el tema de manera evident.

Adequació

Suposa que en l'elaboració s'han considerat els interrogants que tens en el lateral de manera que es pot dir que el text està adaptat al context d'enunciació. Remet a la pragmàtica, a l'objectiu de l'acte enunciatiu d'un text dins d'un context.

• Presentació
• Canal
• Àmbit d'ús
• Temàtica
• Marc d'enunciació
• Coneixements enciclopèdics
• Gènere
• Intenció
• Funcions del llenguatge
• Participants
• Modalització
• Variació lingüística

Intertextualitat

Qualsevol tipus de relació referencial que establisca un text amb altres, per exemple:

• Un text inclou comentaris a uns altres que han aparegut anteriorment.
• Un text pot reproduir un fragment d'un altre text.

Valencianismes i Característiques

Característiques principals:

• Tres graus de localització, dos de neutres i dos d'adverbis de lloc.
• Possessius femenins amb u. Possessius àtons davant de termes de parentiu i davant de mots com casa o vida.
• Ús dels numerals.
• Tendència a fer diminutius. Uns quants s'han lexicalitzat i aquests es formen diminutius amb un altre lexema afegit.
• Vitalitat del pretèrit perfet simple, no general del tot.
• No usa la forma ésser, ni adés, ni tampoc el pronom invariable tothom.
• Ús de castellanismes desconeguts en altres llocs del domini amb adaptacions fonètiques a la llengua.

Variació Diafàsica i Registres

Els registres lingüístics són les variacions del llenguatge que es produeixen depenent dels components de la situació d'ús. Hom empra el concepte de competència lingüística a referir-se a la disponibilitat de recursos i estratègies lingüístiques i discursives que té el parlant d'una llengua en els diferents contextos situacionals possibles. Es considera el col·loquial, el vulgar, el cientificotècnic, el juridicoliterari i el periodístic. I l'estàndard, per les qualitats que presenta, hauria de ser una varietat considerada en tractar de la diatopia.

Norma Lingüística i Varietat Estàndard

És una varietat que no té un origen natural, sinó que s'ha creat amb un nivell elevat de codificació per a servir de norma, de model de referència a tots els usuaris d'aquesta llengua i als àmbits públics que demanen una comunicació formal. Facilita una consciència de comunitat lingüística i les necessitats comunicatives. Recau la convenció social que satisfà la necessitat d'unes normes lingüístiques compartides que donen seguretat a l'acte comunicatiu del grup.

L'estàndard oral i escrit s'assemblen molt i s'atenyen de manera especial la fonètica. El procés d'estandardització consisteix a establir unes normes d'ús d'aquesta varietat i posar-la a disposició dels parlants d'una comunitat.