Guia Completa del Modernisme a Catalunya

Modernisme: Definició i Context

Moviment cultural de signe social, nascut a Occident el 1892, amb la primera festa modernista al Cau Ferrat de Sitges i acabat el 1911, quan mor Joan Maragall.
Moviment ampli i complex de renovació cultural que, com ja s'havia iniciat en la Renaixença, volia transformar la cultura catalana en una cultura nacional i moderna.
Els modernistes van trencar amb la cultura de la Renaixença, que trobaven endarrerida i massa tradicional; per això, van intentar usar els corrents de l'Europa contemporània.

Existeixen dues etapes del Modernisme:
- 1. Etapa regeneracionista: període més combatiu del moviment, amb més confrontació amb la burgesia. Hi destaquen les revistes: L'Avenç i Els Quatre Gats.
- 2. Etapa decadentista-esteticista: període que perd molta agressivitat. Van ser els anys de major producció i acceptació del moviment, quan els radicals van quedar arraconats i va ser acceptat per la burgesia.

L'art per l'art: teoria esteticista que considera l'art autosuficient, sense cap altre objectiu a part de l'art. L'art era la salvació individual, no una revolució social.
L'art total: art que reuneix diverses disciplines i gèneres en una mateixa obra.
L'artista modernista: era un ésser superior enfrontat amb la burgesia, a la qual acusava de materialista i insensible.
La bohèmia:
- La bohèmia daurada era practicada per gent com Santiago Rusiñol i Ramon Casas, per gust, amb diners abundants, estades a París...
- La bohèmia negra era practicada pels inadaptats i era molt miserable.
Els personatges de ficció: l'artista s'identifica amb el protagonista, el qual és un heroi frustrat enfront d'una societat que no vol canviar.

Entenia la poesia basada en la teoria de la paraula viva, la qual defensava la inspiració, que la poesia era lliure, no s'havia de restringir, elaborar ni pensar-la massa. Havia de sorgir de l'ànima.

Es va donar a conèixer en els Jocs Florals d'Olot, on va ser premiada pel seu monòleg La infanticida i el poema Lo llibre nou.
Va decidir adoptar el pseudònim de Víctor Català per a separar la seva vida privada de la pública i també perquè no se sabés que era dona, ja que es produiria un escàndol en veure que una dona hagués escrit, i sobretot, sobre aquests temes.

Al segle XIX, el model de la novel·la realista va entrar en crisi, i al segle XX a Europa es van crear dos corrents, els quals van ser incorporats pels autors catalans:
- Decadentisme: tracta sobre l'individualisme, accentuant elements morbosos, lletjos, eròtics...
- Simbolisme: tracta sobre la lluita entre el jo i la natura.
Predominen els contes, obtenint així més intensitat gràcies a les dimensions reduïdes.
Tracta sobre un individu inquiet i el seu entorn hostil, en el qual la pagesia es contraposa amb les seves intencions renovadores.

Impulsor del moviment des del començament, en la primera festa modernista al Cau Ferrat.
Persona molt activa, organitzador de festes modernistes, participant de les tertúlies artístiques a la cerveseria Els Quatre Gats, viatjà molt per art...
Representa l'art per l'art (teoria esteticista que considera l'art autosuficient, sense cap altre objectiu a part de l'art; l'art era la salvació individual, no una revolució social) i també l'art total, ja que fou escriptor, pintor, escultor... (art que reuneix diverses disciplines i gèneres en una mateixa obra).
Representant de la bohèmia daurada, practicada per gust, amb diners abundants, estades a París...

1a etapa: va publicar peces típiques modernistes, que tractaven el conflicte entre l'artista i la societat que no el comprenia. Ex: Cigales i Formigues.
2a etapa: va fer un canvi de mentalitat i va proposar la reconciliació amb la burgesia. Ex: L'Auca del senyor Esteve (ell mateix va escriure una rèplica teatral d'aquesta novel·la).