Guia Completa dels Trastorns d'Ansietat i Altres
Trastorns d'Ansietat
Agorafòbia
Consisteix en el temor als llocs públics i es manifesta per un conjunt de temors: no sortir al carrer, incapacitat d'agafar transports públics, evitar llocs on hi ha molta gent, etc.
Fòbia Social
És una por davant situacions socials en què la persona s'exposa a ser observada, avaluada o humiliada per altres i a comportar-se o fer quelcom enutjós. És un signe d'inseguretat i de culpabilitat enfront de la mirada aliena. Els pensaments, que solen ser negatius i derrotistes, es poden presentar en diverses formes, com ara la por a ser observat a la feina o la por a parlar en públic.
Fòbies més Comunes
- Acrofòbia: temor a estar en llocs alts.
- Aerofòbia: temor a viatjar amb avió.
- Agorafòbia: temor als llocs oberts.
- Claustrofòbia: temor als llocs tancats.
- Hematofòbia: temor a la sang.
- Nictofòbia: temor a la nit o la foscor.
- Xenofòbia: desconfiança cap als estranys (ignorància).
- Zoofòbia: tenir por cap als animals.
Altres Trastorns
5.1.2. El Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC)
Obsessió
Etimologia: llatí 'obssesio-onis' = assetjament. L'obsessió implica que l'individu lluita contra quelcom extern que se li resisteix activament. Són pensaments, idees, imatges o records inapropiats no experimentats com a voluntaris, sinó com a invasors de la consciència i considerats repugnants o sense sentit. Algunes obsessions es presenten en forma de dubte (ex: una persona no recorda si ha tancat l'aixeta del gas, i això l'obliga a comprovar-ho). Altres consisteixen a donar voltes a un tema religiós, polític o alguna experiència vital.
Compulsions
Són conductes repetitives, fetes de forma estereotipada (s'anomenen rituals) i es duen a terme en resposta a una obsessió. La conducta no té una finalitat en si mateixa, sinó que està orientada a prevenir algun esdeveniment futur. Formes més comunes: fer les coses sempre en un determinat ordre, dur a terme rituals de neteja (rentar-se les mans contínuament).
5.1.3. L'estrès Posttraumàtic
Les persones que han viscut situacions inusuals com ara guerres, accidents de trànsit, catàstrofes naturals o agressions sexuals poden patir estrès posttraumàtic.
Aspectes més Comuns
- Les víctimes solen reviure l'agressió patida o l'experiència viscuda com records constants o malsons.
- Mostren símptomes d'irritabilitat, dificultats per a conciliar el son i afebliment afectiu.
- Rebutgen parlar amb els seus éssers estimats sobre l'esdeveniment traumàtic.
6. L'Antipsiquiatria
Aquest moviment té els orígens en la segona meitat del segle XX. Els autors més coneguts són: T. Szasz i el filòsof M. Foucault. L'antipsiquiatria qüestiona el concepte mateix de malaltia mental amb la manera de marcar les persones que no mostren les conductes considerades socialment inapropiades. Alguns antipsiquiatres consideren els psicòlegs com la inquisició actual. Un altre àmbit de crítica és l'existència de centres psiquiàtrics (que consideren com un nou model de presó) on els tractaments, que, en la majoria de casos, són contraris a la voluntat de les persones.