Guia Completa: Classificació i Característiques de les Inversions Empresarials

Classificació segons el suport de la inversió

• Inversions físiques. Adquisició d’un actiu material: edificis, maquinària, instal·lacions, elements de transport, matèria primera, etc.
• Inversions immaterials. Quan el suport de la inversió és un actiu intangible: una patent, una marca, programes informàtics, etc.
• Inversions financeres. Adquisició d’un actiu financer: obligacions, accions, dipòsits bancaris, etc. Aquesta inversió finalitza quan els títols són venuts.

Classificació segons la durada de la inversió

• Inversions a llarg termini. Tenen lloc durant un període de temps superior a un exercici econòmic (normalment un any).
• Inversions a curt termini. Estan vinculades a l’empresa durant un període inferior a la durada d’un exercici econòmic.

Classificació segons la finalitat de la inversió

• Inversions de reposició o renovació. Es tracta de canviar un actiu vell per un altre de nou.
• Inversions expansives. Tenen com a finalitat augmentar la capacitat productiva de l’empresa per tal d’incrementar les vendes en el mercat.
• Inversions estratègiques. Són inversions de modernització que tenen com a objectiu l’adaptació de l’empresa als canvis tecnològics i l’increment de la seva competitivitat.

Classificació segons la relació amb altres inversions

• Inversió substitutiva. Quan el fet d’efectuar una inversió en limita la realització d’altres.
• Inversió complementària. Quan dur a terme una inversió facilita d’alguna manera l’acompliment d’una altra.
• Inversió independent. Quan portar a terme una inversió no afecta ni positivament ni negativament la realització d’una altra.

Característiques d'una inversió

Qualsevol projecte d’inversió, sia materialitzat en un actiu no corrent o en un actiu corrent, implica la immobilització d’uns recursos durant un període més llarg o més curt de temps i l’esperança d’obtenir uns ingressos superiors a la immobilització dels diners. És per això que qualsevol inversió queda caracteritzada, des del punt de vista financer, pel corrent de pagaments i cobraments que genera en l’empresa durant el temps que dura. Les característiques financeres d’una inversió són les següents:

Desemborsament inicial

Es representa amb Do i significa la quantitat que es paga en el moment d’adquirir els elements d’actiu. És l’anomenat moment zero i acostuma a ser el pagament més alt. En el cas d’una inversió que s’efectua al comptat, aquest serà l’únic desemborsament que es realitzarà.

Durada temporal de la inversió

És el nombre d’anys, representats amb n, durant els quals s’aniran produint entrades i sortides de diners com a conseqüència de l’execució del projecte d’inversió.

Fluxos nets de caixa

Es designen amb una Fi i representen la diferència entre els cobraments (Ci) i els pagaments (Pi) previstos (atès que són futurs) que suporta l’empresa durant cadascun dels períodes que dura la inversió com a resultat del desenvolupament del projecte. Dins dels pagaments no es tenen en compte les despeses financeres que originen els capitals invertits en el projecte. Cal remarcar que els fluxos nets de caixa són la diferència entre els cobraments i els pagaments, i no entre els ingressos i les despeses. L’ingrés és el dret de l’empresa a rebre uns diners, mentre que el cobrament és la materialització d’aquest dret, és a dir, la percepció dels diners. La diferència entre despesa i pagament és semblant: la despesa és l’obligació que contreu l’empresa com a conseqüència de l’execució d’un projecte, i el pagament és la sortida efectiva de diners com a compliment d’aquesta obligació.

Valor residual

Representa el valor de l’actiu al final de la vida de la inversió. Pot ocórrer que aquest valor sigui zero, en cas que el bé no tingui cap acceptació en el mercat. És designat per R. Aquest valor se suma als cobraments de l’últim flux de caixa.

El raonament estàtic

Es basa en el fet que el valor dels diners és constant al llarg del temps. Es treballa com si els diners que es cobren en diferents moments tinguessin el mateix valor. Com ja s’ha dit, aquests mètodes no tenen en compte el factor temps; per tant, els fluxos de caixa tenen el mateix valor encara que es produeixin en diferents moments.

Això suposa una aproximació, ja que el diner té un valor diferent en el temps com a conseqüència:

• Del tipus d’interès, que fa que una quantitat del moment actual es pugui capitalitzar a una determinada taxa d’interès i aconseguir una quantitat de diners més alta.
• De la inflació, és a dir, la pujada generalitzada dels preus, fa que el poder adquisitiu d’una quantitat de diners actual sigui més gran que la mateixa quantitat en un moment futur.

El raonament dinàmic

En canvi, té en compte el diferent valor dels diners segons el moment (VAN i TIR).