El balanç de comprovació serveix per saber si les anotacions que s'han fet en el llibre major a partir dels assentaments s'han passat correctament. Es separa en sumes i saldos on hi haurà el deure i el haver; aquests han de donar el mateix resultat. Principis comptables: empresa en funcionament: considerant que la gestió de l'empresa continuarà en el futur (proper), això fa que no es busqui l'import de l'empresa, i no es busqui determinar el seu valor de liquidació. Data del fet és el que implica el registre comptable de transaccions i altres esdeveniments quan ocorren i no quan es paguen o cobren. Uniformitat consisteix a adoptar un criteri que es mantindrà en el temps i s'aplicarà de manera uniforme en els elements que tinguin les mateixes característiques. Prudència és la inclusió de precaucions que s'han fet en les condicions d'incertesa d'esdeveniments i circumstàncies. No-compensació és la prohibició de la compensació de les partides d'actiu amb les de passiu i les de despeses amb les d'ingressos. Importància relativa és la no-aplicació d'un principi quan l'incidència qualitativa o quantitativa sigui de poca importància. El marc conceptual representa un conjunt de requisits, principis i conceptes que ens permeten interpretar la informació comptable. Els seus elements són: els comptes anuals, principis comptables, elements dels comptes anuals, criteris de valoració, criteris de registre, requisits de la informació que cal incloure en els comptes anuals i principis i normes de comptabilitat generalment acceptats.Fons de maniobra negatiu: això podria significar problemes a l'empresa per pagar deutes, llavors podria estar a prop de la suspensió de pagaments.Partida doble: quan en una empresa es compra qualsevol cosa i es produeix un fet comptable, intervenen com a mínim 2 conceptes; llavors aquests consisteixen a anotar en dos comptes simultanis les variacions que es produeixen en el patrimoni a causa del fet comptable.Ratios financeres: Ratio de liquiditat: aquesta ratio compara l'actiu corrent amb el passiu corrent, a més mostra la situació de liquiditat de l'empresa, però no tan immediata com la de tresoreria. T=AC/PC=Existències+realitzable+disponible/PC. Ratio d'estructura del deute: indica les proporcions dels deutes de l'empresa que són exigibles a c/t. Q=PC/passiu. Ratio de disponibilitat: mostra la proporció dels deutes a curt termini que es podrien liquidar amb els comptes de tresoreria de l'empresa. D=Disponible/PC. Ratio de tresoreria: és la que indica la capacitat de l'empresa per liquidar els deutes que pugui tenir sense córrer perill d'una suspensió de pagaments. T=Realitzable+disponible/Passiu corrent. Ratio de garantia: aquesta mesura el total de les inversions en actiu en relació amb el total de l'endeutament de l'empresa. T=Actiu/Passiu. Ratio d'endeutament: amb aquest es veu quina és la proporció de l'estructura financera que té l'empresa endeutada. E=Passiu/Patrimoni net i passiu. El punt Mort són la quantitat d'unitats d'un producte o servei que cal vendre sense que hi hagi un benefici o pèrdua. Q*=CF/(P-CV). L'anàlisi DAFO és un anàlisi que diferencia els factors interns d'una organització i els factors externs, té l'objectiu de conèixer millor les possibilitats i les potencialitats. Estudi de mercat: La localització seria clau a l'hora de col·locar l'empresa, per exemple, mirar que no hi hagi molta competència. Però si hi ha competència, es faria un anàlisi d'aquesta, que es podria solucionar posant centres més a prop del lloc on transita la gent. Amb les característiques i tendències de mercats, podem dir que amb fer innovacions que fan que hi hagi un mercat molt dinàmic amb molts canvis.
El compte: comptes de balanç: dividit en comptes d'actiu, passiu i patrimoni net, i el que fan és fer un registre de canvis que tenen els elements que formen el patrimoni empresarial. Els comptes de gestió de resultats: aquest es divideix en comptes de despeses i comptes d'ingressos que apareixen quan es fa un fet comptable modificatiu. El cicle comptable és el conjunt d'operacions que porta una empresa durant l'exercici econòmic, i ofereix informació de la seva situació (sol ser d'un any). Obtenció del resultat de l'exercici: al acabar d'anotar les variacions al llibre major i de fer l'últim balanç de comprovació, es fa un últim exercici, el qual és l'obtenció de resultat de l'exercici, on es representen els ingressos o despeses. L'auditoria financera: fa un anàlisi de les anotacions que hi ha en els documents comptables i els fets que han fet que es produeixi. Auditoria externa: és una revisió dels comptes anuals que fan professionals que no són de l'empresa aplicant-hi unes normes legals. Auditoria interna: en aquesta ho fa un personal de l'empresa, on fan un seguiment per veure si hi ha el compliment i l'eficàcia dels controls interns de l'empresa. Ecoauditoria: controla l'impacte mediambiental de l'empresa. Auditoria operativa: revisa els procediments que porta l'empresa per veure la seva eficàcia i eficiència com les planificacions o objectius. Llibres de comptabilitat. El llibre diari: s'anoten en ordre cronològic tots els fets comptables que tenen lloc a l'empresa periòdicament. El llibre d'inventaris i comptes anuals: es conforma amb el balanç inicial, el balanç trimestral de comprovació de sumes i saldos i els comptes anuals. Els llibres d'actes: si es tracta d'una societat mercantil. Legislació fiscal: elements: fet imposable: format per les circumstàncies fetes per la llei; quan passen unes situacions, s'aplica la norma tributària. Base imposable: seria la quantitat on s'aplicarà el tipus impositiu. Base liquidable: resultats al restar la base imposable les quantitats que la llei permet per a cada tribut. Subjecte passiu: persona que està obligada a complir les obligacions materials i la prestació tributària. Contribuent: la persona sobre la qual cau l'impost. Tipus impositiu: percentatge que s'aplica a la base liquidable. Deute tributari: quantitat final que s'ha d'ingressar. Quota tributària: resultat d'aplicar a la base el tipus impositiu. Impost de societats: fet imposable: és la situació que genera que hagis de pagar l'impost. Base imposable: seria l'import de la renda obtinguda en el període fiscal. Tipus impositiu: percentatge que s'aplica a la base imposable.Situacions financeres. Estabilitat financera total: l'actiu no corrent i l'actiu corrent estan finançats pels recursos propis, sense que hi hagi el passiu. Estabilitat financera normal: el patrimoni net i el passiu no corrent financen l'actiu no corrent i el capital corrent. Suspensió de pagaments: és un desequilibri financer però a curt termini, al finançar els fons de maniobra a l'exigible a curt termini. Desequilibri financer a ll/t: és una inestabilitat financera ja que té problemes de solvència per la descapitalització de l'empresa amb el seu finançament exigible. Fallida: aquesta situació porta a l'empresa a tenir un desequilibri financer ja que una part de l'exigible està destinada a finançar un actiu que no dóna rendiment. El palanquejament és la relació que hi ha entre l'actiu i els recursos propis. Recursos aliens a ll/t: préstecs a ll/t: són préstecs que demanen les empreses a institucions de crèdit per poder finançar projectes, etc. Els emprèstits: títols de crèdit emesos per les empreses que són adquirits per particulars a canvi d'interessos. El lísing: sistema de finançament que l'empresa pot incloure elements d'actiu fix a canvi de quotes d'arrendament. El renting consisteix a llogar béns mobles i immobles a ll/t. La direcció estratègica: procés de la gestió d'una estratègia empresarial en una empresa, el qual s'ha d'adaptar a una competència que reacciona i un entorn que canvia, amb els objectius de tenir èxit empresarialment i resoldre problemes que l'amenaçen. La cadena de valor: analitza les activitats que es porten dins d'una empresa per fabricar i vendre productes amb un estudi dels costos que suposen o el valor de les activitats. Creixement extern: Cluster: concentració geogràfica d'empreses, institucions i universitats amb un interès per un sector econòmic concret. Trust: conjunt d'empreses que hi formen part d'unes fases del procés de producció amb l'objectiu de reduir costos i dominar el mercat. Cartel: grup d'empreses que fabriquen el mateix i dominen pràcticament el mercat i es posen d'acord amb preus i estratègies de venda. Holdings: la companyia principal aconsegueix accions i participacions de les empreses que controla.
